13, rue de Blogville: la mare dels nens odiosos
—Neng! Vés a obrir!
—Que vagi la Coletas. Que estic jugant a pilota, jo… (se sent un sorollde trencadís de vidres. «Gol de Messi a la vitirna del menjador!»
—Que heu fet ja?
Ding, dong..
—Doncs ves tu, nena. Que haurà veurà el Messi aquest sin l’agafo...
—I una mè! Que vagi el Panotxa, que s’està rascant els ous tot lo dia!
—Nena! Això és el que t’ensenyen a l’escola?
—Quina escola, mama? Fa sis mesos que no ens portes…
Ding, dong…
—Ja vaig, ja va…collons! Perquè no et toques la punta de la fava enlloc de tocar el timbre?
—Nena! Quina llengua és aquesta! Sí és el Cobrador del Frac li dius que ahir em vaig anar a les Seychelles. Que quan torni ja li pago el que dec.
(…)
—I bé… qui és, filla?
—Em sembla que és el pallús del veidedalt. No sé què coi diu que et passis per la poli…-amagant-se el riure amb la boca.
—Que heu fet ja? És que em fareu parar boja, eh!
—Hola veïna…, què simpàtica la seva nena, eh? No, no passa res… Demanava si tenia una mica d’oli.
«Tu sí que perds oli, gamarús! » se sent dir des de dins el pis. I unes riallades.
—Nens! Voleu callar! No els faci cas veí, és que el calor els fa dir barbaritats…
—Ja, ja…; però tirar pedres amb el tiraxines pel celobert mentre em dutxo no deu ser efecte de la calor, oi?
—Això li han fet! Ja parlaré amb ells…
—I que cada cop que vull pujar en ascensor, posin una falca a la porta de sortida?
—Ui! Són nens, ja sap... Volen jugar i...
—Dexiu, dexiu… Veig que torna a estar embarassada…
—Què diu? No home! Això és que tinc una mica de sobrepès…
—Glups! Perdoni, però com que des que la conec sempre n’ha tingut un nen rere l’altre...
—Des que es va anar el pendó del meu marit fa dos anys, que no he tastat home, escolti! Que ja me les sé totes jo, de vostès!
—No, si jo gana no em passo gaire... No pretenia...
—Doncs llàstima. Miri, m’agafa fent el dinar… Que és vol quedar?
—Amb els seus fills a casa? Que es pensa que estic boig? Abans em faig monjo de clausura…Només volia una mica d’oli…
«El veí perd oli, el veí perd oli….». Riallades al fons del pis.
—No els faci cas. Tingui, m’aguanta el bebè un moment?
—Escolti…, aquest nen va cagat!
—Ah, si? És que amb l’olor de la casa no ho distingeixo... El voldria canviar mentre li duc l’oli?
—Ui, dona! Miri sap què —i li torno el nadó—, ja baixo a baix a l’adroguer, a veure si encara no ha tancat...
Pobra dona! Conviure amb tres energúmens com aquests i tota sola! Si no fos delicte engabiar els infants, a aquests tres els fotia directament al zoològic amb els micos... No sembla mala mare, però és que amb aquests tres delinqüents ha de parar boja per força.
La planyo...
Altres veïns/es de Blogville
1. La portera
2. El rompetetxus
7. La mare dels nens odiosos
7 comentaris:
Te nens la veina ostres i un es sembla al del colmado!
quina gent ¡¡¡¡
Molt suggerent i real com la vida mateixa.
Ostres! té una germana bessona?? La meua veïna de baix és igual...per desgràcia, els seus fills també :S
Una mare digna d'admirar! Que vagi trucant a la supernany!!
Bon post!
Homeeeeeeeee haver canviat el bolquer!!!
pobra dona!
Publica un comentari a l'entrada