D'escriptors per la Terra, de la UICN i d'Ernesto Cardenal

Un Cardenal gripós ens va adreçar unes sentides paraules

La setmana passada vaig assistir al Congrés de la Unió Internacional de la Conservació de la Natura (UICN), al Centre Internacional de Congressos de Barcelona, al recinte del Fòrum. La feina m’ho va permetre. I estalviar-me els 400 euros d’inscripció que costava accedir-hi. Collons! Aquests de la UICN són una multinacional de la conservació. Més de 7.000 congressistes i 900 conferències en un setmana. Un mareig, doncs.

A banda del congrés, s’hi celebrava el cap de setmana l’Assemblea quadriennal per renovar càrrecs. Una catalana, la Puri Canals. presidenta de Depana, l’entitat ecologista degana al nostre país –i crec que a l’Estat espanyol-, s’hi presentava a la presidència d’aquest organisme. Presidir-lo vol dir tenir molts milions de diners per destinar-los a projectes internacionals per a la conservació de la biodiversitat arreu del planeta. No és moco de pavo, doncs. Evidentment, no va sortir escollida.

Entre les moltes xerrades vaig ser-hi a la presentació de la “Red internacional de Escritores para la Tierra”. Ho van fer en un desangelat Auditori del CCIB (on hi caben 3.200 persones) i allí no érem més de 70. Es veu que l’organització cobrava 70 euros si volies venir de fora a escoltar els ponents. Hi havia el periodista José Luís Gallego, que feia les presentacions i de mestre de cerimònies, n’Ángel Juárez, president de l’entitat Mare Terra, Fundació Mediterrània, un dels fundadors de la Red; el periodista ambientalista Joaquin Araújo i el dibuixant Antonio Fraguas (Forges) que feia tàndem amb Araújo: mentre un parlava, l’altre dibuixava acudits. I com a convidat especial, Ernesto Cardenal.

Només veure’l em vaig emocionar. Els veïns amb més solera el recordareu com aquell capellà seguidor de la “Teoria de la liberació”, amic de Pere Casaldàligla. i ministre de Cultura amb el primer govern sandinista del FSLN a Nicaragua el 1979; uns anys on jo encara creia que les revolucions eren possibles. Uns companys de viatge que ara, altre cop al poder, li neguen el pa i la sal. I mantenen una política d’acusacions infundades. Coses de la política. (si voleu saber més, llegiu això). Amb la seva boina negra sempiterna i els seus cabells blancs desembullats, febrós i refredat, adoptava una presència fràgil i trencadissa que feia patir. Però la seva sola presència omplia aquella sala immensa.

La intervenció a duo d'Araujo i Forges

La RIET és un lloc de trobada , un fòrum de reflexió, una plataforma des de la qual es forja l’opinió i s’incentiva la sensibilitat ambiental de totes les nacions, mitjançant la creativitat de la paraula. Està composada per escriptors, científics, poetes i músics d’arreu del món. La seva força, com és diuen, és la paraula. Com les que escriviu vosaltres als blogs, Com aquestes de Thiago de Mello:

«Queda decretado que los hombres

están libres del yugo de la mentira.

Nunca más será preciso usar

la coraza del silencio.

Ni la armadura de las palabras.

El hombre se sentará a la mesa

con la mirada limpia,

porque la verdad pasará a ser sevida

antes de los postres.»

Jo ja m’hi he apuntat.

Més informació a Mare Terra i Escritores para la Tierra.

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: