4 de febrer de 2010

De veïns d'escala (16): Barrabàs Bonfill Arny, embaixador en excedència




La vida no va començar gaire endreçada per Barrabàs, considerat un psicòpata conspicu. La seva família, descendent directes de la noblesa reial,  el menyspreava de petit i el menystenia per la seva indecorosa mania d’aparèixer  espullat en tots els conclaves familiars; especialment el dia de Nadal a l’hora de recitar el poema a les postres. En canvi, a l’escola era un heroi: tots els companys l’insultaven i ens mofaven d’ell sense misericòrdia, mentre que els mestres el tenien per un cretí absolut i l’etzibaven calbots a tort i a dret. A poc a poc, va anar resolent aquest problema d’incomunicació i va sobreposar-se a força d’oferir gratuïtament favors sexuals en tots els idiomes —francès. grec, tailandès i birmà—, sense importar gènere, edat ni condició. Va aconseguir una merescuda reputació escolar que li va fer obtenir el títol de batxiller sense fotre mai un clau (a classe, s’entén).

Més tard, a la Facultat de Dret, on solia  estar més que assegut, en posició horitzontal o de genollons, es va aficionar a l’exhibicionisme. Primer ho feia tot sol davant el mirall dels lavabos, després, dins l’aula amb els companys de curs; seguidament, rere les prestatgeries de la biblioteca i finalment, als passadissos de la facultat a l’hora del canvi de torn de les dones de fer feines. Va aconseguir forjar al voltant seu un fama d’escalador incorruptible i va obtenir una gernació d’acòlits, tots de bona família com ell, amb qui va fundar, en llicenciar-se -i no sense dificultats,- l’ONG «Exhibicionistes sense fronteres». Ningú sap com, però aconseguia subvencions allí on a d’altres els eren negades. 

Mercès a la influencia familiar del seu cognom  (plena de bisbes, rectors, alcaldes, ministres, catedràtics i alts funcionaris) va convertir-se en ambaixador plenipotenciari als països del sud-est asiàtic. Va establir llaços comercials entre diverses comunitats de la secta Moon i penyes madridistes a BangKok. Actualment és assessor delegat de Recerca de Vies no Verbals de Comunicació amb la Joventut al Ministeris d’Afers Obscurs. L

La seva màxima: “Dejad que los limpios de espíritu se acerquen a mi”. Diu que busca company de pis entre el veïnat. Voluntaris/es?
Els altres veïns de l'escala;

1. Manolo Carmona, alias Vanessa, travesti; porter
2. Vincent Machin, chafarrinador; entresol primera
3. Pròsper Cesid, espia; primer quarta
4. Benigno Galindo, matador, segon tercera
5. Thierry de la Melangière; restaurador, tercer tercera
6. Melquíades Carallop, econaturalista, cinquè cuarta
7. Jep Remull, mariner d'aigua dolça, quart primera
8. Cangrejo Mariano, mampostero del andamio; sobreàtic segona
9. Gustau Parra, boxejador-fajador, segon primera
10. Pere Serra i Tallafort, llenyataire, setè quarta
11. Pau Pi Pi, jubilat sempitern, tercer segona
12. Boris Bigoff, assassí en sèrie, entresol quarta
13. Joan Scot McFarmont, director general, àtic segon
14. August Solidari Arreu, funcionari internacional, quart segona
15. Serafí Expòsit, nunci episcopal, principal segona
16. Barrabàs Bonfill. embaixador, setè segona

8 comentaris:

Striper ha dit...

Potser lo de compartir pis, saps si ronca? Es tira pets?..

Duschgel ha dit...

No hi ha com tenir un bon cognom, tu!

atikus ha dit...

Es que no hay nada como tener una buena educación y buena mano...mira "la cinta blanca"

viu i llegeix ha dit...

osti tu, quin peça!!! mira tu que la història em sona, no deu tenir algun cosi ocupant algun carrec important a l'administració púbica? ( i no m'he deixat la l)

Clidice ha dit...

molt bo! ;P

Cris ha dit...

Osti, quina foto, collins....
tindré malsons per culpa tevaaaaaaaa, mala persona :) muas!!!

Miquel ha dit...

Le faltan unas gafas de concha ¡¡¡¡

Emily ha dit...

Jo m'he fixat amb els calçotets. Per què serà? Que li penja? Sembla Phantomas jeje