10 de març de 2008

De la carpeta del veí (8): Dubte impertèrrit



(per la Silver, sirena pacient)

Dubte impertèrrit



Em demano on seràs ara.

Qui ocuparà les estances que pintàrem plegats,
amb qui inventaràs noves receptes
qui et farà massatges als peus
i si llegiràs les cartes que un dia desares.

(Si li plau ser sota o damunt.)

Em demano
si encara creues les cames en beure cafè,
si et pessigues nerviosa el sotallavi;
si escoltes Vinicius o Davies
i si renegues de tot;
si duus mitges negres o si encara passes la balda.

Penso em aquestes i tantes altres coses
abans de jeure de nou amb tu,
en un trespol de branques inacabades,
quan la son ens desfarà els retrets
i aquest fum de tabac ens incitarà a l’oblit
del temps que ajornàrem, plegats,
en un benèvol miratge.

Em rendeixo de bell nou a tu,
a l’escalfor dels teus pits indòmits;
la mirada baixa i l'ànim retut.

Demà, en llevar-nos llençols i alcohol,
tornaré, delerosament incòmode,
a demanar-me les mateixes coses.


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

12 comentaris:

Striper ha dit...

Vei que amagat ho tenias, no feu gaire temperi al vestre que m'aixeco d'hora. M'agradat molt.

Puji ha dit...

Collons! M'he posat a tope. Ja estic llest per una notxe de acsión.

the silver blue sea ha dit...

Às vezes, no silêncio da noite, "eu sei"...

Um beijo

Viatger ha dit...

Sempre se'ns desperten les dubtes d'allò que no vàrem saber retenir...
i fem anar la imaginació del que hagués pogut ser ..

Felicitats veí

Robertinhos ha dit...

ho sento veí, no he pogut llegir el teu text. No m'atreuen gaire les dones fumadores...no sé per què...

és curiós com sovint ens preguntem com serà de nou fer el que feiem amb qui hem perdut o deixat enrera, i com a vegades, després del moment més íntim, la distància entre dues persones pot ser tan gran

Una abraçada, un text magnífic!

rosa ha dit...

quina història més bonica...jo també en tinc una de guardada i que mai podré saber què hagués passat si....

Gatot ha dit...

com era allò?...

"vaig oblidar realitats,
per reviure'm dins un somni,
inventant colors i formes,
del que no podria ser..."


un magnífic i inspirat poema, veí!

petons i llepades somiadores!

Josep Maria Yago ha dit...

molot bo, però em sona. Pot ser que l'haguessis penjat fa temps?

El veí de dalt ha dit...

Striper,
doncs dorm tranquil...

Puji,
a tope? Tu sempre estàs a tope!

The silver,
"eu sei", doncs.

Viatger,
somiar és gratis! Viatjar, ja cota més!

Rober,
a mi tampoc m'agraden les fumadores...de tabac.

Rosa,
investiga...

Gatot,
això és teu? Llepades impertèrrites per tu!

Josep M.,
HOSTIA P... I tant! Ara ho veig... El que em va caure de la carpeta en quart lloc ja farà un any! Quina memòria que tens, tio! Estic desolat... Em repeteixo més que el pebrot! (Serà que no sé parlar de res més?) Estic fatal. El proper (nou) te'l dedico.

Roomhotel ha dit...

Ostres veí! no sabia de la teva afició poètica, mira coincidim, a veure què et sembla això:
Pel pur plaer de tocar la teva pell,
és que camino en incerts paisatges,
nus en el petit espai que és nostre,
salpebrem de kisses els instants.
Un encisador destí el de les mans
que es busquen en l'opac del capvespre,
resseguint les línies no escrites
d'un calfred que ens traspua els cossos.
Pel pur plaer de sentir-nos
esquincem els stops previstos,
i un núvol de gotes dolces ens envolta,
xops de desig, amarats en el licor que ens regalima.

;-)

Carme ha dit...

Poema preciós...
la història també.
M'agrada la teva vena poètica, que no coneixia!

El veí de dalt ha dit...

Roohotel,
gràcies i benvingut!

Carme,
és que jo tinc moltes venes...obertes.