19 de gener de 2007

Woodstock en la memòria

Avui l'Arare m'ha fet un regal. Estic profundament emocionat. Primer, perquè la noia, des del seu cabalós mar; s'ha recordat de mi. Segon, perquè ha "pillat" el meu cop d'ull al comentari que em va fer en el darrer post (és espavilada la txiqueta). I tercer, perquè la cançó m'agrada molt i perquè, tot i que jo era un cadellet aleshores; Woodstock i tot el moviment hippy alternatiu dels seixanta ens va marcar. A ella, a mi, i a tots els pd40.

Potser veieu el vídeo, com el veig jo ara, i us removeu a la cadira. ¿Com podia ser que aquells esgarips convulsius d'aquells melenuts espitragats ens commoguessin, ens excitessin, ens fessin volar? Doncs ens en feien. I ens en farien anys més tard, també. Tres dies de pau i música, deia l'slògan del festival. I pels que vau anar a les Sis hores de Canet o al Canet Rock, sabeu de què parlo. Ara omplim Palau Sant Jordi's o Mini Estadi's. Aleshores, ens ompliem d'un somni col.lectiu, d'unes ànsies de saber, d'un alliberament mental i sexual,... Uns contraculturals del moment, uns nyoquis ara potser; íntegres en l'essència i l'esperit.

Els que vulgueu veure una mica de què va anar aquella orgia col.lectiva de música, sexe tou, drogues que ara fan riure i molta desnihibició sana, us remeto a aquesta web. I no em toqueu la Joplin!

La cançó té un anys doncs, i la filmació que us mostro (copiada del You Tube), es extreta directament de la pel.lícula que es va comercialitzar i que duu el mateix nom: Woodstock. Quan la vaig veure, era el primer cop que veia en un cinema un pantalla que es dividia en dos o tres fotogrames on se succeien imatges. Aquí la veieu en dos. La cançó era originària dels Beatles (crec que la va escriure en Ringo pel disc Sgt Pepper's Lonnely Heart's Club Band, el sumum del hippisme pop); però la versió del Joe Cocker, amb una veu tan trencada i rogallosa com la seva, és brutal. I l'Arare ho sap.

Erem cadells i ingenus als setanta. Ara ja sabem quin pa s'hi dóna. I quina barra de mig ens hem hagut d'empassar. Però ens queda un esperit rebel que, per sort, veig que perdura en les generacions més joves (només cal llegir-vos); més llestes, més preparades; més vives. Tan compromeses com aleshores; menys il.luses, però. És bo aturar el pas de tant en tant, mirar amb certa nostàlgia enrera; però girar de nou el rostre i mirar cap el futur, sempre amb els peus a terra. I saber volar quan el cos, i el moment, ho demana.

I és al vol, que el mestral em duu sovint la humitat als llavis del mar d'Arare; aquest regust de sal que ens deixa sempre en el seus posts. Un gust fresc, proper, tendre; corprenent. El que no sabia és que ella sí que hi va ser a Woodstock! Recorda'm, noia, que algun dia et dediqui un poema. Perquè sembla que aquí et torno la pilota i no és el cas. Per ara, us deixo amb la lletra. (Si en voleu més del Cocker, aquí.)

Perquè com deien els antics mestres, necessitem un petit ajut dels nostres amics (i amigues) encara que siguin telemàtics i virtuals. Encara que siguin seguidors d'altres músiques, d'altres escrits, d'altres blogs, d'altres equips o d'altres mars. Jo ara, em quedo navegant en aquest.

Snif!


With a little help from my friends.

What would you think if sang out of tune,
Would you stand up and walk out on me?
Lend me your ears and I'll sing you a song
And I'll try not to sing out of key.

Oh, I get by with a little help from my friends
Mm, I get high with a little help from my friends.
Mm, gonna try with a little help from my friends.
.
What do I do when my love is away.
(Does it worry you to be alone ?)
How do I feel by the end of the day,
(Are you sad because you're on your own ?)
No, I get by with a little help from my friends.
Mm, I get high with a little help from my friends.
Mm, gonna try with a little help from my friends.

Do you need anybody.
I need somebody to love.
Could it be anybody.
I want somebody to love.

Would you believe in a love at first sight.
Yes I'm certain that it happen all the time.
What do you see when you turn out the light.
I can't tell you but I know it's mine,
Oh, I get by with a little help from my friends.
Mm, I get high with a little help from my friends.
Mm, gonna try with a little help from my friends.

Do you need anybody,
I just need someone to love.
Could it be anybody,
I want somebody to love.
Oh, I get by with a little help from my friends
with a little help from my friends.






23 comentaris:

Abogada en Bcn ha dit...

Genial! Jo també vaig posar la cançó al meu post de 16 d'octubre, al tornar de Liverpool on uns bons amics que sabien que jo no estava gaire bé, m'havien portat en plan sorpresa sabent que fliparia i així va ser. És una gran cançó.

I no sé perquè encara no he vist la pel.lícula Woodstock. M'ho apunto.

Que passis un bon cap de setmana veí.

Puji ha dit...

Ja havia sentit la versió Cocker de la cançó, però aquest vídeo és brutal!

Que passis un cap de setmana ben hippy!

Arare ha dit...

:)*

l'home de la musica ha dit...

Doncs jo en tinc 30, però sempre m'ha agradat Hendrix, Zappa, Clash, LED Zeppelin, The Who, Deep Purple... és la millor música!!!

onix ha dit...

Jo com ja es sabut no tinc edat , però em fascina el regal que t'ha fet l'Arare sempre he pensat que si pogués fer com a regreso al futuro , faria cap a Woodstock ;)**

Joana ha dit...

Veí,
Jo vaig anar a 2 Canets! Sense saber que serien història. Sense saber que aquella música perduraria i tantes altres coses...
Mmmmmmmmmmmmmmmmm
Bon cap de setmana!

Joana ha dit...

... I uns anys més tard vaig estar en un concert a Berlin ( encara hi havia el mur ) escoltant en Joe Cocker. Ara recoradar-ho és com un somni. Gràcies veí!

Candela ha dit...

Perquè sempre ploro amb els teus posts, vei?? Ai, no sé és que el video és xulíssim.

¿Com puc tenir anyorança d'un temps que no he viscut?

No hi ha qui m'entengui...

El veí de dalt ha dit...

Abogada,
Liverpool, el bressol del pop...

Puji,
sembla un possés, ¿oi?

Arare.
;->

Home music,
gustos semblants, doncs. Digues que sí!

Onix,
tu estàs per sobre del present i el passat.

Joana,
oi que vam fumar un peta plegats?

Candela,
Fatal. Si tu plores i en canvi jo m'encenc amb els teus posts, sempre surto perdent.

Cosespetites ha dit...

Jo, com la Candela, també enyor aquest temps, que no he viscut, que m'agradaria potser haver viscut.
Escoltant a Joe Cocker sempre he pensat que aquesta versió ha fet aquesta cançó encara molt més gran. Jo, particular-ment, perferesc aquesta versió. Se'm posen els pèls de punta!

Besadetes i pau, molta pau.

violette ha dit...

Jo ho vaig viure perquè, tot i que ja declinava, a la Plana de Vic en seguiem treient suc. Però ni Woodstock (per descomptat) ni Canet, que com ja he dit algun cop, a mi no m'hi van deixar anar...

Pd40 ha dit...

Encara era petit per viure Woodstock, però em va arribar a la primera tongada. Tinc el DVD del concert i veig que compartim música també. Són els clàssics del segle XX :)

Robertinhos ha dit...

aix...el que ens vàrem perdre els del 81!

ara ens juntem pel Live 8...però no és el mateix

Joana ha dit...

Violette,
A mi tampoc m'hi van deixar anar. Senzillament em vaig escapar! :)
Veí,
Quina fumera!!!!!

violette ha dit...

No t'imagines el que m'hagués succeit si se m'hagués passat pel cap escapar-me, Joana... i això que els meus amics peluts m'ho deien... "doncs t'escapes, tia..."

Arare ha dit...

jo tampoc no hi vaig ser, eh? que per l'edat que tenia "encara" tampoc podia fer el que volia. I era de les que no s'escapava (no encara)
ehem

que una té una edat, però tampoc no forma part de l'era dels dinosaures (bé, dels més antics,no, al menys, hehehe)

Arare (per si de cas)

(no sé per què coi no em deixa entrar, ara ja sóc del blogger beta que no és beta, però això torna a fer el burro)

Tondo Rotondo ha dit...

M'hagués agradat tastar aquesta època amb cullerot de fusta, anant tastant el brou que s'hi donava.

Una abaraçada veí!

El veí de dalt ha dit...

Ei, Arare estimada! Això del dinosaure no anirà per mi , ¿ein? Que un té una edat, però que consti que a mi no em calia escapar-me. Senzillament, amb catorze anyets els meus pares, que eren molt comprensius -i jo molt bo- ;)*, ja em deixevan anar a tot arreu.

elur ha dit...

Genial!!!

Pel concert jo ni hi era, però no vol dir-hi res... no? el bon gust no depèn de l'edat ;)

:*)

Arare ha dit...

uix, nonono, veí, de cap manera, la frase del dinosaure no anava per tu, deu nos en guard (dinosaures? On?)

com diu l'elur, el bon gust no depèn de l'edat (de vegades pot dependre, però, del tipus de músiques que s'han anat escoltant al llarg de la vida, no?) ai no sé, ara no voldria filosofar ni res d'això.

Com més llegeixo el teu post més m'agrada. Aixxxxx!!

:D

Arare ha dit...

Volia dir "blog".

Com més llegeixo el teu blog, més m'agrada. Ara si.

El veí de dalt ha dit...

Tondo,
un bon brou, sí; es pot fer amb la collita dels seixanta.

Elur,
com el valor a la mili, el bon gust se li suposa a tto blogger.

Arare,
companya de viatge; cap problema! El gust és recíproc!

L'Avi ha dit...

Mmmm! Woodstock... M'acabeu de tornar a la joventut, benvolgut vei. Amb aquest festival passa el mateix que amb el maig francés o l'enderroc del mur de Berlin, que tothom hi va ser... Per desgràcia jo em vaig haver de conformar amb el Canet Rock...