14 de juny del 2008

De lectura (43): La catosfera literària. Primera antologia de blogs en català, de diversos autors


«La llengua és la casa de l'ànima" o millor,
"El llenguatge és la casa del ser»
(segons m'ha corregit Antigona)

(M. Heidegger)

Era evident que si queia a les meves mans n’acabaria fent una ressenya. Potser més que una ressenya en serà un comentari personal. És evident que al llibre no estan tots els que són, ni som tots els que estan. Per sort, la blogosfera en català, la catosfera, com diuen per aquí, és rica i diversa. Es fa impossible abastar-la tota. Ens movem per cercles d’interessos, doncs. Casuals. I aquests, de tant en tant, es toquen amb d’altres cercles, per tornar a enllaçar-se de nou. I multiplicar-se. Som com anelles obertes on van enganxant-se de noves. I en cauen de velles. I en aquest moviment pendular de satèl·lits (amb algun planeta de referència) les forces gravitatòries muden sense cap llei aparent. Més que la fidelitat a la causa, el que ens mou és les ganes de fer causa comuna. El nostre veïnat n’és un exemple clar. Veïns i veïnes blocaires que anem i venim pels replans, apareixem i desapareixem segons muda el vent.Alguns, però, som penells inamovibles, fidels a un tarannà comú.

Cent blocaires, doncs. Podien haver estat més però s’imposava un límit. L’epígraf “literària” fa honor a la selecció. I m’he decidit a fer-ne recompte. Evidentment, fer els percentatges aquí és fàcil. Afegiu un «%» darrera cada total i ja el tindreu fet!

I com és la nostra catosfera literària? Doncs bàsicament masculina, del Principat i quarentona(jo la clavo!). Hi 64 homes per 31 dones (5 són ni carn ni peix, ja que no ens confessen el sexe; que en deuen tenir, no?). Tot i que hi ha de tots els colors i edats, la majoria es troba entre els 30 i 40 anys i quasi tots són individuals (només hi ha 3 de co.lectius). Els jovenets apreten amb força, però són minoria: que tinguin menys de 25 anys n’hi ha 9; de 26 a 30, 7; de 31 a 35, 15; de 36 a 40, 16; de 41 a 45, 17; de 46 a 50; 19 (però aquests encara som joves, eh?); de 51 a 55; 4; de 55 a 60, 2; i més de 60, 2! El ("La", en aquest cas) més jove, amb 19 anyets (L’esperança de la utopia) -no la perdis mai!; el més gran (d’edat, que no d’esperit), amb 63 (Novel.les oblidades). Tot i que hi ha força coqueteria a la catosfera: 16 blocaires no ens confessen l’edat. Total, que el 40% passa dels 40 tacos. Uns pipiolos, doncs!

No hi ha gaire anonimat. Amb tot, només hi ha 20 blocaires que donem el seu nom propi al del blog. La resta, 66 són títols eufemístics (alguns, de debò que són originals: Apunts des de dalt el baobab, Verba volant, scripta manent) però no tenen cap problema a donar el seu nom i cognoms reals en el llibre. En canvi n’hi ha 14 que s’amaguen sota pseudònim (jo mateix, per exemple). Hi ha 34 que diuen que han publicat algun llibre o publiquen habitualment. Jo crec que en són força més.

N’hi ha que tenen noms ben peculiars. En això els catosfèrics som, com tots els bloguers, originals. N’hi ha que tendeixen per l’anglès (Letters, words and poetry –no us perdeu els seus concursos dels divendres!, Itching like grass –un dels més lúcids analistes de la política catalana actual, o Remote Viewers), s'encaminen cap el llatí (Ilercavònia, Meo quidem animo) o senzillament tenen noms difícils de recordar, per impronunciables (Dipofilopersiflex II -un francòfon de pro, o [BLOG;RNiA 1.0], un dels veterans, amb cinc anys a les espatlles), o es pengen pel francès, (com la Violette Moulin –pura poesia a flor de pell).

Es fa difícil de fer-ne categories i fer capelletes. Podríem fer dos grans grups: narració i assaig.

I dels que escriuen narració, això és, posts literaris escrits pel gust d’escriure. Són la majoria. És el que dona gruix i consistència a l’obra. Antaviana -fina i sensible, Ara plou –però el seu blog és un sol de primavera, Cal Seixanta –se li adiu el nom, De Roquetes vinc...a Tortosa baixo –jo no, L’habitació grisa –un diamant en brut: dels cinc millors posts de l’antologia, El pèndol de les oscil.lacions –aquest volarà alt, Poeta per un dia –doncs crec que té corda per més, Nausica –un home mesurat i escuet, No em diguis que és un somni –energia illenca, La veïna del pis de sota –li puc cobrar royalties pel nom?, Vilafestuc,...

A destacar-ne algun entre tots els cents posts? Doncs tots els que he anat citant fins ara. I alguna descoberta que m’ha encaterinat: Segons literaris –pel seu intel.ligent elogia a la seducció per la seducció, El cuirassat Potemkin -«has d’escriure perquè és a tu a l’únic a a qui has d’agradar», Castell de cartes –pura prosa poètica, Diari d’un captaire moral –assaig de la ludopatia, Els dies i les dones –l’amor perdut... d’una bici!; Frania –fons i formes, Josep Pujol –l’amor al bosc.

En tenim que s’especialitzen en tems com la lexicografia (Gazophilacium), o la llengua (Vent de Cabylia). Entre aquests, els que fan autocrítica del món blocaire (qui no h fet mai un post sobre el món dels blogs o blocs?): El quadern d’Alberts Calls –un llibreter espavilat, Poca Mandra –que reivindica la frase “Ens llegim!”, Reflexions de mitjanit –que demana tenir coratge 2.0, Remote Viewers –que no li agrada qui s’amaga en la carronya anònima, El basar de les espècies –un elogi per l’escriptura,...

També tenim de poesia, com per exemple: Anotacions Rizomàtiques –poesia avantguardista, B&N, Espais tacats -sempre acompanyada d’imatges, És hora d’hissar els somnis -alguns ja són un vers en si mateix, o Platxèria -que no s’hi dedica, però que ha presentat un poema. O que podríem anomenar prosa poètica: De passeig -un post captivador, el seu: L’altra cara de la lluna –blog de seguiment obligat, La nit de la iguana –tan bo com la peli, Salms –l’editor del Bloc de lletres, un pilar catosfèric de referència, doncs; Ultralocàlia,..

Alguns escullen posts autobiografics: Flaneuse –un dels blogs que tenen pedigrí, Propense –que fa el post més llarg, però divertit, Versos que em fan absent, La vida diferida -una interessant descoberta,..; o ens parlen de viatges propis (Amu Daira). Tenim posts de ciència o filosofia (Blog de ciència –indispensable si us interessa el tema; Ciència filosòfica –d’un humor intel.ligent, o Verba Volant); de narració històrica (Aristòcrata i obrer –sobre Daniïl Kharms; Elquemaietvaigdir –sobre les variacions Goldberg, L’home dibuixat –un dels blogs més prolífics, Centpeus –sobre el manuscrit Voynich,...); i és clar, els eròtics o pujats de to (La Cuca al Cau –un blog de culte pels amants del gènere; la Llum de dona –encisadora sempre; o un servidor de vostès, en Malerudeveure’t – un aprenent de tot i mestre de re). N’hi ha de temàtics: sobre educació (La meva escola –un pèl nyono, em sap greu dir-ho)¸ d’anàlisi política o actualitat social (Bitàcora a lloure, Diari d'Albert Balada, Itching like grass) i molts amb un vis còmic envejable (Melicotons al sementer; llàstima d’aturada!). I és clar: també hi ha els escriptors que veuen en el blog la seva projecció. Tens un racó dalt el món –encara no heu aprticiapt als seus jocs literaris? Assumpta Montellà – que potser encara busca el setè camió, en són un exemple.

N’hi ha que podríem dir costumistes, sobre aspectes quotidians: Núria Aupí –un dels més seguits, La panxa del bou –una autèntica màquina de postejar intel·ligentment o Sega de Mots.

I per acabar, trobem els que fan crítica literària: De tard en tard -un editor que creu en la literatura 2.0), eLiteratura, Entrellum -un activista catosfèric, El llegidor pecador -quin nom!, LlunÀtic les seves ressenyes són èpiques, Tinta Xinesa –m’esquitxa sovint, Tirant el cap –sobre la Fira de Frankfurt, Tot és possible «Llegir és el plaer més gran que hi ha després d’escriure»; (jo en podria afegir un altre...), i una llaga corrua.

I des d’on escriuen? No és fàcil determinar-ho, perquè uns són d’un lloc i viuen o treballen a un altre. I en les presentacions no queda clar. Prenc en consideració des d’on bloguegen quan ho diuen, perquè 13 són apàtrides. O no recorden on viuen... ;-) De la resta, del Principat en som 64, si no em descompto, que podria ser (14 del Barcelonès, 7 del Vallès oriental, 6 del Gironès, 5 del Vallès occidental, 4 del Baix Ebre, 3 del Baix Llobregat, 3 del Tarragonès, 3 de l’Alt Camp, 2 del Maresme, 2 d’Osona, 2 de la Selva, 2 del Segrià, 2 del Baix Camp, 1 del Garraf, 1 del Bages, 1 de la Garrotxa, 1 del Baix Penedès, 1 de la Noguera, 1 del Solsonès, 1 d’Anoia, 1 del Baix Empordà i 1 del Montsià); 7 de les Illes (6 de Mallorca i 1 de Menorca),); 12 del País Valencià (2 de València, 2 de la Safor, 2 de la Costera, 1 del Baix Vinalopó, 1 de la Ribera del Xúquer, 1 de la Ribera Alta, 1 del Baix Maestrat, 1 de la Marina Baixa, 1 de l’Alacatén), 3 dAndorra i 1 de l’Alguer.

I de què es viu a la Catosfera? És evident que no d’escriure posts. Tot i que jo sempre he pensat que podrien desgravar a Hisenda! Podríem dir que no ens guanyem les garrofes al tros, ni pescant sardina, ni picant totxo, o baixant a la mina, ni fent cantonades, ni en una cadena de fàbrica (bé, sí, un almenys em consta que un dels nostres catosfèrics més llegits ho ha passat malament anant de feina temporal en feina temporal),... Amb tot, diríem que el noranta per cent, tenim els dits fins (que ningú se m'emprenyi, ara; tots hem hagut de suar de valent a temporades: a veremar, a recollir deixalles, moure mobles, fer de caixers, de manobres o pizzeros); però som del sector terciari la immensa majoria: i entre aquests, els vinculats a la docència guanya de llarg; hi ha 19 professors (d’institut o facultat), 4 mestres i 4 estudiants universitaris; del món del llibre o els mitjans de comunicació, completen la meitat del percal; 2 són escriptors, 6 del món editorial, 1 bibliotecari, 1 impressor, 6 gestors culturals i 4 periodistes. I la resta? 1 metge i 1 infermera (que no són parella!), 2 dissenyadors, 3 ofimàtics-informàtics, 2 biòlegs, 1 psicòleg, 1 filòsof, 1 sociòleg, 1 músic. També h ha del món empresarial: 2 enginyers, 1 consultor, 1 comercial, 1 investigador de mercats. I evidentment, per tancar el cecle, no podien faltar els polítics (2) i els funcionaris (4)! Dels que no diuen amb què obtenen la suor del seu front (però segur que estarien en un dels anteriors grups), n’hi ha 14. Potser són rics i no ho sabem?

Fins aquí el buidatge de LCL. Felicitats a tos per fer-la possible, I ara, el que cal fer és seguir-la omplint de posts, d’idees i de projectes. I ja vindran més antologies. O escatologies. O això esperem...

Salut i blogs!

PS
Per cert, el dia 15 acaba el termini per inscriure us a les Històries veïnals! Seguim fent literatura 2.0 a tot drap!



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

34 comentaris:

Unknown ha dit...

Em sembla una feina magnífica, i ém sembla molt bé que et sembli bé.

Felicitats a tu per la part que te'n toca i endavant amb el teu magnífic blog.

Ens seguirem llegint.

Sani

Jordi Ferré ha dit...

Molt bon anàlisis del llibre. Gràcies per la feina feta.

Striper ha dit...

T'has currat l'estudi el que mes em sorpren es l'anonimat hasta en el sexe. felicitats per el estudi.

Jesús M. Tibau ha dit...

un analisis molt exhaustiu. Gràcies

Jo Mateixa ha dit...

Caram tu, quin estudi més ben parit, clar que ens haurem de refiar per que els que encara no tenim el llibre no hem pogut analitzar totes les dades :-P

Dec ser la única del mon blocaire que no ha comprat el llibre, ja ho se ja, no tinc temps de resssssssssssssss :-(

gatot ha dit...

una ressenye -com totes les teves- acurada i molt currada!

et podria desvetllar dues dades meves que imagino que coneixes perfectament i que no has fet explícites per... pudor?

potser només has volgut utilitzar la informació que surt al llibre deixant de banda el que puguis saber per haver llegit i/o visitat els blogs corresponents.

en tot cas... rar com sóc, seré l'unic que no té els dits fins? diria que no... però dels 14 possibles rics, un curra a una cadena de fàbrica, ha treballat en brigades de neteja, també de peò en càrnies... quasi que em dones material per uns quants posts, eh?

petons i llepades de les feines que no volen els d'aquí!

El veí de dalt ha dit...

Sani,
de res home! I tu epr la feina feta!

Jordi,
de res, home! A tu per l'edició!

Striper
el sexe sempre dona sorpreses...!

Jesús,
de res, a tu pel curro previ de selecció.

Jo Mateixa,
és clar, si no miressis tants blocs, tindreis més temps! ;-)

Gatot,
m'he limitat al que diu al llibre, sense fer servir informació privilegiada. Però ara mateix -com que ho poses en l'aire -faig un canvi estratègic...que certament, també es podia intuir.

gatot ha dit...

ei, veí... que tampoc calia el canvi estratègic... jejejejejje

i ja ho diuen, no: si algú s'emprenya, que es desemprenyi!

no, en serio, no hi havia cap emprenyada si més no per part meva...

va, vinga... que ets un sol!
petons i llepades 2.0!

Viu i llegeix ha dit...

amic veí, m'has deixat impressionada.
Tu i tots els que teniu temps, ganes i energia per pensar , escriure i mantenir els blocs de lletres, apart de treballar , viure i llegir. Em desperteu una sana enveja.

Ara, apart de la llista infinita de llibres per llegir, haurem d'afegir la llista de blocs interessantissims i variats per anar llegint regularment. I els que no som rics de professió i hem d'invertir temps en guanyar-nos la vida, ho tenim complicat.
Una abraçada i no deixeu això dels blocs, que és molt interessant

Joana ha dit...

Acurada i metòdica ressenya Veí!
Has pensat en fer-te crític literari...Bé potser ja ho fas també...entre "moltes altres coses"...
Bon cap de setmana literari!

zel ha dit...

Ets un crak, noi, vols dir que no hauries de dedicar-te a l'alta política? Anàlisi com aquest caldria per saber on som...

Per cert, ubica'm bé el Garzón que m'esta pujant el CSI al nas...

Clint ha dit...

quina bona feina nano. Fa molta patxoca això de anar desgranant el teu post i anar veient a qui conèixes o a qui llegeixes!

Montserrat ha dit...

No et sàpiga pas greu definir el meu blog un pèl nyonyo... ja m'està bé. Hi ha moltes realitats escolars en el nostre país: desencís, violència, desencant, tristessa... potser la nyonyeria podria ser sinònim de tranquilitat i felicitat... gens malament per a una escola de primària.

Antígona ha dit...

Me encanta esa portada. Le va que ni pintada al libro y es una imagen que viene a reflejar una realidad que cada vez se impone con más fuerza: la escritura se abre a un nuevo mundo. Me gusta.

¡Un beso!

El veí de dalt ha dit...

Gatot,
ja ho sé home que tu mai t'enfades! És que jo sóc molt disciplent. Massa.

Viu,
i tu, quan fas un blog? Blogs i llibres són cares d'una mateixa realitat.

Joana,
hosti! Si algú et sentís, encara podria treure alguna pela de tot plegat!

Zel,
jo em dedico a l'alta política de la meva escsla, que és la millor.

Clint,
molts menys dels que voldria! I dels que deuen haver-hi!

Montse,
celebro el teu encaix positiu del terme i la crítica. Potser sí que cal una mica d'"ingenuïtat" i innocència a les noves generacions. Però no va per ací la cosa, ja saps,... Tu segueix posant, però, el teu gra de sorra.

Antigona,
a tothom agrada. Està molt bé.

el llibreter ha dit...

Aclaparador! Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és la gran quantitat de blogaires que han passat per la Filologia. Són els estudis universitaris declarats amb més representació a La catosfera literària.

Salutacions cordials.

Lucrècia de Borja ha dit...

doncs jo sóc de les que fa moure les estadístiques: 27 anys, de València. Si, hi ha de tot, però al País Valencià cada cop en som més donant guerra.

ciber-besets amb molt de glamour

Unknown ha dit...

Aquest post és una bona radiografia catosfèrica, doncs fins-i-tot a mi que ja comença a fer cet temps que blogejo m'anirà bé per guiar-me una mica per aquest apassionant món.

Llàstima que no sempre disposo del temps que desitjaria tenir...

Salut i bon acabament de setmana!

Dessmond ha dit...

Veí,
Una gran ressenya.
Coincideixo amb tu que aquesta tria de blogs podria ser realment més extensa.
Gràcies pel teu amable comentari.

Robertinhos ha dit...

hahahaha...sóc el nº13 a les HV!l'ovella negra del grup!

per cert, quines són les 5 millors novel·les, segons tu, que parlen sobre Barcelona. La del sagarra i 4 més...

Anònim ha dit...

Gràcies per la part que em toca :)

Rita ha dit...

Molt bona feina, veí. Ets a la blogosfera el que en Permanyer a Barcelona: "el" cronista!!
Per cert, el que et demana el Robert, jo també t'ho demanava... Ens ho diràs, sispli?
Petons!

Anònim ha dit...

Quina feinada per fer aquest post i destacar un per un els blogs de la Catosfera! Encara me 'estic llegint i hi ha posts que estan molt i molt bé. A veure si més endavant veiem algun llibre publicat per algun blogaire de la Catosfera. Ah! Això d'energia illenca m'ha agradat! hehe ;D

El veí de dalt ha dit...

Llibreter,
merci per visitar el meu replà. És un honor!

Lucry,
és clar, el complement ideal pels 40 del Principat! :-)

Tondo,
guiat i no et refiis!

Dess,
és que dia que pasa, catosfera que creix.

Rbert,
un dia faig un post.

Frannia,
de res, dona.

Rita,
sispli, sispli...Un dia d'aquests, quan tingui ganes d'escriure.

CAterina,
que no decaiguin els ànims!

Unknown ha dit...

Realment impressionant! 100 gràcies per la currada!

Ens veiem el dia 8 de juliol al Fnac Triangle?

Oscar Ramírez ha dit...

Crec que el proleg del proper llibre el podries fer tu. Quina feian més ben feta! Moltes gràcies per aquesta radiogràfia blogaire.

Anònim ha dit...

En primer lloc, moltes gràcies per no esmentar el meu blog! Recordo que vaig fer el primer estudi seriós sobre la catosfera l'any 2004. La resta, fantàstic! ;-)

Una altra precisió: l'autora de L'esperança de la utopia té menys de 22 anys.

M'ha agradat molt la dissecció del llibre, enhorabona!

Tals ha dit...

Sóc la més jove? No tinc 22, en tinc 19, només jajaja molt bona aquesta, veí...ais ara niré a mirar el llibre a veure si està mal posat l'any de naixement o alguna cosa així
petonets!!

El veí de dalt ha dit...

Toni,
Procurarem ser-hi! I tant!

Òscar,
de res home. Tots empenyem.

Enric,
de res home. No crec que a aquestes alçades no citar-te sigui treure't mèrits. Pensa que n'hi ha uns trenta més que no he citat...

Cert, L'esperança de la utopia té 19 anys. Si dic el contrari o quelcom erroni, m'hauré equivocat. Ja ho esmeno. Realment, els números no és el meu fort.

El veí de dalt ha dit...

Tals,
sí, sí...ja li he dit a l'Enric. Ets la nostra "pubilla" catosfèrica! :-)

PS Per cert, et trobo a faltar a les Històries veïnals!

rhanya2 ha dit...

No parar�s mai de sorprendre'm, Ve�...

Toy folloso ha dit...

Em vas fer acabar de venir ganes de tenir aquest llibre.
I ara faig seguir el vici comú, fins i tot, a la platja. Perque havia de trobar una alternativa a El Jueves; fotia unes rialles, tot sol, com un boig. (No va agradar-me que una autora em fes caure una llagrimota allà mig, però).

EQMEVD ha dit...

I pensar que mentre jo encara ho he tingut temps de fer més que un tastet a l'atzar tu l'has disseccionat com una granota a segon d'ESO...
Enhorabona

- perquè després critiquin els veïns-

Roser Caño Valls ha dit...

Aquest post m'ha recordat el dia en què una trentena dels autors de la catosfera vam desvirtuar-nos a la primera presentació a Vallromanes. Gràcies pel buidatge i per recordar-nos aquest moment.

Salutacions ben cordials.