5 de març de 2008

La frase de la setmana (cinc): “Els gestos són més sincers que les paraules”.



“Els gestos són més sincers que les paraules”. Hosti, tu! Ja m'han fotut! Ho va dir, fa pocs diens a la secció L’entrevista de El Periodico en Ferra Ramon-Cortés, un especialista en comunicació, diuen. (Guapot, el noi, eh veïnes?).


És aquell que va escriure L’illa des cinc fars, l’heu llegit? Un llibret a mig camí entre un assaig literari i un llibre d’autoajuda entorn la comunicació interpersonal. Allò que tots dominen a cor què vols.... Repesco les notes de al marge: a) una única idea cada vegada, b) una història per a cada missatge, c) un llenguatge que comparteixin els intelocutors, d) el missatge val més que el que es rep i e) cal convidar i no empènyer.

Eren els cinc consells que donava, plens de sentit comú. Potser té raó, el noi. Això em fa pensar si tots els bloggers som uns mentiders compulsius...

No us ho volia dir, però jo mateix en sóc un exemple clar del que diu: perquè ni sóc veí, ni tinc terrat i ni molt menys, visc a dalt! ;-)

Però contraataco al Cortés: ell no s'ha adonat que "és en les paraules on està el nostre gest". I per això els posts ens ajuden a imaginar-nos.

Vós m'enteneu, oi?

I aleshores ja puc tornar a ser, per a tots vosaltres, el veí de dalt.



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

10 comentaris:

Striper ha dit...

Malgrat no ho pogui semblar, la comunicacio, les paraules, gestos, han sigut molt utils en una part de la meva vida profesional, saber comunicar es un gran repte.

Júlia ha dit...

Totes aquestes frases brillants no tenen cap base 'científica'.

Normalment està més ben vist el silenciós que el xerraire, l'enigma i el misteri sempre venen més que no pas la xerrameca, però he conegut molts xerraires sincers, apassionats i intel·ligents i també silenciosos rucs. Sobre el gest, és pot mentir tant o més que amb les paraules, el fet és que tot va junt, en un pack vital que cadascú utilitza com sap i pot.

Abogada en Bcn ha dit...

Ei, jo estic fent un curs de Comunicació i m'han recomanat llegir el llibre aquest dels fars!

Abogada en Bcn ha dit...

Per cert, el cartell del passage du silenci te'l prendre per algun dels meus posts sobre sorolls!

Dessmond ha dit...

Entre el que digui el suposat expert i el que diguis (contraataquis) tu, em quedo amb la teva versió. Els fets t'avalen.

caliope ha dit...

La comunicació ... aixó em recorda aquell joc que de petita m'agradava molt que és déia, el teléfon, en el que cada nena deia la frase que la primera del grup havia dit, i quan arribava a l'ultima nena, qualsevol semblança amb l'original era pura casualitat! quantes més erem menys pur arribava el missatge!

El veí de dalt ha dit...

Striper,
ja es veu que ets un gran "comunicador", ...

Júlia,
evidentemnt, és pura poesia. Però a mi m'encanten!

Abogada,
no estarem al mateix curs oi? La foto jo l'he manllevada de Google.

Caliope,
un experimetn que hem fet la curs, precisament.

Duschgel ha dit...

I si en les nostres paraules no es trobés el nostre gest, no sé què collons fotem aquí amb les nostres parrafades.

I tu ets el nostre Veí de dalt, amb tots els ets i uts!

Antígona ha dit...

¿Guapot? Ay, Veí, ¡qué va a ser que te hacen ya falta gafas! :P

En cuanto a la tesis y tu contraataque, no sé muy bien con qué quedarme... Porque tanto los gestos como las palabras son susceptibles de ambigüedad y de mentira. Pero tal vez los gestos nos individualizan y representan de un modo que la universalidad de las palabras no siempre alcanza.

Yo me quedo si acaso con la fusión de los dos: los gestos que alguien hace mientras habla, que son los que convierten sus palabras en algo vivo y particular. Porque me dirás tú si es lo mismo que el portero te diga "Que pase usted un buen día" que que te lo diga Kim Bassinger ;)

¡Un beso!

El veí de dalt ha dit...

Duschgel
i com trobo a faltar les teves parrafades! Estem de vaga de "zel"?

Antigona,
si de cas, me les he de tornar a graduar, que ja en duc!

¿Y por qué siempre la clavas? Empezaré a cogerte més envidia de la que te tengo. Por cierto, al porteria del bloc está vacia. No ens faries tu de portera de l'escala? Que em diguéssis bon dia cada matí seria més interessant que ho fes la Kim Bassinger!