Remor de càntic en l'escala...
Fa dies que sento enrenou als replans de Blogville. Sento tot de veïns i veïnes xiuxiuejant a cau d'orella esperant l'ascensor i fent-se l'orni quan algú altre se'ls apropa...
Sento pujades i baixades per les escales... Riures i fregadisses... Talons i embalums pels passadissos... Cops de porta i instruments de música sonant... Algú que canta en veu alta i papers que passen d'una bústia a un altra...
Sento mots inconnexos... que diuen "festa...", "històries...", "llibre...", "concert",..."i sexe...?"
Sembla que estan preparant una de grossa i jo no m'ho vull perdre...
Vaig a picar a casa d'una que jo em sé a veure què m'explica...
I si és decent, em xivaré.
I si no, també.
7 comentaris:
ei! a mi també m'ha arribat part de l'enrenou!
festa, festa! festa grossa!
ja ens explicaràs!
tant si és decent com si no!
més ben dit, si no ho és ja tardes!
Festa? llibres? Música? a l'àtic del Veí? Carnestoltes?
Mmmmm això pinta bé !!!!
aquesta alegria i concupiscència que s'ensuma per tota l'escala i que s'encomana... és irressistible!
Mar,
atenta a l'aparatu...
Joana,
no sé si serà Carnestotles o festa de primavera. Alguna cosa farem...
Tomàtc,
doncs a veuer si us apunteu,
Ja tocavaaaaaaaaaa! ;)
Ja veig que el fred d'aquests dies fa que la gent vulgui una mica de moviment per escalfar-se...
Bé. Si la festa és de disfresses jo no tindré problema en deixar-me caure ;o)he he O això espero!
Abraçada
Això acabarà com a Grècia amb tanta festa. És humor, eh?
Publica un comentari a l'entrada