Memededicatòries blogaires (13): Hi ha àngels entre nosaltres...

A la Gerònima, que li ho vaig prometre.

Imatge de David's photos

Camino pel carrer. Als auriculars, la cançó..., el repic de bateria.

I de cop, et reconec a cada cantonada. Intangible i etèria.

Recordo. Teníem poc temps, aleshores. La nit, el secret, la follia. Recordo els encontres esquius, redemptors. Hi ha un abans i un després des de llavors. Ni millor ni pitjor, diferent. Jo sóc un altre. Tu deus ser com sempre. La cançó...

Però els àngels no són impertèrrits.  T'acuclen als ulls i t'acaronen l'orella. Viatges amb ells, sense estreps ni dreceres. Són companys en el viatge. Una baixada als inferns propis. Un submergir-se en el vòmit aliè. Tot el meu passat a les teves mans. Tot el meu futur als teus ulls. Mots que abans no tenien so ni pronúncia, prenen sentit en ser llegides. Sentiments de revolta i desfici. El sexe golós i blasmat a cendres. 

Algú em sotja l'espatlla. El semàfor és verd i no m'adono. El llibre em cau. Els vers vola a l'andana. Clàxons i renecs.

Et vaig tenir a tocar, vaig endinsar-me en un viatge de pòsits indomables, sense rumb ni dreceres. Amor foraviler, obscur, caduc. Perilloses ribes, les nostres. Hores guanyades, robades al son. Aiguamolls salabrosos els teus besos. El teu sexe, un dic sense contenció. L'habitació, un miratge voluptuós. Un paradoxa del desig.

Segueixo buscant en els altres la teva llum. Tots són ombres que passen, rabent, fugaces. Inconnexes. Miro sense ser vist. Em miren sense ser observat. La ciutat ja ho té això: desigs anònims sense retorn. Oportunitats evanescents.

Camino pel carrer. He oblidat el motiu.

No hi ha aparadors on trobar-te. Ni cafès on esperar-te. Vas volar, com han de volar tots els somnis. Sou de tots i de ningú. Ni tan sols sou vostres. Recorreré afraus i engorjats, parcs i jardins, arxius i baguls; i no et sabré dir més enllà d'uns mots inconnexos, com aquests.

Només sé que hi ha àngels entre nosaltres...

I torno a escoltar la cançó..., abans de reprendre el camí.