9 de gener de 2007

De panys i claus; improperis i ridículs


Continuem amb la meva personal relació d'amor odi amb les claus....

Aquest matí surto, a un quart de nou, escopetejat de casa per dur la nena a l'escola, com cada dia. I com cada matí de cada tres, a punt d'arrencar la moto, la meva filla (la J.) va i em deixa anar, amb un fil de veu i el cap cot: "Papa, m'he deixat les ulleres a dalt...".

Grrrrrrmhhhh!!!

"És que cada matí igual! No sé on tens el cap!" Com que l'escena passa sovint i un dia és l'entrepà, l'altre el clarinet, l'altre l'agenda, un més, la bufanda i ara, les ulleres (dos dies seguits!); em nego a pujar a buscar-les-hi i li dono les claus perquè hi vagi ella.
Després de cinc minuts de tensa espera al carrer i veient que no baixa, apago el motor, em trec el casc, desenganxo la cartera i vaig a veure què caram passa. La meva filla surt just en aquell moment, tot sufocada, del portal, amb el veí del replà (no la Lucía, la de l'àtic eh?) al costat. "La teva filla no ha pogut obrir la porta. Jo tampoc. Alguna cosa li passa al pany."

Arrrrrggggg!!!

"Què caram has fet?", esclato. Arreplego les claus, pujo amb l'ascensor com un ecce homo i dient tot d'improperis a tot el santoral, enfilo amunt. Ella, estranyament tranquil.la (coneix els meus "arrebatos" quan arribo tard a algun lloc) m'explica que no ha fet res de mal fet i que "ja fa temps que va malament el pany." (¿?) I jo, sense adonar-me'n. En fi, segur que és una qüestió de força o manya, i acabarem ràpids. Quan soc davant la porta ho provo. I no me'n surto. Falten cinc minuts per entrar a l'escola. Nervis. És segur que avui fem salat.

La meva porta té dos panys. Un de seguretat, a dalt, i un de normal, a sota. Aquest darrer és el que no obria. Veient que era tardíssim i que no hi havia re a fer, gargotejo una nota d'excusa per la mestra, agafo la filla pel braç i, cuita-corrents, la duc a l'escola. Miro de no tenir un accident que ja sé que les desgràcies mai vénen soles. Arribem un quart d'hora tard. Encara...

Ja a la feina, i més tranquil, truco a l'assegurancça. En una hora tindré un manyà a la porta de casa esperant per reparar el pany, si cal. Reso perquè no. Arribo a l'hora convinguda. Ell arriba als dos minuts. Pugem a dalt. I evidentment, el que havia de passar, passa. L'home posa la clau al pany de baix i veu que gira bé. "Si, però no obra!", li faig veure. "És clar, és que deu estar tancat per dalt". "No home, no; -li dic cofoi- que ja ho he provat abans." Ell ho fa, posa la clau al pany, gira el canell i...miracle!, la clau dona una volta més: la que faltava per girar i deixar lliure el pany. "Ho veu, home? Només era això. Encara bo."

Ostiaputacollonsredéu! Casun l'olla i tota la parentela!! Arrrrgggggg!!!

Total, que he fet el més gran dels rídiculs. Tierra trágame! Sort que encara no he hagut de pagar re, ho cobreix l'assegurança. Però perdré la bonificació anual per haver fet una inicidència; per carallot!!!

Conclusió: anar amb presses al matí és perjudicial per a la butxaca. Mireu sempre de sortir de casa amb els calçotets nets, l'entrepà a la bossa, la cartera a la butxaca, i les ulleres posades i... les claus a la mà! Perquè aquesta és una altra: quantes vegades no he tancat jo mateix la porta, d'un cop, amb les claus a dins? Però aquesta és una altra història.

I és que la meva filla, ja té a qui semblar-se, la pobra. A la tarda li demanaré perdó pel crit que li he fet. A voltes, els nervis...

13 comentaris:

Candela ha dit...

Jo te'n podria explicar mil i una històries meves d'aquestes. La última ahir, 30 minuts de rellotge (ho puc ben jurar) buscant les sabatilles d'anar per casa...que obviament portava posades.
No tinc cap, no tinc cap...

yrun ha dit...

Ufff! Jo amb les claus igual... Fa poc me les vaig deixar posades al pany i vaig tanca, amb les claus dins i ningu podia obrir!
Al final vam tinguer d'entrar com lladres, saltan pel balcó i trencant la finestra...
I tothom mirant... I jo tierra tragame!

Oriol ha dit...

veí, quanta raó amb la última frase. Casum l'ou, el meu 'pronto' també em fa aixecar a voltes la veu quan m'hauria de fotre la llengua al cul.

Cruella ha dit...

Veí,

Jo intento deixar-me les ulleres de sol a tot arreu, però sempre tornen, com un duro sevillanu.

Quant al teu "pronto", el trobo força femení. Sembles una histèrica Cruella emprenyada amb el món. La teva filla, camí de la beatificació.

Abogada en Bcn ha dit...

Quins nervis quan passen aquestes coses! Jo també soc una mica desastrota.

Homebala ha dit...

Cansat de què vingués el manyà pq almenys un cop al mes em deixava les claus posades per darrera la porta i no podia obrir, vaig decidir canviar el pany i posar-ne un amb el que pots obrir igualment des de fora encara que per l'altre costat hi pengi un altre joc de claus. Diga'm tonto!

Alepsi ha dit...

M'ha encantat la penúltima frase. Snif. La teva filla pot estar contenta. Snif, snif.

Jajajajaja! I ara... saps quantes vegades he fet el ridícul jo demanant als amics de tornar al cotxe perquè no l'havia tancat.... i trobar-me'l tancat, òbviament???? xDDDD
Un desastre, no es poden tenir tantes coses al cap! xDDD

Arare ha dit...

avui la grua ha estat a punt d'emportar-se el cotxe de ma cunyada al taller...el cotxe no s'engegava)... hehehehe... i quan ha baixat l'home del taller per veure si abans d'emportar-se el cotxe podia "fer-hi alguna cosa" com ara carregar la bateria o similar... el cotxe s'ha engegat A LA PRIMERA!
ma cunyada encara deixa anar improperis, jo encara ric i l'home del taller deu haver pensat en allò de les dones al volant (que fa taaaaaaaaaaaaanta ràbiaaaaaaaaaaaaa, perquè NO ÉS VERITAT)... no és veritat: ella NO estava al volant!!!!

;)

santificarem la J. I al pare li darem una til·la.

Nanittttttttt

Robertinhos ha dit...

ja has mirat que no portis la camisa al revés, els calçotets per fora, la cartera a la bossa, l'entrepà a la butxaca...

el matí, amb les presses, amb sol un ull (l'altre està tancat i dormint...té aquestes coses.

Albert de la Hoz ha dit...

Bon dia
En el meu blog hi ha un meme per a tu

Mikel ha dit...

curiosament fa unes setmanes li van robar el bolso a la dona i vem tenir que canviar el pany i el "cerrajeru" ens va dir que hi ha certs clients que podrien ser VIPS perque cada X mesos es deixen les claus posades al pany per dins jejeje

El veí de dalt ha dit...

Candela,
no tens cap (ja ho veig) però sí cos! I quin cos! Tot i que l'un no pot anar sense l'altre. A veure quan els enganxes...

Yrun,
jo també tinc un passat...

Oriol,
els que els nanos te'ls menjaries a petons i altres cops, els escanayaries!

Cruella,
sí, si, beata...ja, ja,...deixa-la anar aquesta joventut i ja veuràs com et posen els pèls de punta (tot i que tu ja els duus, oi?)

Abogada,
no perdis mai els papers, eh!

Homebala,
Tonto!

Alepsi,
si que es poden tenir. Apreta-les més i ja veuràs com hi caben, XD!

Arare,
buennuuuuu! Això de la conducció i les dones dóna per un post, eh?

Robert,
Hòstia, ara que ho dius! Si no duc a´çotets!

Albert,
ja t'ho he dit. em sap greu però no el faré dos cops! No tinc més secrets! (;-)

Mikel,
cues de pansa, ja ho deia la meva àvia...

Pd40 ha dit...

El problema és que anem sempre amb presses i escopetejats. Kasum aquest ritme de vida, que ho tenim tot cronometrat!!