Els cinc del patíbul

Acabo de llegir al diari que l’Institut Ramon Llull (sí, aquest que ara s'han fet la foto amb la Patti Smith (la meva idolatrada Patti!), Lou Reed i Laurie Anderson) està sospesant sis noms d’escriptors catalans per fer el discurs inaugural a la Fira de Frankfurt. A l’article, llegeixo, però, cinc noms. El sisè, deu ser “el tapat” que se’n durà el gat a l’aigua.

Els cinc genets de l’Apocalipsi són:




1. Quim Monzó
2. Joan Francesc Mira
3. Carme Riera
4. Pere Gimferrer
5. Baltasar Porcel

Enllaçant amb el post darrer i si hagués de fer de bruixot-gurú, i considerant el meu inefable sisè sentit (el femení; o sigui, l’inexistent); votaria per la Carme Riera. I perquè? Perquè és l’única dona de la llista, és mallorquina i escriu de conya. Entre els 10 llibres principals (jo tinc llistes de principals per tot: escriptors, llibres, pelis, postres, racons de món, actors o actrius, cançons, don...uts, etc.) tinc el seu Dins el darrer blau. Sé que a la majoria us plauria el Monzó (per transgressor, enfant terrible, irònic, modern,...). Però dels cinc no s’ho mereixeria com ella.
Penso.

Tot i que posats a dir, qui s’ho mereixeria seria en Mira. Un paio entranyable, que escriu molt bé i que és un baluard enmig de la València pepera, aquesta que ara tampoc deixarà que es veig TV3, suposo perquè parlen en idioma estranger. Però és qui menys números deu tenir, per poc mediàtic. Més possibilitats li veig al Porcel, per la seva tasca “escaladora” a l’Instut Català de la Mediterrània, el seus articles proconvergent a La Vanguardia, la seva charme i els seus contactes polítics d’alta volada. Però personalment, jo el fotaria a la bassa directament. No el suporto. Ni a ell ni als seus escrits.

En Gimferrer, en canvi, sí que és un prodigi literari. Un rara avis de la intel·lectualitat del país. Llegiu Fortuny algun dia, si podeu. O el seu Dietaris. Si l’elecció es fa pel valor literari de l’autor, ell hauria de ser el primer. Però té en contra que és membre de la Real Acadèmia de la Lengua Española (glups!) i més raro que un gos verd. Sabíeu que faci fred o calor duu el seu inefable abric, guants i barret? Osti! Has pillat, nano.

I el Monsó, veí? Doncs el votaria per moltes coses, però no per aquest paper. Li he llegit quasi tot el que ha publicat i que consti que m’agrada (més com a contista que com a novel·lista). I independentment que el seu discurs faria que la gent es fixés més en els seus tics nerviosos que no en les seves paraules (em dol que li passi això, no és que me’n foti, eh?); crec que no està a l’alçada . Ara: de segur que si l’elecció fos per subscripció popular, se’n duria la palma i el palmó. Però no el meu vot.

És clar, que la llista parla de sis noms i jo n’he vist cinc. I el sisè? Podria ser l’Emili Teixidor (buennnnu, l’avi entranyable), la Isabel-Clara Simó (la feminista corrosiva), en Jaume Cabré (sí, senyoria),...

I vosaltres què en penseu? Qui serà l’afortunat/ada?


PS
Un moment, un moment,... ara que hi penso..., podríem votar tots perquè qui representés la literatura catalana en el discurs inaugural fos... fos el bloc de la Candela!!!, és clar. Segur que la noia, davant del Montilla, la canceller alemanya Angelina Melker i el president de la fira de Frankfurt, ensenyant alguns dels seus trapitos o els posts que tots pelgats ens estem autodedicant., se’n duria tots els elogis de la premsa mundial i posaria la catosfera catalana a l’alçada d’un campanar.

Voto per la Candela!