La frase de la setmana (set): "Una novel.la és menys científica que un conte..."
He estat aquest cap de setmana al IV Seminari "Patrimoni literari i territori" , que han organitzat enguany l'Insititut d'Estudis Catalans i la Institució de Lletres Catalanes amb els suport de l'entitat Espais Escrits i la Fundacio Mercè Rodoreda.
En la conferència inaugural, en Jorge Wasenberg, director del CosmoCaixa de Barcelona, va fer una intervenció reflexionant sobre els lligams de la ciència i la literatura, basant-s ene le concepte de "gaudi intel.lectual" que tenen una i altra disciplina. No us reprodueixo tot el que ha dit perquè seria incapaç, però m'han agafat ganes de llegir algun dels sues llibres. Un paio interessant aquest. Sempre he admirat la gent que es capaç de construir un discurs d'una hora de durada sense mirar ni un paper (d'això en conec molts) , dient coses interesants (ja en conec molts menys), amb una coherència i un savoir faire digne d'elogi (ja no passo d'una dotzena) i amb un innat sentit de l'humor (els compto amb els dits d'una mà i me'n sobren). Un d'aquestes ments privilegiades també era un meu professor d'història que vaig tenir a la universitat, en Josep Fontana.
Del seu discurs, m'he quedat amb una frase que encara em fa pensar: "Una novel.la és menys científica que un conte; un conte ho és menys que un poema, un poema ho és menys que un aforisme." I d'aquí, és clar, a la fórmula matemàtica (això ho dic jo).
Jo no sóc científic. A Déu (o al replà) gràcies!
Ni tampoc aforístic.
Què sóc, doncs?
Un cuentista, és clar!
En la conferència inaugural, en Jorge Wasenberg, director del CosmoCaixa de Barcelona, va fer una intervenció reflexionant sobre els lligams de la ciència i la literatura, basant-s ene le concepte de "gaudi intel.lectual" que tenen una i altra disciplina. No us reprodueixo tot el que ha dit perquè seria incapaç, però m'han agafat ganes de llegir algun dels sues llibres. Un paio interessant aquest. Sempre he admirat la gent que es capaç de construir un discurs d'una hora de durada sense mirar ni un paper (d'això en conec molts) , dient coses interesants (ja en conec molts menys), amb una coherència i un savoir faire digne d'elogi (ja no passo d'una dotzena) i amb un innat sentit de l'humor (els compto amb els dits d'una mà i me'n sobren). Un d'aquestes ments privilegiades també era un meu professor d'història que vaig tenir a la universitat, en Josep Fontana.
Del seu discurs, m'he quedat amb una frase que encara em fa pensar: "Una novel.la és menys científica que un conte; un conte ho és menys que un poema, un poema ho és menys que un aforisme." I d'aquí, és clar, a la fórmula matemàtica (això ho dic jo).
Jo no sóc científic. A Déu (o al replà) gràcies!
Ni tampoc aforístic.
Què sóc, doncs?
Un cuentista, és clar!
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
6 comentaris:
noi ara jo tinc una crisis de identitat que soc?
x1= (-b+sqrt(b^2-4ac))/2a
x2= (-b - sqrt (b^2-4ac))/2a
Fórmula de Baskara
em quedo amb aquesta frase, per qun em preguntin: per a quan la novel.la?
Hola. D'això se'n pot deduir que una paraula és més científica que una frase, no? Uf! Hi ha paraules ben poc científiques. Qui s'atreveix a descobrir-nos-en alguna?
Jorge Wasenberg és junt a Manuel Toharia i Eduard Punset la persona que ha fet més per la divulgació científica al nostre pais.
Curiosament tots tres, tenen un gran sentit de l'humor.
I és que és el que ets, veí, un "cuentista"! hehehe...
però no pateixis, ens encanten els cuentistes com tu!
Publica un comentari a l'entrada