16 de febrer del 2009

El veidedalt a Què llegeixes? (2): Meme de llibres

Ja sabeu que segueixo el Que llegeixes? Per allí corre i s'escorre un meme que no he pogut deixar de fer. Tranquils que no el passo a ningú. Només és informació confidencial i reservada. Però si en voleu dir la vostra, ja sabeu...

El qüestionari memo-literari


Recomana’m un llibre: Atlas de geografia humana, d’Almudena Grandes. Literatura de dona i per a dones (un tema per a debatre, oi?). M'agrada aquesta dona i el llibre em va semblar excel.lent. Ja en vaig parlar fa temps.

El llibre que estàs llegint: Avaria, de Josep M. Fonalleras i Sangre en Atarazanas. Sempre vaig de dos en fos, jo. En llibres, vul dir... El primer ja diré aviat perquè el llegeixo.

L’últim llibre que has llegit: El Palau de la lluna, de Paul Auster. Ja ho sabeu si seguiu el "de lectura", oi?

El llibre que començaràs aviat: Memòries (1930-1980), de Jordi Pujol (perquè cal saber què pensa un paio que ens va governar vint anys; encara que jo no el vaig votar mai, eh?).

El llibre amb el títol més estrambòtic que has llegit: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, d'Stieg Larsson. (També he sucumbit). També: Platón y un ornitorrinco entran en un bar (però només l’he fullejat).
El llibre amb el millor inici: buf!... Tots els que enganxen de seguida. N’hi ha força. No diré El Quixot; però... què tal aquest: "Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem". De qui és? (qui ho endevini, tindrà premi)

El llibre que més vegades deus haver llegit: No rellegeixo els llibres. Mai. Sóc gasiu fins i tot en això. Però deu ser El petit príncep que he llegit, de petits, als meus dos fills.

El llibre favorit de la teva infància (o que ara recordis amb més afecte): Vint mil llegües de viatge submarí, de Jules Verne. I Robinson Crusoe, de Daniel Defoe. M'agrada la vida eremita; perquè negar-ho.
Recomana’m un llibre que no sigui ficció: M'agraden els llibres de viatges i les biografies novel.lades. Per dir un... Istambul, d’Orhan Pamuk. O Islàndia, de Xavier Moret.

El llibre que et va fer saltar les llàgrimes (de riure): Sin noticias de Gurb, d’Eduardo Mendoza; Wilt, de Tom Sharpe i La conjura de los necios, de John Kennedy Toole; Pantaleón y las visitadoras, de Vargas Llosa,...El blog del Zincpiritione, val?

El llibre que et va fer saltar les llàgrimes (de tristesa): Joana, de Joan Margarit. Bé, és un dir: jo no ploro mai, ja sabeu. Però crec que no vaig aturar una llàgrima a temps...
El llibre que et va fer encongir-te de por: Un conte de Lovecraft; no recordo el títol (un d'uns homes peix?). Aquella nit vaig tenir malsons. Era jove, tendre i espantadís...Com ara, és clar!

El llibre que et va fer venir ganes de llençar-lo per la finestra: qualsevol de la Maria Pau Janer. Vigileu perquè us pot fer mal de debó... Si és el seu Planeta, pitjor que una amanita phalloides.

Recomana’m una col•lecció: Les Millors Obres de la Literatura Universal. Segle XX d'Edicions 62 (fa patoxa tenir-la) i Els llibre del Mall, de l’Ed. El Mall (vaig descobrir la poesia amb ella).

Un llibre que t’agradaria haver escrit: Veinte poemas de amor y una canción desesperada, de Pablo Neruda (collons! si me'l sabia de memòria abans que en vingués a vistar el tiet Alzheimer; a les xiquetes que no sabien de poesia els endosava un vers i tan panxo!; Seda d’Alessandro Baricco (una manera peculair d'escriure), i L’amor boig, de Pere Rovira. Ja ho o vaig dir un dia.

Un llibre que vas abandonar (sense acabar): Els acabo tots. Sóc així de gamarús. I tanoca. Però reconec que l'Ulysses, de James Joyce, que vaig començar, el vaig deixar un dia i encara està allí mirant-me quan passo (això m'ha quedat pedant..., val, ho reconec).

Un llibre que agrada, i molt, a tothom, però a tu no: els de Murakami. Val, estan bé...però no m' enganxen (serà qeu als japos els tinc una certa tírria?)
Un llibre perfecte: Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez i Camí de sirga, de Jesús Moncada. I si algú m'ho discuteix; que pugi a dalt ara mateix i ens les tindrem!

Un llibre que et van obligar a llegir i vas acabar odiant: Odiar, cap. Ni als progfes odiava. De carallot que era! Però deixar-me indiferent, bastants. Per dir-ne un: Nada, de Carme Laforet; mai un títol més ben trobat per un llibre.

Un llibre que et van obligar a llegir i et va agradar molt: Tiempo de silencio, de Luis-Martín Santos. Als meus 16 anyets i vaig flipar de l'hòstia.

Recomana’m un còmic/novel•la gràfica: No llegeixo còmics; però L’Àsterix i el Tintin, els tenia tots.

Un/a autor/a que vulguis reivindicar: Miquel de Palol; perquè em sembla un pencaire i un paio que em sobrepassa. L'Eduard Márquez, també.

Un/a autor/a inesgotable per a tu: Mario Benedetti. Un valor segur que no falla mai. També per enamorar a noietes desemparades en tardes plujoses tardorenques. Alguna vol que li reciti res?
Un/a autor/a que mai decep: Jaume Cabré i Carme Riera. De casa nostra. De fora...i vius? L'Allende.
Un/a autor/a que no pots veure ni per la televisió: el dúo sacapuntas: Fernando Savater i Sánchez Dragó i, com no; per fer el trio mariachi, la Pau Janer (que m'haurà fet, la pobra, direu...)
Recomana’m una biografia/autobiografia: Memòries (1908-2005), de Moisès Broggi. O El eco de los pasos, de Joan Oliver
La sèrie de llibres que més va enganxar: Clásicos Juveniles, editorial Bruguera; Alfred Hitchcock y Los tres secretos i Los Hollister (perquè un ja té una edat...).

La sèrie que va perdre interès: no sabria dir-ne...De la tele? El coche fantástico. Ah! Parlavem de llibres...Doncs,...
La sèrie completa que tens exposada amb orgull: no en tinc cap completa; però molts dels Llibres de l’Escorpí, de El Cangur i de La cua de palla; les dues d’Ed. 62

I àpali; a segui llegint.


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

15 comentaris:

Montse ha dit...

uauuu!
Amb el teu permís, faré aquest meme, però m'ho he de rumiar una mica.
Crec que tenim alguna coincidència, per exemple, amb Cien años de soledad, en canvi Camí de Sirga mai no l'he pogut acabar (digue'm inculta)... coincidim també amb els llibres de Tintin i Astèrix, amb els de Bruguera, amb el no a Joyce i el seu Ulysses... jo hi afegeixo Proust, que em vaig comprar els dos primers llibres de A la recerca del temps perdut i no vaig poder ni amb la meitat del primer. En fi... de robinsons va la cosa, hehehe... los robinsones de los mares del sur i Viaje al centro de la tierra són "els meus"... en fi, que ja callo. Faré el meme. ¡Por éstas! - diu ella, besant-se el polze i líndex en forma de creu i escopint a terra.

apali!

Cèlia ha dit...

Jo no canviaria gaire cosa... quines coincidències!

Rita ha dit...

Algunes coincidències, alguns recordatoris de pendents, alguns descobriments i una casualitat... ;-)

De totes totes, em guanyes de molt, però jo vaig fent... hehehe

(Segueixo pensant que els teus dies tenen més hores que els de la resta de mortals...)

Anònim ha dit...

Veig que compartim moltes lectures, però a favor de Maria de la Pau Janer (el Planeta és imfumable, totalment d'acord), que té un llibre que a mi m'ha encantant i q m'atrevesc a recomanar: "Màrmara".

zel ha dit...

Compartim els riures, les col.leccions (sí, inclosa la cua de palla) i a més la infinita ràbia per la Janer...què vols, em sembla una....de luxe...M'has entès? I una aprofitada...

Laura ha dit...

Caram, jo també estic d'acord en molts dels comentaris... ja ho diuen això que "la blogosfera los cría y el Veí los junta". :-) Petonets.

Zincpiritione ha dit...

Ja t'ho contesto jo: no, no val!
;-)

Anònim ha dit...

La pell freda - quin premi em toca???

El veí de dalt ha dit...

Montse,
permís concedit! I demà, més permis encara!

Cèlia,
per això som veïns!

Rita,
i em penses deixar sense saber la casualitat?

Caterina,
val. "Màrmara" és el millor dels que li he llegit (i n'he llegit bastants, eh?). Però és que noia, m'avorreix soporíferament... Sort que no totes les illenques sou iguals!

Zel,
coi, jo ja no dic tant...!

Laura,
...y ellos se revuelcan...!

Zinc,
ho suposava...

Xurri,
les noies, sempre amb el materialisme pel davant... ;-). El premi...hmmmm, me'l penso.

khalina ha dit...

hauràs de donar el premi a la Xurri. Se'l mereix.

Jo no l'hagués encertat

Anna Tarambana ha dit...

Ostres, tinc alguns pendents... masses segurament! Qiun pedazo meme! Jo no hagués sabut ni per on començar!

Anna ha dit...

jeje, quina gràcia m'ha fet veure els Alfred Hitchcock y Los tres secretos. Els 15 primers els va traduir la meva àvia! I conec poca gent que els hagi llegit :)

Em penso que aquest mem el faré, m'ha agradat.

El veí de dalt ha dit...

Khalina,
és que la Xurri té molta Xurra!

Anna,
comença per tu mateixa dona!

Anna,
Hosti, la teva àvia els va traduir? Doncs sàpigues que me'ls vaig llegir TOTS! Espero que el facis!

Violeta ha dit...

Veí de dalt, coincideixo en qüestió de llàgrimes amb tu: plorar de riure, fins i tot jo sola al metro, amb Sin noticias de Gurb; plorar de pena, però amb un desconsol brutal, amb Joana, de Joan Margarit. També llençaria per la finestra el de la Janer. Per què deu ser...? I, des de la meva adolescència, que també em mira com passo pel seu costat l' Ulisses del Joyce. Però jo en tinc un altre que no hi ha hagut manera: Mémoires d'Hadrien, de la Yourcenar.

Petonets.

El veí de dalt ha dit...

Aquest que dius me'l vig acabar pels meus co...; però em va costar horrors. Recordo algun passatge sublim; però era pesadot del cagar!