24 de gener del 2007

De lectura (vuit): Kafka a la platja (Haruki Murakami)

«Ella alça el cap, sorpresa, i després de dubtar un moment posa la seva mà sobre la meva.
—Sigui com sigui, la teva teoria és com llençar a un objectiu molt llunyà. Ja saps, ¿oi?
Faig que sí amb el cap.
—Sí que ho sé. Però les metàfores poden escurçar la distància.
—Però ni tu ni jo som metàfores.
—Ja ho sé —dic—. Però les metàfores poden eliminar el que ens separa.
Mentre em mira, torna a dibuixar un lleu somriure.
—És la frase per lligar més estranya que he sentit mai.
—Passen moltes coses estranyes, però diria que em vaig acostant a la veritat.
»


Un llibre estrany. Raro, raro; que diria aquell. En Haruki Murakami és un escriptor sorprenent. Que no és del Clot ja ho deduïu, oi? És un japo, del Japó. I per mi, que deu fumar alguna cosa a part d’amorrar-se a la bóta del sake mentre escriu. Ja havia sentit a parlar d’ell amb el celebrat Tokyo blues; i per això aquest Nadal em vaig autoregalar el Kafka a la platja, la seva darrera novel·la.

La història va d’un adolescent (Kafka), que amb 15 anys fuig de casa seva. És un noi solitari, introvertit, pulcre, ordenat, disciplinat, metòdic. (Juà! Com els adolescents d'ara, vaja). Amb quatre anys, la seva mare i la seva germana el van abandonar a ell i al seu pare, un bon dia, de cop; sense donar explicacions ni més senyals de vida. Això el va marcar per força. És doncs, una història personal a la descoberta del propi jo. Una història marcada per la profecia que li va fer els seu pare un dia, com qual Edip, aquell rei de Tebes: "mataràs al teu pare, i t'allitaràs amb la teva mare i la teva germana". Un crac de la mitologia, el paio.

En paral·lel se’ns explica una altra història, la del vell Tanaka; un home solitari, un pèl “totxo” (com ell mateix no para de dir) que va tenir una curiosa experiència amb quatre anys. En una excursió escolar a un bosc del seu poble, durant la II Guerra Mundial, va perdre el coneixement juntament amb tots els altres nens. Mentre tots es van recuperar al cap d’unes hores, ell va tardar dues setmanes. I en fer-ho, tenia la “ment en blanc”. Ara viu d’una mísera pensió pública i té la peculiaritat de poder “parlar” amb els gats i de predir fenòmens estranys. Un bon dia té un encontre amb un personatge singular, en Johny Walker (si, si, el de l’ampolla de whisky!), que es dedica a matar gats per menjar-se el cor, apropiar-se de la seva ànima i construir una flauta que el faci immortal. Penjat perdut. Farà que el Tanaka, en un atac de ràbia, el mati. Després sabrem que el mort era el pare de Kafka, un famós escultor. Comença una altra fugida endavant: la de Tanaka, que té com una revelació.

I a partir d’aquí, a liar la troca. Els camins d’un i altre, que no tenen cap aparent paral·lelisme, acabaran convergint -i no per atzar-, en la ciutat de Takamatsu, on una suggeridora dona, la senyora Saeki, regenta una biblioteca particular dedicada a recollir tankas (no tangas, sino escrits poètics japonesos). Allí Kafka hi passarà hores, fent amistat amb Oshima, una dona erudita en cos d’home, que l’ajudarà a amagar-se de la policia. I allí, a la biblioteca, amb la senyora Saeki, coneixerà el destí tràgic de la seva existència. Perquè en el fons el llibre és això: personatges a la recerca de la seva identitat. Qui és qui? Com és cadascú realment?

En aquesta convergència cap a un final insospitat, apareixen personatges ben singulars, en situacions ben estranyes i (para)normals. Però la gràcia de Murakami és fer que tota aquesta "anada d’olla", sembli versemblant. Amb un estil planer, ens va embolcallant, a poc a poc, en una història suggerent d’amors, gelos i heroïcitats anònimes, com una tragèdia grega. I on surten referents culturals que a ell li deuen palure: Beethoven, Berlioz, Haydin, Hegel,..

És un llibre amb moltes paràboles i simbolismes: boscos aïllats on no passa el temps, pedres que obren i taquen portes a indrets irreals; fantasmes que apareixen i s’alliten amb personatges; personatges estrambótics que semblen oracles premonitoris; escenes d’un marcat erotisme i d’altes d’un dramatisme punxant; pluges sobtades i inexplicables de peixos o de sangoneres; soldats perduts en boscos que es retroben al cap de cinquanta anys; un personatge , que es fa dir Corb; que és l’alter ego de Kafka; una cançó de lletra el·líptica que dóna nom al llibre, un quadre on està la solució a l’enigma,...

L’estil de la narració és àgil; enganxa. Tens ganes de saber com avancen les dues històries per saber quan convergeixen. El final, és inesperat; i per suposat, obert. I en els diàlegs, l’autor excel·leix.

«—Els records són una cosa que t’escalfa des de dins, però que alhora també t’esquinça les entranyes».

Hi ha llibres molt millors que aquest; però pocs tan rars que et deixin un bon gust de boca.

Per si no teniu res més a fer; i sou tastaolletes, us el recomano.

13 comentaris:

gatot ha dit...

Veí... no ens passa una mica a tots això? el buscar sempre una identitat?

sigui marcada per la família, sigui renegant de l'herència genètica... descobrir qui som i acabar sabent... que només som nosaltres.

:D

Montse ha dit...

Ai, la recerca identitària...
Veí, m'has fet riure amb la recollida de tankas, que no tangas :D

Una pregunteta de no res:

Com t'ho fas, per llegir TANT?
Jo , que sóc una bona lectora (encara que lenta) mai no he tingut el temps necessari per llegir ni la meitat del que ho fas tu. M'explicaries el truqui?

Gràciessssssssssss

Petonets vertiginosos (ja començo a córrer de bon matí, jo, aix, quina creu!)

El veí de dalt ha dit...

Gatot,
però tenim alguna identitat o som només reflex d'allò que volem mostrar enfora?

Arare,
llegir molt dius? Vuit llibres en tres mesos no és res! Jo en llegiria 8 cada setmana si pogués! Has vist el nou programa QWERTY de BTV? Hi ha un concurs de microrelats de cinc línies.

Candela ha dit...

Anava a fer exactament la mateixa pregunta que l'Arare!!!! com pots??? és fantàstic, ets un bon exemple per tots. Jo he canviat el bloc per la tele la qual cosa està bé, però també per els llibres, la qual cosa està FATAL!!!

Anònim ha dit...

Buenu me l'apuntu per si algun dia no tinc cap llibre a la macro-pila de llibres per llegir!

Homebala ha dit...

apuntat!

Oriol ha dit...

llegir llibres, no ho faig massa. Però firmaria vuit en tres mesos.
Estic com la Candela, he substiuit la televisió pels blogs...evidentment llegeixo molt més i sobretot he recuperat, una mica, la ortografia...

Joana ha dit...

Veí,
Bon dia!!!
Si dius que és de lectura àgil i enganxa... me l'apunto.
En quant a l'alter ego...forma part de la persona que som. En realitat la dualitat sempre és present, però no sempre es manifesta.
Que passis un bon dia!

Alls cuits mai couen ha dit...

Caram tu! Hi has fet sortir tothom aquí!

Anònim ha dit...

8 llibres en tres mesos no arriva ni a un per setmana. Que poc!!!
Un per setmana es una mida normal. A méa si som capaços de llegir mes d'un a la vegada guanyarem en agilitat

digue'm ariadna ha dit...

... Acabo de llegir el teu lectures 36 i he saltat al 8?... Vaig fer el procés invers, començar pel Tòquio, segui-ne un parell més, i llegir la novetat del Kafka, i per mi, aquest darrer és el que més m'ha agradat. Si algun es mereix l'etiqueta de japonès, jo li posaria en aquest. Si que és estrany i en acabar et quedes com aturat amb el llibre a la mà. El món oníric que desenvolupa és una gran espiral, però té una poètica més arrelada i submergida, donant unes fissures increïbles per on entren llums i ombres, inquietants... M'agrada quan dius que l'autor excel.leix... Sento haver fet el comentari després de tant temps del post...

Anònim ha dit...

ei!
jo me l'acabo de llegir i buscant una mica el significat del llibre he anat a petar aquí :-)
certament el llibre enganxa... jo no vaig parar fins que el vaig acabar, i feia molt de temps que no cuinava llegint :-D

au, vaig a donar mes voltes a veure si li acabo de trobar el significat a tanta anada d'olla (que algun significat deu tenir, estic segur!) :-)

lo tigre ha dit...

jo acabo de llegir el llibre i m'ha enganxat molt,però el final tan irreal se m'ha fet estrany i no se si acabo d'entendre que vol transmrtre.M'ho pot dir algú