De poesia: Musica de poetes
A la Glo.bos.blog; que sé que li agrada la poesia
Música de poetes, és un espai virtual per a la
música i la literatura, que us convida a conèixer
les cançons que músics catalans han fet amb els nostres
millors poetes, algunes de les quals, hores d'ara, són difícils
de trobar al mercat.
El web està estructurat a tres nivells: per poetes, per intèrprets (aquests dos, per ordre alfabètic de nom, no de cognom) i per la inicial dels poemes seleccionats. Hi ha un munt! Trobareu poetes, versions i cantants que segurament no coneixíeu.
A més de les cançons, hi trobareu
també una sèrie de continguts complementaris sobre recursos
poètics, que pot ser d'utilitat tant per al públic en general
com per treballar des de diferents àmbits disciplinaris (música
i llengua catalana especialment). L'espai s'actualitza periòdicament:
visiteu-lo i gaudiu-ne! És una feinada que va fer gent de la UOC i de Lletra, amb suport de la Generalitat de Catalunya, la Fundación Autor i l'SGAE.
He escollit un poema que em plau, de Joan Salvat Papasseit
Aquí podreu sentir la versió de l'Ovidi Montllor
Dóna'm la mà
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant, tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant, tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
3 comentaris:
Gràcies veí!!!
És xulíssima!
Un petonàs de divendres!
M'encanta veí!
Gràcies!
Oh, quina descoberta. Hi ha un munt de poemes, i en diferents intèrprets!
Quina passada!
Ets un sol. Gràcies, Veí!!!
Publica un comentari a l'entrada