En el “Racó del blocaire calent” no podria faltar un dels blogs de culte del veí de dalt (i de molts de vosaltres): un dels blocaires més estimats del veïnat. El nostre ínclit Gatot i la seva La cuca al cau. Pur erotisme en català. Un blog on sempre hi ha una temperatura elevada i on sempre sou ben acollits. Són tres autors qui postegen habitualment, tot i que ara això sembla que augmentarà i d’ells en sobresurt el Gatot, el pare de la criatura, que sempre va fent llepades amoroses a tos els qui el visiten. També s’hi pengen fotos molt suggerents, sempre citant la procedència. I n’hi ha un munt! Fins i tot el blog disposa d’un xat on, amb bona educació i maneres, podeu fer-la petar sempre que vulgueu. I una botiga virtual que ara es revitalitza. Coi, no serà per oferta! El que podeu llegir en el seu perfil és tota una declaració d’intencions:
Algun dia no caldrà que hi hagi webs que s'excusin per a tractar qualsevol temàtica en la llengua pròpia.
Algun dia no caldrà que siguem una excepció fent recopilacions de webs eròtiques en català i buscant eines perquè ens puguem sentir normals a casa nostra.
Algun dia, ens podrem sentir ciutadans tan lliures com els nostres veïns a casa seva.
Mentrestant... val més que trobem per nosaltres mateixos/es, la forma de ser ben trempats, perquè els dies passen i els anys empenyen, i l'orgasme que no hauràs tingut avui, potser demà el trobaràs a faltar.
Amb el seu permís, he extret un dels moltíssims posts que s’hi poden trobar. Un relat on es mescla el somni, el vouyerisme i els records, i que em va agradar força, com tots els que sol penjar-hi. També per la banda sonora que l’acompanya. Es diu “Ments-turbacions”.
El blog és actiu des del 2006 i esperem que tingui llarga vida. Al cau o allà on sigui!
Ara l'audio
Ara el text
Ments-turbacions
No me la podia treure del cap.
Hauria volgut no desitjar-la tant, però qui pot posar tanques al camp? Els que som terra... busquem terra, aire i aigua per sobreviure. No en fem prou amb els iguals. I el desig creixia com un brot nou, amb força incontenible... esquerdant la terra, xuclant l'aigua, buscant l'aire...
Cada instant era un record de les seves formes, de les seves corbes i les seves valls. Un instant nou per patir pensant en com fer més fàcil el seu creixement, més lliure, més plaent...
Per saber que interferir podia torçar la història. Només el vent té dret a lliscar lliurement, com els poetes. Fan, insinuen i deixen fer.
Jo, mortal, tenia ànsia del temps. I el temps s'amorosia en cada carícia. En cada pensament. S'allargassava en cada plaer i es feia interminable en cada dolor.
La vaig mirar del llit estant. Ella em veia des del mirall. El temps es va parar una estona... i vam ser terra i aigua que es barrejaven entre bombolles aerificants... unió d'elements... conjunció de sentiments... amb sensacions desitjades, fent del cos el missatger del tacte.
Així ho vaig viure... així ho recordava... així em ments-turbava amb cada eriçada de pèl... amb cada trempera imprevista, a destemps, dolorosament punyent... no era el cervell que hi pensava: era cada porus de la pell que tenia una ànsia inconcebible... i el cap... no tenia temps ni capacitat per processar tanta emoció...
Aquella tarda havia d'estar treballant però no vaig poder reprimir el desig. Anava sentint "Child in time" de Deep Purple a la ràdio del cotxe. I aliè a la meva voluntat conscient el vehicle va anar agafant els carrers que m'apropaven a la seva casa. Aquell niu d'amor que només alguns dies a la setmana era franquejable.
Vaig aparcar darrera el seu cotxe. Vaig pensar a donar-li una sorpresa i, enlloc de trucar a la porta, vaig passar cap al lateral de la casa mirant mig d'amagat per les finestres. Ningú a la sala, ningú a la cuina. Potser era al pati de darrera parant el sol, vaig pensar.
Alguna cosa em va aturar abans de passar per la finestra de l'habitació de matrimoni. Em vaig ajupir i vaig apropar-m'hi a poc a poc. La vaig veure asseguda al llit, d'esquena a la finestra. Quasi nua... només duia un tanga blanc i semblava posar-se perfum escampant-lo amb la mà.
No sabia si tocar al vidre amb els nusos dels dits... vaig pensar que potser la espantaria...
Dubtava... i, llavors, el vaig veure sortir del lavabo amb una tovallola nuada a la cintura. No vaig poder evitar comparar-m'hi... era més jove, tenia els abdominals gens relaxats i semblava més fort que jo...
No era el seu home, el seu marit... un amic nou de qui encara no m'havia parlat?
Es va quedar dret davant d'ella. Va encendre un cigarret. I se la va mirar de dalt estant. Amb un somriure de dominància als llavis. Ella es va aixecar del llit per besar-li el pit, el coll.... la tovallola va caure sola... o la van fer caure. No ho podia apreciar bé des d'on estava. Ella va resseguir el seu perfil amb la llengua baixant per la cintura. Agenollant-se sota aquell exemplar de mascle. Va agafar-li el membre amb una mà, mentre l'altra li resseguia la cuixa i es perdia cap a la seva natja, pessigant-la.
Es va posar la punta de la cigala a la boca i, glopejantla, no la va deixar entrar més enllà fins que va aconseguir una erecció prou ferma. Ara, una mà a cada natja, apretava lentament per fer-lo penetrar-li la gola. Mai m'ho havia fet a mi, així... però jo començava a tenir també una erecció potent, com si pogués notar-la fent-m'ho. Una erecció potent però dolorosa.
Jo, amb el meu desig... havia anat on no tocava en el moment en què no tocava... però era incapaç de moure'm... de deixar de mirar, d'espiar...
Va anar engolint la cigala lentament, dedicant tot el temps del món a avançar mentre aquella polla li creixia a la boca. Intuïa la seva llengua movent-se a banda i banda... avançava sense avançar, perquè el membre anava creixent.
Quan va aconseguir tenir-lo tot dins la gola, encara va obrir una mica més la boca per treure la llengua i permetre una mica més d'espai... li vaig mirar la cara: se'l mirava amb adoració...amb desig, amb un desig tant gran com el que podia sentir jo per ella...
Ell li va posar una mà sobre el cap mentre amb l'altra seguia fumant. La mà del cap va baixar fins a pinçar-li el nas... i va començar a sacsejar la pelvis follant-li la boca. Ella va poder respirar quan el membre va sortir totalment i ell la va besar. Va llençar el cigarret i agafant-la pels costats la va fer tombar boca terrosa sobre el llit.
Li va obrir les natges i va deixar caure un gargaix de saliva sobre el forat del cul. El va recollir amb la cigala i li va clavar d'una sola estrebada.
Quan ella va cridar... va obrir els ulls i em va veure a la finestra mentre jo no podia contenir una ejaculació involuntària. No m'havia tocat en cap moment... però va ser com si ell fos jo... com si jo... hagués perdut pistonada... una darrera pistonada plaent i culpable...
*****************************
Quan en vaig ser conscient, tornava a estar amb les mans al volant, conduint sense saber cap a on.
Era com si despertés d'un somni. Era real el que havia vist? el que recordava? No ho sé. Em sentia culpable de no haver estat jo el protagonista... o d'haver protagonitzat una activitat com a voyeur...
Em sentia dolgut d'haver presenciat alguna cosa que no sabia. Potser... em sabia greu, em feia mal, haver tingut plaer físic mentre em feia mal el que veia...
En tot cas... la cançó tornava a sonar. I em sentia com una criatura mentre em davallaven rierols salats per les galtes...
@ El Gatot
Fa un temps us vaig parlar d'aquest cicle. Poesia als parcs, un manera de conèixer i escoltar veus joves (o no tant) lligades a algun territori concret en un indret emeblematic dels espais naturals protegits. El cicle arriba enguany a la seva fi; però els organitzadors van penjant, en petites píndoles, tots els poemes que es van recitant. Una manera fàcil i agradable de dur al poesia a casa!
ALGÚ EM FA RECORDAR QUE AVUI FA CINC ANYS QUE VA MORIR MIQUEL MARTÍ I POL. Vaig tenir al sort, de més jove, de poder parlar amb ell en un parell d'ocasions. Sempre ho recordaré d'una manera entrenyable. Jo, com ell, tampoc demano grans coses...
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Entrades
.JPG)
.jpeg)
.JPG)
.png)
.jpg)
.jpg)
