De cadaver exquist (4): per fi ha ressuscitat!
Com és habitual, el poema té un to entre surrealista, burleta, elegíac i eròtic; tot alhora. I embolica que fa fort! El cadàver, el poema vull dir, no guanyarà cap Englantina d'Or en cap Jocs Forals; però segur que aquests són els versos més viscuts i cosmopolites de tota la catosfera literària. Que s'enterin els de Digital Granollers!
I per cert, les Històries veïnals ja arriben també a la seva fi. Teniu a punt tots els pecats captials del Malerianisme en el blog de referència. Falta el darrer, l'abstemisme, que el remato un dia d'aquests.
Gracies a tots/totes per la vostra col.laboració i santa paciència!
¿Seguimos para bingo?
Aquí el cadàver-poema:
- No voldria que el teu bes fos tan sols un record.
- Ja no hi ets en mi, ja no; el teu lloc l'ocupa una agulla clavada al pit.
- Quina tendresa, quan fem l'amor al teu llit
- fosc esquer, dolç convit i veles desplegades
- juganeres, amagades, obren la boca i baden les mosses
- amagades, escapadisses, entre ses bardisses
es perderen unes quantes misses. - Quan ve el plaer, no és mai a misses dites.
- Llencem idees a la blogosfera esperant que siguin llegides
- i oblidades, colgades d'arena de desert imaginari
- com els vespres d'amor que no he sentit
- Com l'esperança llunyana en forma de regal
- s'escola entre els dits inquiets.
- Estàvem tots dos inquiets però la vaig besar molt apassionadament
- Dos cossos nuats, compartint un bes com si fos el darrer.
- La por de no tornar-te a veure m'envaeix
- a l'hora en que la pell desperta,
- parla, crida, riu! Sigues feliç, dóna’m la mà
- que la vida de luxúria ens separa del nostre germà
- i dóna'm la mà, no desenredem els dits
- llargs i fins, com branques de pomera.
- Fàcil, com sempre que havia triat un plat.
- Amb bones herbes aromàtiques
- L'aroma, cant de sirena de les flors
- i oxigen, explorant galàxies pregones
fins l'eternitat. - Instant suspès al buit – pausa precisa i intensa, indefinida
- com les imatges borroses d'un matí de broma.
- Ella perduda el reconegué, ell incrèdul la mirà:
- és així com el teu esguard serè m'aixopluga.
- Els desitjos dins de la cova fosca
- de la meva ànima castigada
pels desenganys i la vida esbojarrada.
- Com una púber que s’esvera
quan arriben els primers dies de la primavera
i tot el cos se li altera.
- La pau del meu cos quan parlen les teves mans
- hauria preferit fer-ho amb els peus
- on restaria assegut la resta dels meus dies;
- días ingratos llamaban a su puerta.
- I quan anava a travessar la porta tantes vegades somiada,
el vent la va tancar d'una revolada.
I aquí sabreu qui és el veí /veïna autor/a de cada vers.
1. Malerudeveure't (El veíde dalt)
6. Roi (Històries d'en Roi Marphille)
7. Lady Griselda (Prosopopeia)
8. Khalina (Aventures i pensaments de Khalina)
10. Jesús M. Tibau (Tens un racó dalt el món)
12. CArme Rosanas (Col.lecció de moments)
13. Striper (Striper d'històries)
16. L'altra cara de la lluna (The silver blue sea)
17. Caliope d'històries picants (Caliope)
20. Violette Moulin (Violette)
23. Too much strong me non tropp per te (Robertinhos)
25. Post-its sacados de la papelera (Xurri)
26. Cròniques de sota el Mugró (Jordi Casanova)
27. La Rateta Miquey i els seus pensaments (Rateta Miquey)
31. Metamorfosi (El meu espai x)
13 comentaris:
Ai, hi ha parts diverses, eh? el que fa goig es veure que hi ha trossets molt ben trenats...i que amb alguna cosa encara ens podem comunicar, veí estimat!
Ei que hi han trços que lligen.
jajajaja! M'ho he passat molt bé, llegint-lo! Quina bestiesa tan entranyable!
Veí, hem de continuar amb històries veïnals i amb cadàvers exquisits! Ja hosaps, jo m'hi torno a apuntar!
increïble
Sí, hi ha trossos que lliguen i que fins i tot són bonics. N'hi ha que fan riure i n'hi ha que no s'enten res. I la barreja com a mínim divertida.
JE JE... quins embolics més xulos... per quan més???
realment hi ha línies que sembla que s'hagin llegit entre ells.
Ha quedat molt bé en conjunt.
Si li féssim llegir a algú que desconeix com ha nascut aquest cadaver, es creuria que ha estat fet per un únic autor?? Seria una prova divertida, però clar, tots nosaltres ja ho sabem. Hauríem de buscar veïns d'altres barris.
Aquest cadàver ja feia pudor, eh?
El voleu veure? Ha quedat molt bé. Sembla que dormi.
Ole! Hi ha trossos que lliguen molt! :) Genial, gràcies veí!
genialitats!
Té un cert sentit entranyable :)
El publicarem??? :)
M'encanta, barreges poètiques i divertides, barreges apassionades i materials, sensuals i sexuals... però no deixa de ser un bon joc i un bon cadàver! Quin enterrament tan fantàstic! Amén.
Zel,
doncs, trenem-nos!
Striper,
lliguen com tu, oi?
Montse,
ja hi compto, ja!
Jesús,
doncs, creu, home, creu!
Carme,
un piscolabis psicalíptic
Rateta,
aviat més. Tu no tenies deures?
Khalina,
és una bona idea...però no vénen a veure'ns!
Puji,
dorm a l'aguait!
Tarmabam
gràcies a vosaltres!
fanal,
benvingut!
Joana.
tenim editor?
Cèlia,
RIP!
Publica un comentari a l'entrada