6 d’abril de 2009

De veïns de l'escala (7): Jep Remull, mariner d'agua dolça


En Jep escura engrunes del fons de la seva pipa. Sembla com si els anys i els vents li han marcat el rostre amb un relleu de fusta vella; ulls com coves de negror perlada; la barba duu restes de fum i salobre; el pit, l'escuma que alça l'oreig; els dits molsuts, escates de lluites perdudes entre les xarxes,; les cames, rems ferms de pas segur.

Realment, quan me'l trobo pel replà, i l'escolto recitar a qui el vol escoltar les seves innombrables aventures pels set mars; semblaque vegi al capità Haddock, o un personatge idealitzat per Josep Pla. Però ell i jo sabem que mai ha navegat més que en les Golondrines del port i que les úniques ones que ha tingut a l'abast han estat les bombolles que fan el seu jacuzzi quan convida a alguna veïna despistada, meravellada pel seus tatuatges de belles sirenes, a compartir dins el bany, les seves aventures impossibles: "I després, els pirates del Mar de la Xina em volgueren llençar als taurons"...

Per això el deixo entonar, mentre estén al roba al terrat la seva cançó preeferida: "Nau del temps, el pal ben ferm, la vela issada, les nits humides, l'escuma blanca, lluna creixent...brama de llop que espera l'alba". I en el seu esguard de boig orat veig la lluïssor del veí que mai ha trencat un plat. "Viu i deixa viure", és el seu lema.

Els altres veïns de l'escala;

1. Manolo Carmona, alias Vanessa, travesti; porter
2. Vincent Machin, chafarrinador; entresol primera
3. Pròsper Cesid, espia; primer quarta
4. Benigno Galindo, matador, segon tercera
5. Thierry de la Melangière; restaurador, tercer tercera
6. Melquíades Carallop, econaturalista, cinquè cuarta
7. Jep Remull, mariner d'aigua dolça, quart primera

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

2 comentaris:

Deric ha dit...

molta pinta de mariner no té a pesar de la gorra, la xarxa i el tatoo

Violette ha dit...

Jo soc una de les despistades que es banyen al seu jacuzzi. M'encanta sentir explicar les seves històries de mars llunyans... Encara que sigui mentida.
Parleu, homes, parleu, que mentre vosaltres mireu i parleu nosaltres tanquem els ulls, obrim les orelles i ens deixem anar...