8 de juliol del 2010

13, rue de Blogville: el morós del terrat


 fotografia i photoshop: Helena Batlle 
maquillatge: Cazcarra Image Group

Ja heu vist tots aquest dies que  Blogville és un cau de frikis i em sembla que de tots, aquest és el pitjor.  A l’escala hi ha ocellots, voltors i pajarracos. Aquest paio és tot això alhora i més encara. Viu a dalt de tot l’edifici; però no el confongueu amb mi sisplau! Jo tinc terrassa, jardinet i piscina. Ja sabeu que casa meva és casa vostra. I que cada nit pot sortir el sol per Antequera o Ontinyent. Sóc un gentleman al seu costat. Aquest paio viu en unes golfes prefabricades, de sostre d’uralita, en 10 m2 on deu cabre-hi només ell, el seu cavallet (diu que és pintor!; sí: de mones de pasqua!), i  el catre on es deu passar el dia estirat rascant-se els ous (ui, perdó!). És d’aquells que et convida a dinar i, a l’hora de pagar, es fot mà a la butxaca i et deixa anar allò tan covat de «Hosti, tu! M’he deixat la cartera...Et fa res, si aquest cop pagues tu?» I és clar, un que és educat, va i el convida. Ja m’ho ha fotut tres cops. Però no m’engaliparà més. Encara que, a tenor de la gentada que puja sovint al pis de dalt, ho deu haver fet centenars de vegades i en centenars d’ocasions.  Jo crec que col·lecciona factures impagades i talons falsos. Això sí: el tio no perd mai el somriure sota un bigoti fi i recargolat. Recargolat com ell, és clar. Mita’l! Ara el veig per la finestra del celobert i té un parell picant-li la porta.  Creditors, segur. Si esperen cobrar res van dats!, serà amb bitllets falsos. Sempre en duu un feix a la butxaca... És clar! Els deu pintar a mà! Ara hi caic! Tot i que no sé que deu tenir el paio que a més, té totes les veïnes de l’escala enamorades. Li fan la gara-gara cosa de no dir. Sempre me’l veig tirant-los floretes. Seran gelos...? Potser. No nego que m’encantaria tenir la jeta de l’interfecte. Segurament seria més pobre, però també menys avorrit. En fi. Crec que amb l’individu aquest tanco el reguitzell de veïns de l’escala que us volia mostrar. 

L’any que ve, més.

Sí és que en queda algun de viu...


Altres veïns/es de Blogville
10. El morós del terrat


7 comentaris:

òscar ha dit...

Un dandy dels d'abans, un gentleman. Un home que, de viure a Anglaterra, tindria el títol de Lord amb (això sí) el cobrador del Frac enganxat al seu clatell.

zel ha dit...

Osti, veí, quina fila que... fa iuiu i tot....


ja torno de Menorca, s'ha acabat el descans, al vespre a casa, a llegir-vos!!!

Striper ha dit...

Ostres nano e cops li has pagat el dinar si te bigoti!

khalina ha dit...

buf quins veïns! Tothom en té algun raret, però allà hi ha overbooking

Montse ha dit...

ep,ep,ep,ep. falta el gat!!!!!!!!!

Robertinhos ha dit...

Arare, segur que aquest pocavergonya va cedir el gat com aval per algún dels seus deutes!

el paseante ha dit...

Doncs a mi m'ha passat vegades això de descuidar-me la cartera. No ho trobo pas tan estrany.