Somni d'una nit d'abril (II)

(continuació)

Després d'anar despertant-se del somni soporífer en què havien caigut alguns assistents en sentir les paraules del veidedalt (els veïns solen ser gent de mala vida i costums noctàmbuls, ja se sap, i van cansats, els pobres), va començar la festa de debò.

Primer, després de les paraules en clau que havia preparat la Llum de dona:

Algú va entendre res?) Doncs era la frase en clau per arrencar la vetllada literària...,  ivan sortir a l'escenari els quatre mosqueters, a saber, i per odre d'aparició:

Robertinhos,  Violette, Josep Manel i Mar. Es tractava de llegir un dels relats de les HV. Els dos primers eren autors reals del relat (cacofonia!). Els dos segons, no. Però coneixíem les seves aptituds lectores i els vam convidar a substituit la Uribetty i la Cau de Llunes que vés a saber tu en quins baixos fons blogosfèrics es deuen moure ara. I vsn accedir! I gratis! El relat escollit va ser "9 mm", de la tercera tongada. Un conte on hi ha de tot: amor, sexe i assassinats. Una autèntica joia de les HV. Hi ha  cap HV que no tingui cap de les tres coses? No cal dir que la prosòdia dels lectors va ser de nivell. I més de nivell va ser quan, en acabat el relat, cadascun dels quatre va explicar perquè havien participat en les HV i què els havia representat la seva participació. Aleshores es va descobrir tot el percal: el Robertinhos va confessar que ho feia per diners (el veidedalt el té a sou), el Josep Manel ho va fer un cop i per equivocació, la Mar no sabia de què li parlaven -ella venia a jalar i prou- i la Violette va confessar que era per pura compassió caricativa. 

 

Val... no es pot fer conya. La veritat, voleu? Doncs no cal dir que les paraules van ser prou emotives. Fins i tot em permeto transcriure aquí els que va llegir en Josep Manel. Chapaeu company!

 

“Les històries veïnals em fan pensar sovint en aquella magnífica pel·lícula de Robert Altman, “Vides Creuades”. No pel tràfec d’històries que van trobant-se al llarg del metratge, i que van configurant el destí dels personatges que hi apareixen. En aquest cas, més bé, són els personatges, els diferents habitants d’una comunitat veïnal imaginària, els que van cabdellant i descabdellant històries que en realitat no protagonitzen  (o potser sí), i que van omplint d’argument l’espai virtual que els aplega.

Tot sota I l’atzarosa mà del president de l’escala que ens relliga i ens mena a la coincidència. No com un déu bíblic que ens predestina a patir (bé, patir si pateixes si ets l’últim i et toca tancar la història), sinó com un crupier que ens baralla i ens reparteix sobre l’estora del replà, esperant que donem bon joc. Perquè ací no importa tant el premi com que la partida sigui ben llarga.”

Del que va dir el Robertinhos no ho sé perquè no el vaig escoltar gaire (crec que parlava del Maresme o de futbol). Sé que la Mar, un encant de dona, es va comprometre a fitxar a la propera tongada (no te n'escapes!). I no cal dir que encara duc el mocador impol·lutment babejat de les paraules que ens va dedicar la Violette. Per això té categoria de musa a Blogville. Impagables les paraules de tots quatre.

 

Després de tant magna event, va venir un altre que no es quedava curt: la lectura d'una estrena mundial. La lectura del Primer microrelat veïnal entre 35 dels assistents (vaja, quasi tots!). Ja que venien, que almenys penquéssin una mica la gent, no?  Així,  es va repartir uns fulls on era escrit el microrelat (jo me'l sé de memòria, eh?) i s'atorgava una frase a cadascú. Abans, ens vam numerar en veu alta  (els que heu fet la mili sabeu de què parlo ("¡Coño! ¡Numérense!"). Com era lògic hi havia números repetits (Joana! Cris!) i jo tenia el 69. Si no passessin aquestes coses, això no serien les HV! Després de desfer l'entrellat va començar la lectura que va anar com una seda i ens va posar els pèls de punta. Cómo escarpias, que diria aquell. Collons, si s'entenia i tot! I fins i tot una madrilenya infiltrada ens va llegir una frase en català! (merci, Maite!) És que som la repera!

I després del microrelat, una altra sorpresa de darrera hora: un conte, a pèl, a càrrec del Palimp. Un cuentista de pro. Ens va fer una versió lliure d'un relat de la setena tongada, aquella dels set pecats capítals, recordeu? El conte era "Buffy, la cazavampiros". Un relat on, com no, havia d'haver amor, sexe i assassinats.

I per acabar la festa literària, va venir la nota lírica de la nit. Uns parells d'ulls marítims i les veus més cadencioses de la catosfera van fer, a duo, la lectura del Primer Renga veïnal (primer i únic, ara per ara). Ja sabeu què és un renga, oi? No un regla ni tenir la ídem, eh? És un poema fet per diversos poetes, vers a vers, com deia el Machado. La Khalina, i la Cris V/N van fer una lectura mà a mà que va encandilar el públic, que va caure rendit als seus peus. Collons, si és que sabem fer poesia i tot! 

Aplaudiments per tots. Onada col.lectiva i barra lliure (de beguda, eh?) i quinze minuts de xerrera fins a l'hora de sopar. 

Mentrestant, el respectable anava  omplint els fulls penjats a la paret, preparats per la Comissió, on els "onze magnífics" (els onze veïns i veïnes que han participat en totes les deu tongades de les HV initerrompudament des de l'inici) van escriure una frase perquè els assitents acabesssin, amb deu frases més, cada un dels relats. I així, d'una tongada, teniem feta l'Onzena Tongada de les HV. Digueu-nos tontos. Ja les anirem penjant... I qui són els 11 magnífics? Doncs (per odre alfbètic, que no d'edat): Arare, Carles Mulet, Carme Rosanas, L'Avi, Llum de dona, Puji, Robertinhos, Té la Mà Maria -llegeixis seguit i sense pausa-, Violette, Xurri, i Zel.

I els que volien immortalitzar-se, doncs ho feien davant el photocall preparat per l'ocasió. Sota l¡aenta mirada de l'ull de la càmera de l'Helena. En solitari, parella o trios. I alguns en grup!  Vaja, igual igualet que a les nits del replans de Blogville. Alguna mostra les veieu aquí. La resta on jo surti, m'haureu de subornar.

I el bagul del bookscrossing, perfectament tunejat per la Srta. Mikis i la Joana, seguia omplint-se de llibres.

I així anava passant la nit. I les cobradores del frac, la Glòria i la Carina, que no duien frac sinó un somiure turgent de mig pam que feia que tots es rendissin sota la seva mirada a pagar la quota veïnal sense piular, anaven fent comptes (no fos cas que el Barbollaire se n'anés sense pagar)...

 

I així ens preparàvem per sopar i per alguna sorpresa més.

Demà, seguim. 

I acabem.

(continuarà)

Somni n'una nit d'abril (I)

Som a L'Horiginal, una sala amb molt de pedigree a la Barcelona literària del moment. Una dissabte a la tarda d'un 14 d'abril. 

La gent va arribant a l'hora convinguda. Són  gent ferma i complidora, no es pot negar. Abraçades, encaixades i petons a dojo (sense llengua, però). Retrobaments i desvirtualitzacions (que no desvirgacions). Pagament reglamentari de la quota veïnal i etiquetatge personalitzat arran del pit. Somriures, bromes i anècdotes que van i vénen., de rondalla en rondalla.  Photocall oficial a càrrec de la nostra fotògrafa oficial de Blogville. Lliurament del llibre pel bookscrossing final  en un bagul formosament decorat ("Hosti! Jo no l'he dut embolicat!) i copeta de vi i patates per anar fent temps. "Què si jo sóc tal...", "Què si tu ets tal qual..." "Que quin vestit em porta aquella...","Que què guapo és el veí!", "Que què lleig el Barbollaire...", "Que qui és aquest tanoca de negre...?", "Que jo et feia més gran...", "I jo més prima..", "Que quan es jala aquí...", etc.

En un moment donat, arrenca el vídeo de presentació veïnal i es fa el silenci a  la sala  Comença, doncs, LA FESTA. I a tres quarts de vuit; a l'hora convinguda per la Comissió Blocaire del Sopar Veïnal (una gent de mal viure que no feia més que enredar, donar la tabarra i posar-me dels nervis), a mi em va donar per pujar a l'escenari i, enlloc de fer el numeret d'estriptease que havíem assajat amb el Paseante [carallot!,  el que et vas perdre: 26 donzelles pul·lulant tota la nit buscant-te], i deixo anar un discurset cap el respectable que havia assajat mil cops al mirall i que  horror!, hauria d'improvisar amb els papers caiguts pel terra. Els nervis, ja se sap... Això sí, la gent molt educada i fent veure que escoltava. Al final  algun aplaudiment (per una claca a sou, és clar). Unes paraules de benvinguda que vaig intitular "Somni d'una nit d'abril". I que aquí us deixo per a la Memòria i  desagravi de tots.

_____________________________

Somni d’un nit d’abril

"Mireu. Avui estic content perquè és un dia especial. Alguns pensareu que és especial perquè és14 d’abril. És cert. Podríem aprofitar que som aquí reunits, signar un manifest i declarar la instauració la República blocaire (que no la d’Ikea). No sé si som prou gent en aquesta sala, però segur que seríem prou valents. Però no estem avui, aquí, per això.

Alguns direu que és especial perquè som a una setmana de Sant Jordi, i això, a uns lletraferits malaltissos i romàntics picapedrers com nosaltres és una data que ens agrada i ens motiva. Però tampoc és aquest el motiu.

Alguns direu que és especial perquè d’aquí uns setmana hi haurà el partit de l’any. Confesso que amb els de la Comissió havíem previst fer aquesta trobada la setmana vinent, però quan ho vam comentar a les directives del Barça i el Madrid ens van demanar que avancéssim nosaltres la data, no fos que els traguéssim protagonisme. I com que som bona gent, els vam fer cas.

Alguns direu que avui és un dia especial perquè som aquí per celebrar una festa.  I que som aquí per celebrar un sopar. I per posar rostres a uns nicks que des de fa temps llegim en blogs personals.

I és cert. Per tot això que he dit, ja paga la pena ser-hi.

Però hi ha una cosa més important, encara. És cert que estem aquí per fer-nos unes fotos, per veure uns vídeos, per escoltar unes músiques, per fer unes lectures conjuntes, per intercanviar llibres, per jugar una estona i per xerrar. Per xerrar molt. Oi, veïnes? Però encara hi ha una cosa més important que ens aplega.

Algú un cop algú va dir una frase cèlebre. “I have I dream”. "Jo vaig tenir un somni."

Jo també vaig tenir un, de somni, fa temps. 

Vaig pensar en un indret obert a tothom. Un espai on la gent es trobés d’una manera tranquil·la, sense censures ni prejudicis. Aquest espai existia i existeix, i exisitirà. I es diu internet. Per això és tan potent i tan temut alhora.

Però el meu somni era més modest. Albirava tan sols trobar una petit territori, una petita illa, poblada de gent amable, divertida, encuriosida, inquieta,... per poder intercanviar relats, ressenyes, poemes, imatges, pensaments, acudits, escrits... Una petita illa on el veidedalt, el meu alter ego, es pogués créixer i fer-se gran.

I en aquest espai, fa uns quants anys, ens vam anar trobant, mig per causalitat, mig per necessitat, uns quants blocaires dels que avui som aquí.

Si em permeteu el símil, aquella petita illa es va anar poblant de nàufrags arribats d'arreu.

Jo us vaig trobar. Tu ens vas trobar. Ella ens va trobar. Nosaltres ens vam trobar. Vosaltres us vau trobar... Sembla que faci una classe de gramàtica, ara...! Aquella illa, aquell paisatge veïnal que surt al photocall de l’entrada [i que encapçala aquest post], no tenia cap mar al voltant.  Sempre ha estat un racó petit, cert; però amb uns horitzons immensos. Un indret virtual que algú, molt especial, amb un glamur de color violeta,  va batejar fa temps com a Blogville.

I ja teníem un nom per a la petita pàtria que ens acollia. Una pàtria comuna, diàfana i oberta a tothom. Una pàtria virtual. Cert. No ho oblidem. Però ben nostra.

Tambés es cert que hi ha moltes altres blogvilles arreu que naveguen en aquest oceà comú que és internet. Molts illots surant en aquest mar comú que fan un arxipèlag que algú ha anomenat la catosfera. No són illots ni millors ni pitjors, tots ells són diferents i peculiars, necessaris. I complementaris. I seguint el símil marítim -no sóc original, ja ho sé-, avui ens trobem els capitanes i capitanes de diversos vaixells que hi naveguen. Alguns, curiosament li han posat un nom semblant... 

Som molts, i venim de molts llocs i tenim moltes veus, i no sempre és fàcil de retrobar-se en un mateix port. I així, uns quants d’aquests vaixells, vam coincidir, ens vam conèixer, vam intimar i van construir petits projectes en comú. Que si el Blocaire invisible, que si el Pessebre blocaire, que si les Itineràncies poètiques, que si la Dash i Lilly, que si els Relats conjunts, que si el Calents i contents, que si les Sabates vermelles, que si Museu blocaire del disseny friki, que si el Blogs, roses i llibres, ...i tants alters que em deixo. Han estat molts projectes compartits.I  en vindran d'altres.

I un d’ells es va titular Històries veïnals.

Si la literatura és en essència creació i les xarxes socials són, en essència comunicació, era evident que de l’encontre entre tot dos móns havia de sorgir un producte singular. I així vau ajudar a construir un petit somni.

                      

I ja som al cap del carrer. És per això que avui estic content. Perquè de la virtualitat també hem passat a ser tangibles. A posar rostres i somriures. I a posar-hi la pell i la veu.

Ja ho sé: no som cap infants. No creiem en Reis Màgics. Ni en salvadors de pàtries.

Tampoc som ingenus, Ni il·luso. Senzillament som blocaires.

Però ens agrada saber que a vegades, tan sols a vegades, els somnis poden acomplir-se. 

I en els blogs, en els vostres blogs, aquests somnis, encara que només que sigui a vegades, es fan realitat.

Gràcies doncs, per se aquí i per seguir somiant plegats.

Sou collonuts!"

(continuarà)

Darreres informacions sobre la festa i el llibre

1) Punt u.
Al sopar del dia 14 som els següents. Uns 40, amb acompanyants. Els que han pogut, volgut i sabut. Si algun blocaire s'ho repensa, encara podem fer un lloc entre veí i veïna. Sense empentes.

1. Mar (Bocins de lluna)
2. Joan (N'hi que neixen estomacats)
3. Laura (MariCel)
4. Josep Manel (Filant Prim)
5. Rita (Illa Roja)
6. Fra Miquel (Banc amb vistes)
7. Kika's (Kika's log)
8. Helena Batlle (+quemil palabras)
9. Viuillegeix (Viuillegeix)
10. Arare (Des del meu mar)
11. Elfreelang (Si dubto és que sóc)
12. Kweilan (Llibres llegits i per llegir)
13. Xurri (Post-its sacados de la papelera)
14. MK (Cuentos prescindibles)
15. JordiCine (Paranoia 68)
16. Eli (Somriure és el millor que es...)
17. Rafel (La Cerdanya des de Can Fanga)
18. Martí (Aquari)
19. Khalina (Aventures i desventures de la Khalina)
20. Cris (Cris V/N)
21. Barbollaire (Un lloc per nosaltres)
22. Carme Rosanas 
23. Emily
24. Anna (Abogada en BCN)
25. Doommaster (Jordi Benítez)
26. Palimp (Cuchitril Literario)
27. Carina (El guant d'Alie)
28. Gerònima (Llampec i trons)
29. Carles (acompanyant Gerònima)
30. Joana (Llum de dona)
31. Srt. Tiquismiquis
32. Glòria (Glo.bos.blog)
33. Robertinhos (Too mauch strong...)
34. Marta (La RaTeta Miquey)
35. Violette (Violette Moulin)
36. Fanal blau (Fanal blau)
37. Veidedalt (Malerudeveure't)

2) Punt dos.

Al llibre de les Històries veïnals els autors/res que sortiran seran els de sota. Si voleu el llibre, ja sabeu: queden 19 dies NOMÉS per arribar als 2.000 euros requerits per l'edicióa Verkami  estem a la meitat (945 €). Collons! Que només cadascú enganxi a un conegut/da a la proposta hi arribem. Esteu adormits o què? Clique aquí i deixeu la vostra aportació emparaulada. El dia 30 d'abril és el dia D: o caixa o faixa: o tenim els diners o al garete. I és una llàstima, no?

Els 87 autors/es amb relats (almenys amb un relat; que n'hi molts que en tenen dos i alguns tres, quatre, cinc i fins i tot, una veïna, sis!)

Agnès Llorens
Alatrencada
Alepsi
Andrea
Anna (Biblosfera)
Anna Sentiments
Anna Tarambana
Antígona
Arare
Barbollarire
Cafè amb llet
Carina
Carles Mulet
Carme Fortià
Carme Rosanas
Cau de llunes
Cèlia
Clara
Clint
Cruella
Déjà Vie
Duschgel
El veí de dalt
Eli
Elur
Emily
Euria
Far
Filadora
Gabriel
Gaby
Gatot
Glo.bos
Grum
Hypatia
Jane Muller
Jesús Tibau
Jo Mateixa
Joan Guasch
Joana
Jordi Casanova
Josep Braut
Josep Manel
Júlia Costa
Khalina
Lady Griselda
Laura T. Marcel
La Xica de Reykiavik
L'Avi
Lluna
Marinetix
Metamorfosi
Monyofiné
Montse
Núria Turpal
Núrua Aupí
Òscar
Palimp
Palito
Paseante
Petit far
Pratinsky
Puji
Raquel
Rateta
Ricderiure
Robertinhos
Rosalita
Sani Girona
Sergi G. Osset
Sergi Rovira
Sol Solet
Sr. Villet
Srta. Mikis
Tals
The Silver blue sea
Té la Mà Maria
Trillina
Trina Milán
Uriberty
Vida
Violette
Vuillegeix
Vullunestuc
Xurri
Zel   Zinc

 Àpali!

Ràdio macuto informa...

Sobre el tema transcendental que s'esdevindrà d'aquí tres setmanes en algun lloc inconclús de la capital catalana, la Comissió Gestora creada a tal efecte informa a la comunitat que:

1. Pel moment som 37 blocaires inscrits al sopar-festa veïnal del 14 d'abril; nou dia mundial de la república de Blogville. Diuen que seran 27 del sexe femení i 10 del masculí. Crec que em reservo la taula del racó per poder parlar tranquil.lament de futbol.

Encara teniu alguns dies per apuntar-vos. 

2. Les aportacions al  llibre a Verkami avancen però més a poc a poc que el cas del Millet-Montull (que ja és dir). Queden 31 dies i portem 385 euracos recollits. Crec que per la solapa tenim prou. Però faltarà alguna cosa més si voleu passar de la portadella. Ara que ve final de mes, ja imagino que tirareu la casa per la finestra.

3. En fi, que la Setmana Santa és a prop i crec que me'n vaig de retiro espiritual a Lourdes... a expiar els pecats no comesos (encara).

Veïns i veïnes: la festa de debò ha començat...

Feia dies que ho esperava, però ha pagat la pena el neguit final...  A que és xula la portada? Doncs sí: és la portada del llibre "Històries veïnals", el nou bestseller de Sant Jordi 2012. Serà per modestia...

Evidentment, se n'haurà de parlar arreu i compto que tots els que hi heu participat, com els que en sou seguidors, en fareu difusió. I el comprareu. Que són només 15 euros de res. Menys que dos cubates! (I que cosnti que ni l'editor ni jo mateix guanyem un euro: tot és per a l'edició).

I com el podeu tenir? Jo mateix m'ho demano: com el puc tenir? Doncs entrant am la web de Verkami, i demanant-ne un, dos o  cent exemplars. Si arribem al mínim exigit (2.000 euros de res; per cert, Pasente, em faràs un préstec?), doncs s'editarà. I si no arribem, doncs res. Mi gozo -i el vostre-, en un pozo. I tenim 40 dies per aconseguir-ho. En menys va caure Troia.

Segur que ens en sobraran 39. Bé..., potser 20. Bé..., potser 10 només. Bé.., potser arribem just a la campana. Però arribarem, collons! No em deixareu a l'estacada, ara , oi?

Penseu que dels 102 blocaires que hi heu participat al llarg d'aquests cinc anys, en sortiu (en un, dos o més relats), uns 88 veïns i veïnes! Vaja, segur que tu que em llegeixes ara, hi ets! I no tan sols en algun relat: el llibre també té alguns poemes i microrelats veïnals.

Penso donar la vara cada dia. Aquí i al mundo mundial. Penseu que això és únic i no sé si irrepetible. Vaja, que d'aquí uns anys serà un incunable de pes a les subhastes de Christie's. Serà per xerrar...

Ho he penjat a facebook i al twitter. Podeu anar i replicar! I fer-ne profecia.

Us fa ilu, o no?

Un mes pel dia D

Avui falta just un mes.

No em refereixo ni a la pròxima retallada que ens fotarà el govern (que ens la fotaran, estigueu certs), ni a l’aparició d’un nou escàndol políticofinancer (que en apareixerà quan menys ho esperem per despistar-nos del del gendre tanoca), ni tampoc per la independència del país (això ja costarà una mica més).


Avui falta un mes exacte per el gran sopar blocaire que uns quants veïns de l’escala hem muntat pel 14 d’abril a Barcelona. La data no és baladí. Un 14 d’abril es va declarar la Segona República i potser ens animem i tot a fer una proclama semblant... Serà, a més, una setmana abans del Barça-Madrid i ja sabrem qui guanyarà la lliga (gran tema de conversa); i uns dies abans de celebrar el Sant Jordi (hosti! ara m’ha vingut una idea al cap que penso proposar tot seguit a la Comissió Organitzadora per aquella nit).

Ja sabeu que ens trobem a les 19 hores per fer una sentida festa-literària a raó de les Històries veïnals (i haurà lectures conjuntes), i després, a partir de les 21 h, farem el sopar amb algunes (agradables) sorpreses entremig. El lloc de la trobada i el programa ho enviem als inscrits. Vaja, que ens ho passarem del cagar. I tot per uns 20 € sense IVA (impostos revolucionaris a banda). Més barat, ni a Andorra.

Ja sabeu que la literatura i la xerrameca interessen d’allò mes als veïns i veïnes d’aquest replà (bé, a elles molt més, perquè negar-ho). El sexe, però només a un (i no sóc jo). Però aquella nit serà una desvirtualització de força blocaires –això segons com es llegeixi, queda fatal– (Arare, ets tan guapa com a les fotos?), o d’algun reencontre llargament esperat (Joana, seguiràs amb el glamur de sempre?), algun retrobament anhelat (Emily-Violette, em reserveu un ball a tres?) o combinacions curioses (serà el Paseante el germà bessó del veí?)... En fi, cal dir que els de la Comissió s’ho estan currant d’allò més bé, mentre jo m’ho miro de lluny, que un ja té una edat.

I qui hi s’ha apuntat fins ara? Com que diuen que la carn fa carn i el vi fa vi, posem aquí la relació dels inscrits a veure si algun nom fa de reclam a un altre (mira que sou reconsagrats!) Ara per ara som 32 apuntats (hi ha 30 blocaires i dos acompanyants), que vés per on, no està gens malament. Espero que aquesta xifra tan rodona sigui aviat superada (tampoc cal arribar al 69), però sí passar de la quarantena (no em refereixo a l’edat, eh?, que ja sé que tots sou uns/es pimpollos i pimpolles -això sí que queda lleig).

Cal dir que ara per ara les veïnes guanyen per golejada (bé, no és estrany: elles sempre ens guanyaran allà on anem). Però... ha de ser per tant, em demano? Collons Gatot, que el tanoca del Barbollarie no donarà a l’abast! Ni el Frare podrà atendre tantes confessions, ni el Robertinhos explicar els seus sopars de duro! Queda algun veí despistat por ahí? Einh?

Ah...! I en breu, la novetat esperada... El llibre de les Històries veïnals sortirà a subhasta pública! Espero feu ofertes a l’alçada! La glòria us espera...;-)

Blocaires apuntats:

1. Barbollaire (Un lloc per nosaltres)          http://barbollaire.blogspot.com/
2. Carina Llobera (El guant d'Alie)            http://elguant.blogspot.com/
3. Cris (V/N)                                               http://www.vistxcris.blogspot.com/
4. Eli (Somriure és el millor...) http://somriueselmillorquepotsfer.blogspot.com
5. ElVeidedalt (Malerudeveure't)               http://malerudeveuret.blogspot.com
6. Elfreelang (Si dubto és que sóc)             http://sidubtosoc.blogspot.com/
7. Fanal blau (A la llum d'un fanalet)         http://fanalblau.blogspot.com/
8. Fra Miquel (Banc amb vistes)                 http://llibreprimer.blogspot.com/
9. Gerònima (Llampec i trons)                    http://llampecsitrons.blogspot.com/
10. Glòria (Glo.bos.blog)                              http://elglobosblog.blogspot.com/
11. Helena Batlle (+quemil palabras)            http://+quemilpalabras.blogspot.com
12. Joan Recordà (N'hi que neixen estomacats)  http://www.estomacat.blogspot.com/
13. Joana (Llum de dona)                             http://llddona.blogspot.com/
14. Jordi Cine (Paranoia 68)                          http://jordicine.blogspot.com/
15. Josep Manel Vidal                                  http://filantprimjosepmanel.blogspot.com/
16. Khalina                              http://aventuresipensamentsdelakhalina.blogspot.com/
17. Kika (Kika's log)                                     http://kikaslog.blogspot.com/
18. Kweilan (Llibres llegits i per llegir)        http://kweilan.blogspot.com/
19. Laura T. Marcel (MariCel)                      http://plomablava.blogspot.com/
20. Mar (Bocins de lluna)                             http://bocinsdelluna.blogspot.com/
21. La RaTeta Miquey                                  http://laratetamiqueyblog.blogspot.com/
22. Martí (Aquari)                                         http://aquari.blogspot.com/
23. Arare (Des del meu mar)                        http://elmeumar.blogspot.com/
24. Núria (Viuillegeix)                                  http://viuillegeix.wordpress.com/
25. Rafel (La Cerdanya des de Can Fanga) http://rcasas22.wordpress.com/
26. Rita (Illa Roja)                                        http://lamevaillaroja.blogspot.com/
27. MK (Cuentos prescindibles)                  http://cuentosprescindibles.blogspot.com
28. Srt. Tiquismiquis                                     http://srtatiquis.blogspot.com/
29. Violette (Violette Moulin)                      http://violettemoulin.blogspot.com/
30. Xurri (Post-its sacados de la papelera)   http://xurri.blogspot.com/

É la nave va...

Veïns,

novetats al replà:

1) El famós Segon Microrelat veïnal és ja una realitat. Si algú em pot fer una ressenya crítica li ho agrairé. Encara no he descobert si el culpable és el majordom o la cuinera... El trobareu al pis comú que és la casa de tots (ja semblo el Mas).

2) La Festa-sopar veïnal avança a bon ritme. Ja he vist que molts heu posat enllaç a les vostres bústies. Ja se sap: quan més serem, més riurem. O més xerrarem... Val a dir que som just ara, 29 inscrits. Dels quals, només som 5 "veïns", és a dir, 5 hómens del sexe dèbil. Estic acollonit...Espero que això es vagi corregint tot al llarg del mes de març o ja aviso que tindré el carnet de ball ple de compromisos... Tenim Comissió Organitzadora, tenim local, tenim data, tenim menú i tenim algunes sorpreses previstes (crec, però que l'striptease del Paseante que ens va prometre es farà de pregar...). I recordo: hi poden venir blocaire de tots els barris. Sempre que paguin la quota, és clar...

Queden 47 dies; tic, tac...

3) I per acabar-ho de rematar, espero que al llarg de la setmana poder sorprendre-us amb una nova iniciativa veïnal. Aquesta, també oberta a quanta més gent, millor. (Qui ha dit que el coi del PP ens fotarà els ànims pel terra?)


Seguim a l'aparatu...; vaja, que ens trobem pel replà.

Festa blocaire amb veïns i veïnes? Hosti! No us ho podeu deixar escapar

«Davant d'un teclat. La ment en blanc. Són les 12 de la nit. A fora només s'escolta la remor d'algun cotxe. La ciutat ja dorm. Miro per la finestra, veig llum en algun pis del costat. M'ho puc imaginar quasi com si ho estigues veient, m'imagino algun veí, que com jo, està davant del teclat intentant fer fluir les paraules, intentant escriure la primera història veïnal. »

No és un text fictici. Així començava, l’octubre de 2007,  un dels dotze relats que van composar la 1a Tongada de les Històries veïnals. Ha plogut des d’aleshores i s’ha escrit molt en aquesta escala comunitària que és Blogville.

En acabar ara just la 10a Tongada, miro enrere i veig amb il·lusió compartida, que al llarg d’aquests quatre anys, 102 blocaires de diferents parts de Catalunya, de la resta dels Països Catalans i àdhuc de l’estranger, hem escrit, plegats, en català i en castellà, la xifra gens menyspreable de 97 relats, 5 cadàvers exquisits, 2 microrelats, 1 renga i 1 hipertext veïnal. M’ho miro, i no m’ho crec. M’emociono i tot (que ja és estrany en mi). Podem dir, amb indissimulat orgull que hem fet, entre tots plegats, una fita digna de tenir en compte en el món de la literatura 2.0.

I també està bé que després de tant de temps,— i alguns i algunes des del primer dia, amb tossuderia digna del millor davanter de l’Alcoià (aquell que rematava els córners que ell mateix xutava)  — ho vulguem celebrar conjuntament.

És per això, doncs, que uns quants veïns i veïnes es van sumar a la crida que la RaTeta Miquey  i un servidor vam fer un mes  enrere. D’aquella crida han sortit nou valents que ens hem liat la manta al cap i hem muntat una

                                FESTA-SOPAR VEÏNAL!!! 

I aquest cop, no és virtual, si no ben palpable. El dia? El dissabte 14 d’abril (de 2012, és clar); una data escaient per les reminiscències històriques (podríem declarar la República de Blogville!). I en un lloc cèntric de Barcelona, per facilitar l’accés a tothom. Una festa que començaria a les 19 h i acabaria... quan ens fotin fora del local. Reservat per nosaltres sols, per cert. Inconvenients? Només un: que no és gratis. Caldrà que reserveu uns 20 euros pel cap alt. Més barat, ni a Andorra!

Serà un trobada entre entranyable i divertida. Per llegir i escoltar. Per riure i xerrar. Per descobrir rostres i mostrar identitats (si es vol, és clar!). La invitació és oberta a tots els veïns que heu participat algun cop en les Històries veïnals, però és oberta també a tots aquells blocaires que sou seguidor/es d’aquest i d’altres blogs de la Catosfera. Si hem de posar numerus clausus, ja avisarem... però no crec que arribem a tant!

I què cal fer per apuntar-s’hi? Doncs dir-ho per correu  a:

soparveinal@gmail.com  

i ja anireu rebent la informació pertinent. Per raons òbvies d’organització, la data límit per inscriure’s és el 30 de març (de 2012, és clar).

Ja tenim un logo, ja tenim una Comissió Organitzadora, ja tenim data, un local idoni, ampli i amb un petit escenari, menú emparaulat i algunes idees divertides que ens bullen pel cap. Si en vols proposar alguna, pots fer-ho sense embuts i col·laborar en la logística. De debò que seràs benvingut/da i t’ho agrairem. Si no, vine aquell dia i gaudeix amb la penya.

No cal dir la il·lusió que em faria saludar personalment a alguns de vosaltres. I que vosaltres saludéssiu personalment a alguns amb qui heu escrit relats memorables.

Fins i tot, fins i tot... dic que al millor, fins i tot, podrem tenir una sorpresa aquell dia: un llibre imprès de les Històries veïnals. Però això ho deixo per al proper post.

Les emocions fortes, a poc a poc... que hi ha que teniu una edat... ;-)

[I ja tardeu a apuntar-vos...]

Un país de micromecenes i un llibre veïnal a l'hortizó...

[La meva darrera entrada al Diari Gran del Sobiranisme]

Vaig conèixer el portal Verkami fa un any. Aleshores, en  Víctor  Pàmies, un paremiòleg i blocaire de pro, instigador de diferents celebracions blocaires com la darrera a J.V. Foix (amb més de 180  aportacions!),  va ser el primer a proposar utilitzar aquest portal per finançar-se l’edició del  seu Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l’ull  (digueu-li tonto!) que va ser el primer llibre en català publicat a través de crowdfunding des d’aquest mateix portal. Se’n va sortir amb escreix. Ara, per cert, hi torna amb una altre projecte dels seus: En cap cap, cap. Diccionari de dites i frases fetes sobre el cap. Li falta poc per assolir-lo.

No és l’únic, és clar: molt músics, cineastes, poetes, il·lustradors, rondallaires, actors, guionistes…per parlar del món de la cultura, han aconseguit tirar endavant el seu somni amb la recaptació de petites quantitats per executar-lo. Aquí s’acompleix com mai aquella màxima catalana: de mica en mica, s’omple la pica.
En aquesta any  de vida del portal s’ha dut a terme uns 200 projecte (això vol dir que cada tres dies, en sortia un de reeixit! Opino que és una xifra brutal!) Això demostra almenys dues coses: una, que en aquest país hi ha gent amb prou empenta i iniciativa per dur a terme un projecte com aquest. I dos, que en aquest país hi ha gent prou solidària per creure en somnis particulars. Els autors del portal, un pare i dos fills mataronins, van començar com un rampell una idea de manera totalment artesanal, intuïtiva, empesos només per aquest ‘amor per la creació’ que significa la paraula “verkami” en esperanto. Ara és un referent a nivell europeu de crowdfunding (un anglicisme que vol dir, ras i curt, minimecenatge).

Més de 20.000 minimecenes (ja són gent, eh?) han fet possible que més de 200 projectes vegin la llum, al marge de modes, d’interessos comercials, dels bancs o de les decisions d’uns quants experts de l’administració. No sóc tan ingenu com per no creure que ens cal l’Administració pública d’aquest país per tirar endavant grans iniciatives; o espònsors comercials que ajudin a assolir fites importants. Però m’agrada pensar que amb petites aportacions anònimes i de manera participativa, es puguin assolir reptes impensables anys enrere, sense el suport de les noves tecnologies. Petits per a uns, però rellevants per a molts. El mateix Diari Gran del Sobiranisme, en una altra esfera, seria una mica un exemple d’això, no?  Jo crec en els projectes transversals i participatius, directes, compromesos. Serè per això que sóc blocaire…i un pèl romàntic. En uns temps  ben galdosos per a la lírica, per cert.
I això enganxa:  gairebé el 40% de la gent que ha aportat a algun projecte a Verkami, ha repetit (jo ho he fet dos cops) i ha recolzat altres projectes de la plataforma.  És cert que no tots els projectes han estat catalans, però la immensa majoria, sí.

En certa manera, tot això ho escric una mica (molt) interessadament, ho reconec. Perquè ho dic? Doncs perquè ben aviat penso penjar a Verkami  una proposta en la línia de cercar suports per  aconseguir una vella (i bella) idea: l’edició d’una sel·lecció de relats apareguts al blog Històries veïnals; relats escrits a quatre mans entre diferents blocaires de la Catosfera literària. Pura literatura 2.0. Pura literatura participativa. Vaja, que us espero a tots els veïns/ïnes empenyent...

Mentrestant, us deixo unes propostes interessants que esperen suport.

• Expressió directa. Connecta barris, recupera espais
• Tot. Un llibre de David Caño
• El plat o la vida (documental sobre alimentació inantil)
• València necessita una cançó
• Viatge pel meu país  (homenatge a Joan Fuster)
• Campanya de roba neta (guia per vestir sense esclavatge)

Remor de càntic en l'escala...

Fa dies que sento enrenou als replans de Blogville. Sento tot de veïns i veïnes xiuxiuejant a cau d'orella esperant l'ascensor  i fent-se l'orni quan algú altre se'ls apropa...

Sento pujades i baixades per les escales... Riures i fregadisses... Talons i embalums pels passadissos... Cops de porta i instruments de música sonant... Algú que canta en veu alta i papers que passen d'una bústia a un altra...

Sento mots inconnexos... que diuen "festa...", "històries...", "llibre...", "concert",..."i sexe...?"

Sembla que estan preparant una de grossa i jo no m'ho vull perdre...

Vaig a picar a casa d'una que jo em sé a veure què m'explica...

I si és decent, em xivaré.

I si no, també.