De la carpeta del vei (28): L'altri
Doncs a recollir-ho, i cap a l'Empordà que falta gent. I especialment sent Sant Jordi! I es veu que hi havia més de 500 poemes en concurs en la meva modalitat. Encara hauré equivocat l'ofici... De tanoca a tarambana.
L'altri
M’agrada veure’t com et pentines
d’esquena al món i a les ventades.
Blens que dibuixen atzars
per la cresta dels teus pits.
M’agrada acaronar-te el cos
nu, assegut a l’espona del llit...
Besar-te els mugrons irisats,
les mans valves, el sexe endurit;
hotel de velles topades.
Potser encendrem foc en alguna illa.
Una claror que un vigia atansi,
algun mot que el teu cos apami.
Jeu en aquesta catifa d’herbes
altes:
el mantell de la nit ens serà
propici.
Escriuré aleshores el teu nom a la
riba,
abans que cap temporal l’esborri.
Sóc Ulisses sense nau.
Sóc Neptú sense trident.
No hi ha reialmes. No hi ha
banderes.
Cap exèrcit assetjarà la plaça.
Cap enemic creuarà fronteres.
El nostre és un país petit, sense malícies.
Vull morir en tu, i no n’he après
encara.
I de cop,
es desferma la tempesta.
Hi ha algú més?, demanes.
Unes síl·labes que corren
a batzegades per
la gola
i moren just
abans de néixer.
Hi ha algú
altre?, pregunto.
El silenci s’acotxa als teus ulls
amb volves de fum atrapades al
sostre.
Respira fort, que la salabror
retorna.
Deixa que el meu son t’aculli
com un jaç d’estels que aplana els
marges.
Ens abaltim els
cossos, doncs,
guerrers sense
consignes.
No duem escuts,
ni estàndards
tan sols un
passat que ens justifica
i un paisatge erm
a la butxaca.
Ens aboquem indolents
a un incendi de
pous inacabats.
Diuen que hi ha
una altra mar, t’afermes.
I la teva mà em mostra
el camí
que només la
complicitat atorga.
L’habitació és
una glera,
els llençols un
naufragi.
I aquell far, que
res anuncia
una glopada de
sal al teu baix ventre.
El silenci
segella un pacte
que ens afebleix
i perpetua.
No preguntis. No
retreguis.
No demanis
perquès ni et justifiquis.
El dubte ens
honora i ens enalteix;
còmplices i estranys
alhora.
I pels marges
foravilers, l’altri
ens sotja i ens vigila.
© elveidedalt, març 2014
14 comentaris:
Felicitats, veí! Tens cops amagats!
Mai és tard per canviar d'ofici!! ;)
FELICITATS!!
Aferradetes :)
Jo sóc de Palafrugell i els dos Serres de la vila son el barber i el pastisser.
La convocatòria en castellà?.
Ja ens aniràs fent cinq cèntims de tot això....
Això és una magnífica notícia! Enhorabona! (I no canvies d'ofici, hauries de mantindre els dos ;-)
Veí ves pero en que jo també m'hi vaig presentar, i avui he mirat a la web els guanyadors, i en trobo que has guanyat tu!!! Moltes. Felicitats!!! M'ha fet molta il•lusió saber que eres tu. I el poema m'ha agradat moltissim. Petonets!
Víctor,
tan amagats que ni jo els sé! Sort!
Sa Lluna,
Merci!
Toy,
el fulletó també estava en català, però no l'he vist a Internet. Vaja, ets plafrugellenc...!
Monyo,ç
merci, company!
Anna,
jo vull veure el teu poema! Me l'envies?
enhorabona poeta!
Quina sorpresa, Veí! No sabia jo que tenies ànima de poeta.
El felicito de tot cor pel premi que has rebut, molt merescut, per cert.
Què bé, veí! Moltes felicitats! Quin any més prolífic aquest entre tots els de la comunitat! A gaudir dels èxits i a no parar!
Show must go on!!!
És que escrius de perles...
:)
Felicitats nen!!!!
M'agrada molt, Veí.
Gràcies a tots i totes!
Publica un comentari a l'entrada