27 de gener del 2008

Catosfera 2008: una ressenya ràpida.


Aquest cap de setmana vaig anar a Granollers al primer Congrés de la Catosfera amb dos objectius clars: saber què deien alguns gurús de la web 2.0 i de la blogosfera i mirar si coneixia alguns dels veïns de l’escala. Vaig acomplir tots dos. Hi havia un tercer desig encobert: mirar d’enredar l’editor de Cossetània per si editava les Històries veïnals. No me’n vaig sortir del tot.

Pel que fa al segon, vaig conèixer, com no, en Toni Ibañez, en Jesús M. Tibau, en Jordi Ferré, en David Madueño, n'Escriptorium, el Basar de les espècies, na Júlia Costa, la Núria Aupí, en Sani Girona,... Llegint un i altre, veig que també estaven l'Anna i la Carme Fortià a qui m'hagués agradat saludar! Fins i tot vaig trobar un amic de fa temps que ni sabia que tenia blog! Ja veieu. Vivim en un mocador i nosaltres som els mocs.

Direu que m’he deixat imbuir de la febre catosfèrica d’aquests dies, però cada vegada estic més convençut d’allò que vaig dir un dia: Catalunya serà bloguera o no serà. O cal dir blocaire? La qüestió serà com gestionar el sot digital (la “brecha”, va dir en César Calderón). És a dir, els que es quedin fora. Cal fer videoactivisme (com es va fer el 13-M, contra les seus del PP, recordeu?). La comunicació del Marc Vidal va tenir un cert to poètic, amb unes imatges prou suggerents i evocatives. Aquest noi promet, ja es veu a venir. (Sabíeu que havia estat regidor del PP a Granollers? Se’n va distanciar quan la guerra d’Irak). Em van agradar, com sempre, en Vicent Partal i em va sorprendre en Juan Varela, per la solidesa dels seus raonaments. I en Saül Gordillo va estar a l’alçada. Res de codis d’ètica blocaires. Res de periodisme ciutadà. Un blog no és periodisme. És llibertat absoluta. Un altaveu democràtics que tothom pot utilitzar, que es construeix col·lectivament i on només sobreviuran les bones idees. Perquè el mercat es regula sol. I acabaran per moure multituds. Ho veig clar. Res de gestos acomodaticis. Quan els blogs es conferim en xarxa, farem por. I aleshores, que el poder establert, tremoli. Em va agradar veure polítics de primera línia en una taula (si “ells” ho veuen clar, és que els blogs tenen força). Ho va dir clarament en Carles Puigdemont “Jo faig un blog per guanyar les eleccions”). Doncs abans que les guanyin ells, guanyem-les nosaltres! Si no, ens fotaran reportatges penosos com aquest!

I és clar, la taula de Blogs i Literatura era la que vertaderament m’interessava. Matinar un dissabte per a anar a Granollers ja té mèrit. I la sala estava plena. Crec que aquest tema donaria per tota una jornada sencera. Organitzadors, preneu nota! El text que en Toni Ibañez va llegir de l’absent Biel Mesquida em va semblar excel·lent. Especialment amb aquella cita de Paul Valéry: “Fins que no mor un escriptor, els seus textos són provisionals” Llegiu-lo si podeu. La Laura Borràs va reflexionar sobre blocs o blogs i sobre les “literatures del jo” (“No tot el que s’escriu pot ser literatura. Qui li dona aquesta categoria? El lector? L’autor?”). Va plantejar la literatura egòdica (“ergon” obra; “hodos”, camí) i ens va ensenyar la seva experiència docent a la UOC en el seu Diari d’una absència. Hosti, tu, si jo tingués els temps, les peles i els recursos tecnològics d’aquesta gent també faria birgueries com aquesta! És la literatura hipertextual a la seva màxima expressió. En Miquel Bonfill ens va parar de la web Relats en Català: 40.000 textos penjats, 10.000 persones inscrites, 6.000 autors. Catalunya és un páis prolífic, penso. En Jesús M. Tibau (ja participeu en els seus Jocs literaris?) ens va explicar la seva experiència com a escriptor i activista literari militant (“La meva eina s’ha convertit en un mitjà”. I li agreixo que cités la proposta de les HV. I en Jordi Ferré em va semblar un editor amatent i intel·ligent. Del que veu les coses a venir. Algú diu que en 50 anys no hi haurà més llibres impresos en paper. Que l’e-book s’imposarà per tot. I els blogs tindrà un paper rellevant en aquest procés. Pot ser sí. A mi em segueix encantant obrir un llibre, passar els fulls amb els dits, olorar les seves planes noves i guixar als marge. Però els meus néts (si algun dia en tinc) potser aprendran a llegir en una pantalla d’ordinador i no en una llibreta de fulls. La seva setència cal tenir-la presemt “El futur del que es llegirà i com es llegirà dependria dels bloggers i del que aquests recomanin”. Doncs jo recomano molt. I ens pagaran per aquesta feina, em pregunto? Un paio, llest. Ja veieu.

Es van parlar de més coses és clar: de blocs i negocis, de xarxes de blocs, de blocs polítics, de blocs i educació... Fins i tot a Granollers vaig descobrir que existeix una cosa que es diu Twitter! (necessito classes urgentment! Voluntaris/es?)

Diumenge no hi vaig ser i no se què es va dir. Però sé que s’editarà pel maig un llibre amb 100 posts dels 138 que es van enviar. I entre aquestes, espero trobar-m’hi.

I fins l’any vinent... I fins el post següent.

PS Hosti! En Dessmond em diu que sí. Que sóc uns dels 100 espartans (o eren 300?) escollits (com ell), juntament amb una dotzena més de veïns que hi he vist. La llista definitiva aquí



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

26 comentaris:

the silver blue sea ha dit...

Aiss, Veí, aquest mocador...
Que estaves d'incògnit? jajaja
Petonets i bona setmana guapíssim!

Anònim ha dit...

Osti veí! D'incòngit total segur.

Jo també vaig ser-hi els tres dies i coincidem en forces coses com en la sorpresa amb en Varela, un home amb les coses ben clares.

Això del Twitter és ben senzill, és com un missatger estil messenger/gtalk però via web on els teus contactes s'anomenen followers i les converses solen ser públiques. S'acostuma a usar per dir que estàs fent o això que en diuen /microblogging/.

Aprofito per dir-te que suposo que l'enllaç de Twitter que volies posar era: http://twitter.com/catosfera que és on en Siknus i jo vam estar comentant minut a minut les Jornades.

I ja que em poso pesadet... és Partal i Varela ;-)

Striper ha dit...

Jo també hi era pero d'incognit.

Júlia ha dit...

Gran reportatge, em va agradar molt i molt conèixer-te en persona.

Jesús M. Tibau ha dit...

El millor plaer de tots va ser poder parlar als passadissos amb els blocaires. I dóna certa intriga voler saber quins rostres devien pertànyer als blocaires que anaven d'incògnit.

BACCD ha dit...

Apa, que bé que us ho passeu!!

No sé fins a quin punt poden arribar a tenir influència els blocs. Però penso que el més important és que es facin perquè un mateix en gaudeixi. Tinc tendència a allunyar-me de les eufòries del moment. Només el pas del temps ens dirà el pes que tenen, sobretot pel que fa a societat, cultura i política.

Fins ara, l'únic que m'ha interessat de debò dels blocs que llegeixo és l'ànima, la ment, el cor de qui escriu i com ho reflecteix amb tan sols un dels sistemes de comunicació que emprem, i que són les paraules escrites. Expressar amb paraules tot allò que podríem comunicar, per exemple, amb un sol gest no és cosa fàcil.

Deixo el rotllo, que més val que em posi a treballar, tu!

Donaire ha dit...

El que més m'ha agradat és la barreja entre escepticisme / autocrítica i entusiasme / utopia. Lamento no haver pogut seguir tot el recorregut catosfèric.

Anna ha dit...

ostres veí, quina ràbia no haver-te conegut! I és que estava absolutament convençuda que no venies (ho vaig comentar amb algú), sinó t'hagués buscat encara que hagués hagut de preguntar persona a persona!

Robertinhos ha dit...

i que passarà amb els 38 que no hi apareguin?

gatot ha dit...

molt bé, veí... però no t'has deixat la part del marro???? perquè segur que n'hi va haver, no? com la universitat catalana d'estiu... de fet, no s'hi anava per això??? :P

petons i llepades sense multituds!

Dessmond ha dit...

Veí, di que sou a la llista.
Aneu a la pàgina de'n Toni Ibanyes. L'enhorabona!

Unknown ha dit...

Mha interessat molt una cosa... Si volen guanyar les eleccions fent blogs, que després ni mimen, ni actualitzen i a més ni els fan ells.... doncs perquè no ho fem naltrus.

Blogejant pels blogs catalans m'hi trobo generalment en sintonia -ja se que la societat és més amplia que els quatre que blogejem, i que cada cop som més-, llavors penso.... No hi ha un desajust entre els polítics i molts dels blocaires... No se... els partits tradicionals, com els editors caldrà que es reformulin. Mentrestant potser m'engresquen mçes iniciatives com les de les CUP (malgrat a Tarragona no n'hi ha i jo sóc sortosament independent) i cada cop passo més dels cants de sirena dels polítics professionals.

No se... m'ahgués agradat treure-hi el cap.

Tenim mèrit els blocaires que utilitzem pseudònim doncs queda clar que no ho fem per lluir el palmito i a més ens ho passem bé, coneixem gent i sovint tornen al replà amic de la teva escala, la nostra escala.

I sobre el tema d'editar, de passar del blog al paper una cosa tinc clara: Sempre hi ha l'opció de l'autoedició, si uns quants ens ho proposesim encara podríem parir alguna història inetressant, tu. De fet ja ho anem fent a la xarxa...

Quin rollete, disculpa que l'he fet a raig i sense gaire connexió (sic).

Una abraçada,

Anònim ha dit...

va ser un plaer conèixer-te!

:D

llàstima lo de cossetània...

:(

Puji ha dit...

No vaig poder ser-hi, la família és el primer.

El vídeo de TV3 és penós. Que els polítics van ser els primers? I un güevo! Sempre han anat a remolc i com diu en Tondo, només actualitzen quan hi ha eleccions!

Carme Fortià ha dit...

Després de tants bons comentaris sobre la catosfera, em veuré incapaç de dir qualsevol altra cosa que no estigui dita abans!

Doncs resulta que estàvem a la mateixa sala i no ens vam ni veure. Mira que a la sortida vaig estar parlant amb en Jesús Tibau i la Marina Martori i comentàvem que, per properes ocasions, hauríem d'afegir el nom del bloc a sota del nom real, perquè a persones com "el veí de dalt" (que et vaig posar com exemple i tot, ;) ), pel nom no les reconeixeria. Ja m'ho va dir en Tibau que hi érets, però que anaves "d'incògnit"...

Bé, en tot cas, lo del twitter, no en tinc ni ideia de com funicona tot això.

Felicitats per aparèixer al llibre de la Catosfera i a veure si aquets de Cossetània s'animen amb les HV!

BACCD ha dit...

M'hauria estranyat molt que no et trobessis entre els 100 espartans! Felicitats, cher Voisin!

Montse ha dit...

Bé, felicitar-te pel magnífic reportatge que ens has fet. Jo no hi vaig poder assistir (ja saps per què, hi ha prioritats, veritat?) però he de dir que me'n moria de ganes. Tampoc no vaig gosar enviar cap dels meus posts perquè em pensava que només es valoraven els blocs literaris (bloc o blog?) i el meu, de literari, no en té res!

I bé, que no tenia ni idea del twitter aquest, però m'ho miraré a veure si em poso les piles.

gràcies, doncs, per donar-nos una visió tan completa de tot plegat.

una abraçada.

la meva imatge ha dit...

Felicitats per ser un dels 100, però... millor no ser espartans, no?
;D

la meva imatge ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Clar, si sota el nom real hi poses el del blog... només cal que algú et faci -de bon rollo- una foto i ho comenti al seu blog i...

Joana ha dit...

Com un bon periodista o escriptor. Llevar-se d'hora i fer un resum com aquest! Només ho podies fer tu...
Jo... em vaig llevar tard! ;)
Felicitats!

Unknown ha dit...

Déu n'hi do, quin resum! Jo també vaig ser a les jornades, tot i que només el dissabte. Van estar molt bé i més si tenim en compte que era la primera vegada que es feien. Un 10, vaja. I va ser un plaer conèixer-te i compartir coneixences. Ah!, i crec que jo també sóc entre els 100! (Quina il·lusió!) Una abraçada a tu i a tothom!

El veí de dalt ha dit...

Silver,
No, senzillament, observador.

Utòpiq,
benvingut. Gràcies per la info.

Striper,
ets el que anava vestit, oi?

Júlia,
igualment dic; un plaer!

Joan Jesús,
és que el morbo és molt viciós.

Dusch,
ho has dit perfectament.

Don-aire
ja et vaig veure dale que te pego al twitter...!

Anna,
no seies aquella roseta del fons que em mirava amb ulls líquids?

Robert,
que s'hauran de maleir els ossos, vés.

Gatot,
no ho has entès: que vam anar a treballar a Granollers!

Dessmond,
i vós també, eh?

Tondo,
això de l'incògnit o de de donar al cara també va tenir tema a la Trobada. per mi, tot és vàlid.

Jacme,
igualment dic. Ja inssstirem...

Puji,
per això només hi havi forquilles al càtering!

CArme,
doncs tu eres la que estava al costat de l'Anna, ja veig...

Dusch,
merci, carinyo!

Arare,
tu no fas literatura? Coi, aquesta sí que és bona...

Imatge teva,
no, millor ser troians. Et dono la benvinguda!

Tondo,
algú me'n va fer...a pesar meu.

Joana,
m'hagués agradat trobar-t'hi, ja ho saps...

Núria,
benvinguda al replà! Un paler, igualment, ja ho saps. I felicitats mútues.

Robertinhos ha dit...

doncs de moment no ho estic fent! ;P

Caterina Cortès ha dit...

M'ho vaig perdre! Com m'hagués agradat anar-hi! :( A veure si l'any que ve... M'alegro que anés tan bé! :D

Jordi F.C. ha dit...

Així que som amics de fa temps?
Aquesta si que és bona. El gust és meu, però si no em dones més dades...