14 d’abril del 2007

Memededicatories blogaires (3). Primera part: "Allò que sempre vau voler saber dels homes i no gosàveu preguntar"

Allò que (les noies) sempre vau voler saber dels homes i que ells (nosaltres) mai no us van explicar...

[No us ho van explicar, senzillament, perquè no us vau atrevir mai a preguntar. Directament, vull dir. ¿Que us fem por, potser? Perquè si hi ha alguna cosa planera i senzilla en aquest món és precisament la ment masculina. Fixeu-vos les coses que hem arribat a fer amb una sola neurona! Ara que ha acabat la festa a ca la Candela (quin mal d’ulls i quin mal d’ous!), farem una party-line a cal veí. Light, light, del cagar; perquè, evidentment, no podem arribar tan amunt, a les estrelles. Allà on viviu vosaltres permanentment, noies...]


El veí estava aquella tarda avorrit i el vespre es preveia pitjor. Va tirar mà del mòbil, del telèfon i de l’e-mail; —invents per cert, masculins— i va organitzar una trobada blocaire només d’homes. Bé, d’homes heterosexuals; que n’hi ha que no ho són i són bons amics del veí, també; però avui no tocava aquest gènero. Un altre dia, potser.

Aquell vespre feien un partit de la màxima: Madrid-Barça. L’excusa per la trobada estava servida en safata de plata. Aquell dissabte la parenta i els fills eren fora, de capde, a casa un amics. «Tinc feina jo, aquest dissabte. M’he de tancar a fer un post. No puc venir. Em sap molt de greu». «Ja...—va fer la parenta, posant-li la mà damunt l’espatlla i afegí—: el que tens, nano, és la post de planxar ben oberta amb una piràmide de roba al costat i la rentadora en marxa. La rentes, la planxes i la plegues ben guardadeta als armaris. Ah! I recorda que s’ha de fer el bany, les rajoles de la cuina, els vidres del menjador i la vora dels texans de ta filla. Val? Apa, adéu amor. Ja et trucaré». «Adéu papi, et deixo la Júlia. Cuida-la» (la Júlia és una nina —no inflable, no us penséssiu—, que la filla deixa sempre damunt del llit.) «Ei, kalb, aproft i bskam info sbre lEspriu a la gueb, ke tin ka fe un curru pr linsti», em demana, educadament (sic), el fill. Ja te l’han fotuda, veí; penso, però no ens desanimem. Tu ets de mena optimista. I quan tot se’t gira, a fer una mica de blog i "tira que te matas".

Tens dos dies de “rodrigues” pel davant i no et quedaràs com un estaquirot. Enllesteixes tots els deures casolans en un matí i al vespre, decideixes muntar una catequesi blogaire a casa. L’ocasió la piten calba. Com tu.

"Òsti!, si aquesta nit fan el Barça-Madrid per la tevetres!" (et recordes, de cop)

Faig unes trucades pertinents, a aquells que van respondre a la meva crida de fa temps (un és agraït de mena, que caram!).

(chatejant)
—Veí: Gatot?????
—G: (aquest sempre està conectat): Qui ets?
—V: Sóc el veí de dalt, no d’allà dalt; vull dir, d’aqui baix, de la capital;... daixonsis, que avui estic sol i pensava fer una trobada blocaire de tios, t’apuntes?
—Gatot: De conya, nano! No tinc gatets i m’ha fallat el planillo amb una senegalesa, d’aquí Salt. Una que la suques en xocolata desfeta i ja no saps on li fots la queixalada ni on llepes.
—V: És clar, vivint al poble on vius, no m’estranya que et facin l’ídem tan sovint.
—G: Mira que ets dolentot...
—V: Li ho diré a un parell més de blogeros i podem veure el futbol, aquí a casa. Tinc una tele ben gran.
—G: Què duc?
—V: Gatetes... calentes, pot ser?
—G: Gal.letes calentes? I no pot ser una bona botifarra de Girona..?

[...]

(riiiinng)
—V: Ei, Uri, ets tu, oi? Com va això de la UEFA i els pericos? Amb el culet ben estret? Que et sembla fer una kermesse blogera aquest vespre, a ca meua, i ens ho expliques?
—Oriol: No tinc ni puta idea què és això que dius, però com que rima amb sexe segur que deu estar la Candela. Vinc cagant llets, que és gerundi; això sí que sé que és.
—V: Que no home, que només serem tios. És per veure el partit de futbol!
—O: Home, podria estar bé. Em vin a referir que, només per veure com llepa el Barça amb l’equip de la capital del reino, bé val una baixada a la city...
—V: Que vindràs amb bici? (el veí sordeja). No nano, millor no; que ja sabem com acaben les teves curses... Jo et proposava que, com que vius més al nord (venim del nord, venim del sud,...), recullis al Gatot. Val?
—O: Val. El truco i quedo amb ell, fins el vespre. Ja portaré alguna cosa per picar...Per picar d’orella, vull dir.

(sms)
—V: Pd40 com va? Soc el vei
—P: Ei! K vls?
—V: Cm va?
—P: Dpre. Fa dies sk “Md40” No u diguis a ningu. es un sacret
—V: Ah I ke tl 1 partidet?
—P: On?
—V: A kasa. Barç-Madrd Frem crvsets i ofgaras pnes al pit d la... Vindran Gtot Uri i Rtinos.
—P: ok

(mòbil)
—V: Robert?
—R: Sí...?
—V: Sóc el veí? Et desperto?
—R: Si.....hmmmm. Quin veí?
—V: El de dalt.
—R: Però si no en tinc! Visc en un àtic!
—V: Gamarús! El del blogger!
—R: Ah!!! És que estic adormit encara...
—V: A mitja tarda? Però si és hora de dinar!
—R: La vida és dura... tocar el djmebe esgota...
—V: Ja..., i la fava també. Escolta, que tinc una proposta.
—R: Indecent? Veí, jo és que aquestes marranades amb tios...
—V: Què dius!!! Per qui em prens?
—R: Que és conya! Perdalet!
--V: Doncs ja et fotaré conyes a tu! Agafa el primer tren i vine cap a casa, que falta gent. Ja t'explico...

[...]

A poc a poc tots van arribant. Es saluden, per primer cop alguns. «Osti, et feia més jove, xaval» «I jo a tu, amb més cabell, cabronàs» «Tens panxeta, eh, nano?», «No, home, és la fava que me la lligo aquí dalt», «Tu ets guenyo, oi?» «Si, és de tan cascar-me-la» «Però no estaves casat, tu?» «Doncs per això, fill meu». Res greu, doncs, salutacions habituals en el gènere masculí.

—V: Bé nois. Repassem la intendència: tenim la nevera a rebentar de cerveses, una capseta de “petes” duts directament del Marroc, l’armari ple de condons i el replà de la veïna, la del timbre vermell, recordeu? a tocar. ¿Què más quieres Baldomero?
—G: Jo he portat pernil del bo.
—P: Jo un malta escocès.
—O: Jo m’he canviat els gaiumbos.
—R: Jo duc els bongoes.

Connecto el videoprojector a la tele i en una paret del terrat, la imatge. Veurem futbol a tres per dos metres! Les crispetes i la birra comencen a córrer a dojo. Mentrestant, la fem petar. I petem els primers porrets.

[A partir d’aquí, obvio noms i reflecteixo només part de les converses. Agraeixo les aportacions dels quatre blogaires que han acudit a la trobada, que són els únics que han fet sàvies aportacions al debat que ens ocupa, i per això els he convidat a casa. Si algú s’hi apunta a darrera hora, potser encara farem una tesi doctoral. En fi, a veure què diuen les xicotes... Tallats per un mateix patró, diuen elles, oi? Doncs això... que esperin assegudes i... fent mitja.]

Va per tu Allenja, que ja no sé ni on pares.

21 comentaris:

euria ha dit...

jejeje....casi és una provocació dir que no ens hem atrevit mai a preguntar....
Agafaré apunts i tot, a vera què expliqueu estimat veí! Quedo parada de la rapidesa en que heu fet totes les tasques encomanades per la parenta!! :D
Pinta bé... O_O observaré detingudament.

rhanya2 ha dit...

Estaré atenta jo també. Unes quantes acabem de fer un estudi sociològic sobre un tema que ens preocupa i tinc ganes de pistes!!!
Va, va, va!!! Que comenci!

Metamorfosi ha dit...

Doncs jo què vols que et digui... preferiria prendre notes damunt del terreny, en el vostre entorn natural... ;p

cagunla! ja m'hauríeu pogut convidar Veí, que vaig acabar veient-lo sola a casa!

No voldríeu repetir l'experiment i jo faig de discreta observadora?

Mentre, esperaré que reflexis les vostres converses i sàvies aportacions! ;D

Petonets!!!

Joana ha dit...

Aimarededéusenyorlaqueensesperaatotesambaquestsnoisdeltabloide.A veure quin serà el millor actor...o el més sincer. Mira que us miraré amb lupa!
Bon capde, veí!

gatot ha dit...

osti nen, quina memòria!!!!! i això que no prenies notes!!!!!

però.... vols dir que calia explicar les salutacions habituals?¿?¿?¿

:DDDDDDDDDDDD

petons i llepades on ja saps!!

Petitabruixa ha dit...

El Gatot té raó..de moment el que m'es m'ha agradat i he pres nota és el tema de les salutacions...molt maques;-)

Això es per fer un estudi antropològic!!!

Anònim ha dit...

Ja tinc la llibreta a punt! A veure si per fi treem l'entrellat de tot plegat! ;)

Robertinhos ha dit...

mmmm...què diuen aquestes noies? Joana, espero que em nominis a millor BSO!

Anònim ha dit...

Jo no entenc ben be: de que va aquest post??

Waipu Joan ha dit...

ja explicareu com va acabar la festa...

Lara ha dit...

Pinta bé! Mira que molen aquestes reunions... Impacient per que ens expliquis més.
Déu!

Alepsi ha dit...

Uh.... que puc venir??? Mira que jo sé fer d'home molt bé, eh??? Que jo em grato l'entrecuix i ja... xDDDDDDD

A veure les segones parts... ;)

Anònim ha dit...

jajajaja M'he rigut molt amb l'encàrrec del teu fill i després surts amb la nostre conversa xDD
Al proper post no hi posis els rots (perdó, eruptes) :D

BACCD ha dit...

M'agraden molt més les amistats entre homes que entre dones (si és que són possibles i, en cas afirmatiu, molt diferents). Seria genial veure-us junts de debò!

Anònim ha dit...

:-))))

Això promet. M'asseuré còmodament amb un bol de crispetes a veure l'espectacle (el que donareu vosaltres, vull dir)

Puji ha dit...

Hòstia veí! Su juru que he escrit el meu sense veure aquest!

Pere Tarter ha dit...

Us convidem a venir a Tarragona per as la proera trobada, tenim de tot, ciment especialment.

El veí de dalt ha dit...

Euria,
és que sóc molt ràpid jo,...quan vull.

violette,
a veure si després hi ha examen!

Metamorfosi,
a la propera et convido...però no crec que el apti estés per mirar el futbol aleshores...

Joana,
ja saps que els homes som uns grans...mentiders.

gatot,
cal anar escalfant motors, no? Si els ho dius tot de cop a aquestes noies, potser se'ns espanten i ja mai més tronen al eu replà!

petitabruixa,
tu estudia i desprñes ens passes els apunts. Per si hem de repetri el setembre, vull dir.

Ann,
dúdolo mucho...

Robert,
BSO és "Bestia Sexual Orgàsmica"?

ahse,
jo tampoc, filla; jo tampoc...

joan,
el pitjor és que no va acabar, encara dura dura.

Lara,
espera estirada, com al dibuix...

Alepsi,
les segones parts mai foren bones; millor les terceres.

Pd40,
rots, pets i gargalls; no et tallis.

Duschgel,
és que hem estat junts de debò! O encara no ho has entès?

Cruella,
tu posa música de i veuràs...

Puji,
no juris en fals, que és pecaminós (és broma! ja veig que ets un autèntic rodrigues, tu)

Metamorfosi ha dit...

Faré bondat, ho juro

o:)=

(intenta ser un angelet molt dolç amb les mans juntetes... jejeje)

Candela ha dit...

jajajajajaj VISCA LES FESTES!!!!

Montse ha dit...

ÔÔ