15 de març del 2009

De calents i contents (19): Vols una catània? de Violeta

La Violeta fa poc que es mou pel replà. Sempre que tinc un quadre per penjar al passadís, té un clau al damunt per deixar-me. No em mal interpreteu... Es veu que li cauen del cel, diu... No la confoneu amb l'altra veïna amb nom floral, la Violette; com vaig fer jo un cop i encara li demano perdó quan la trobo a l'ascensor. Ja veieu que en això de veïnes sensuals, l'escala n'està plena. I que duri!

Avui tenim un relat de caire gastronòmic i tropical, amb regust a xocolata. Perquè no direu que no és exòtic menjar-se una catània mentre..., mentre...Doncs aixó: se't mengen. Doble plaer! Bé, llegiu i escolteu. I no us ennuegueu

Els anteriors relats del "Calents i contents" (ONA FM, 103.5):

1. "Mitja taronja", de El veí de dalt

2. "Papers cubans", de la Joana Torres

3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope

4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)

5. "Un dissabte qualsevol" de l' Estripanits

6. "Mandra", de Llum de dona

7. "Cita a cegues", de Trina Milan

8. "Ments-turbacions, de El Gatot

9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic

10.Rashia , de Rebeca

11. Bassals, de Clint

12. Tan diferent, de Lady Griselda

13. La taquillera. de El veí de dalt

14. Menjarte'm, de l'Arare

15. Orgasme compartit, de la Iruna

16. El mòbil, de la Mar

17. La febre americana, del Gatot

18. Emdeixes fer-ho a mi? de l'Albanta


Per cert...espero més col.laboracions vostres pel "Calent i contens", que m'he quedat sec!

Una especial menció a la banda musical que ella mateixa ha escollit: Two Much- Love Theme de Michel Camilo i Tomatito
Brutal!

Aquí l 'audio




Aquí el text:

VOLS UNA CATÀNIA?



Vas a la cuina a beure aigua. A la ràdio sona, fluixeta, una música que ens convida a la relaxació. Aprofitant que no em veus, vaig a buscar el regal. El poso damunt el llit, sense la bossa de paper. Tornes al meu costat, amb un pas tranquil i pausat, segur. Quan veus el paquet al costat del coixí, primer et sorprens. Tot seguit, però, la teva mirada busca la meva. M’interrogues silenciós i dibuixes un somriure. Agafes la caixa amb els teus dits, llargs i prims, i em tornes a mirar. Allargues volgudament el moment d’incertesa per fer més interessant el misteri…


Obres l'embolcall de la caixa; ho fas lentament, per tal de no estripar el paper argentat, ni les cintes brillants. La llaçada es desfà a poc a poc. No et sorprens amb el contingut, ja que el nom de la botiga t'ho ha anunciat a l'enganxina exterior: "Chocolat". Tanques els ulls, seriós, i t'apropes la caixa al nas. Inspires de forma profunda, n'olores la sentor...

.

La mostra de xocolates és variada, tant de formes com en sabors. N'hi ha de xocolata amb llet, de xocolata negra i de xocolata blanca. Hi ha boletes petites, d’altre quadrades, rectangulars i cilíndriques en format de bombons, hi ha també catànies de raïm i catànies de xocolata, entre d'altres...

.

Tries una xocolata amb forma de bola petita. La beses. Me la poses dins la boca. Jo la mastego encantada. Saps que la xocolata em torna boja. N'agafes una altra. Me la passes pels llavis. Obres la boca, l’agafes amb la llengua i em mostres com la llepes, ensenyant-me com es va desfent... Et poses el dit índex als llavis i l'empastifes amb la xocolata. Em poses el dit a la boca, te'l netejo llepant-lo amb la llengua. El gust de la xocolata es multiplica barrejant-se amb el tacte i el moviment del teu dit que li afegeix certa temperatura a la dolçor... El meu esguard te'n demana més, sense paraules. El teu posat silenciós i seriós m’excita d’allò més...

.

Em giro i comences a descordar-me els botons del vestit que estan a l’esquena. Me l’acabes de treure i el llences al sofà. Em baixes els tirants dels sostenidors. Tot seguit me’ls descordes. Cauen al terra. T’agenolles al meu davant, em vas arrencant les calces, primer d’una cama, després de l’altra. Quan les tens a les mans, les poses contra la teva cara i les olores mentre tanques els ulls, llargament…


Observes les xocolates sense pressa, i em fas morir en l'espera. Silenciós i seriós, agafes una cinta de seda, em tapes els ulls i fas un nus al darrera. Decidint el tempo d'escena, prens una catània de raïm, l'acostes al meu nas i jo l'oloro; saps que tal suggestió deslliga ressorts específics. M'acarones molt suaument el rostre, i el polsim blanc se m'hi adhereix, com un maquillatge. Fas el mateix amb el coll i, amb tota la parsimònia del món, vas baixant per l’escot fins que la catània arriba a un dels mugrons. Amb ella envoltes l'aureola i, en aquest joc sensual, el mugró es va posant erecte. Vas i véns d’un mugró a l'altre. A la fi els tinc com dos ferros roents.


Obres la boca. En un mateix espai s'ajunten mugró i catània, catània i mugró, fins que es fon la dolçor coll enllà i només en resta l'ametlla. Me la dónes i jo me la menjo sense pronunciar cap paraula.

.

Tornes a mirar la caixa i el teu silenci decideix per tu: ara agafes una catània de xocolata, de les grans. Amb la mà l'acostes al meu pubis, en un contacte molt suau al començament. La fas rodolar pel damunt del parrús, rasurat i perfilat, molt lentament, amb una lentitud que desespera; que em desespera. De mica en mica s'acosta a la punteta del clítoris i, quan hi és al bell mig, el prems amb més força... tot giravoltant a sobre. La meva vulva no resisteix l'excitació i ja fa molt que està amarada de suc. Això facilita que la catània desaparegui dins la meva vagina per un moment... Però només per un moment. Em llepes a consciència i em neteges la xocolata que ha quedat escampada pels plecs de la carn.


Acuradament, la teva llengua explora el cau, a la recerca de la catània amagada. Hi penetra, dóna voltes, finalment la xucles, i la catània arriba a la teva boca.

.

Em mires. Ara somrius, perquè el teu bes, en aquest precís moment, m'alimenta de nou...


@ Violeta

http://delcielotecaenlosclavos.blogspot.com/



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

4 comentaris:

Violeta ha dit...

Ostres, Veí, em fa il.lusió veure i sentir el meu relat aquí.
Gràcies per la presentació que has fet de mi i del meu blog.
I la música de Michel Camilo i Tomatito, tens raó, brutal.

Vinga, una abraçada mooooolt forta. Petons.

rhanya2 ha dit...

Brutal. No sé si, a aquesta hora, el relat de la Violeta val com a esmorzar...
Crec que me'n torno al llit que estic malaltona i no m'hi vull posar més...
Bravo Violeta!

Unknown ha dit...

Escolatr el post... amb aquesta veu... no està gens malament. Quin curro... hi ha molta feina al veïnat!!!

Qui pogués menjar-se-la aquesta catània... Ummmmmmmmmm.... i buscar-la ben endins.... :-PP

Molt bé!!!

Violeta ha dit...

Gràcies, Violette. Gràcies, Tondo.

Petons.