16 d’octubre de 2008

De Calents i contents (5): Un dissabte qualsevol, de l'Estripanits

L’Estripanits fa honor al seu nom. És un blocaire desvergonyit del Baix Llobregat, comarca on impera el vici i la humitat per un igual. Va començar a “estripar” els seu blog el juny del 2007. Ja ens avisa que el seu blog és només per adults. Escriu relats encesos, de forma clara i amena. Sense parafernàlies. Ell va al gra. Com en aquesta orgia casolna.I s’agraeix. També fa enquestes per saber la salut sexual dels seus lectors. En alguns posts, ell n’és el protagonista. Com en aquella cita a cegues amb una blocaire desconeguda que ens va relatar fil per randa. A més, té una altra blog (L’Estriparaules) compartit amb una blocaire “calenta”, la Guspira, que algun dia també convidarem a llegir. La seva màxima és: “Sigueu autèntics i disfruteu de la vida, caram!”

Té més raó que un sant. I és que són dos dies...


Altres relats llegits al Racó del Blocaire Calent (ONA FM, 103.5)

1. "Mitja taronja", de El veí de dalt
2. "Papers cubans", de la Joana Torres
3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope
4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)
5. "Un dissabte qualsevol".. de l' Estripanits

(en premsa)

6. "Mandra", de Llum de dona
7. "Cita a cegues", de Trina Milán

I VOSALTRES, veïns i veïnes, què espereu per enviar-me'n algun altr?
__________________________
L'Audio




__________________________
El text (li he fet algun retoc):

Un dissabte qualsevol

Arribo tard a la cita i, en tombar la cantonada, el guirigall que sento des del carrer m'avisa que ja em porten unes quantes cerveses d'avantatge. Ho confirmo quan, havent picat el timbre, sento unes passes irregulars que s'acosten i un barrabum a la porta que fa feredat. M'obre la Joana, amb una mà a la cara, i dient-me amb veu de fregall «Cagumlòstia, tio, he ensopegat amb l'estora i m'he cardat un bon meco amb la porta, però passa, passa, que em sembla que no ha estat res greu». Entro dins i quan camino passadís enllà tot buscant l'enrenou que omple tota la casa sento al meu darrere la Joana que torna a ensopegar i que amolla un reguitzell de renecs: «Hòstia divina de déu amb la puta estora dels collons!», i em ve a caure damunt l'esquena, fent-me trontollar, tot just quan entro al menjador. Han arrambat tots els mobles a les parets, deixant al bell mig un gran espai cobert de matalassos i coixins. La taula és plena de licors diversos que van del malta escocès al limoncello italià i, a sota, un parell de cubells amb gel plens de birres. De menjar, ben poca cosa, que ja s'ho deuen haver polit tot. Ara devem ser una dotzena, si fa no fa. La Joana, amb riure de trompa, m'empeny i em fa caure al damunt de l'altre gent. M'apalanco dues cervesa una rera l’altra. He de recuperar el temps perdut. Al cap de no res, piquen el timbre un altre cop. Abans que ningú altre pugui reaccionar, la Joana s'aixeca dient «ja hi vaig jo, ja hi vaig jo»!, i al cap de no res se sent un altre patatum i un altre reguitzell de renecs: l'estora, és clar! A uns quants els agafa un riure mig histèric que els fa caure uns llagrimots enormes galtes avall. La Joana retorna renegant tocant-se el turmell i al seu darrere hi ha algú que no es distingeix fins que ella es deixa anar al damut d'un matalàs. Palplantada sota el dintell, la nouvinguda ens saluda amb un «ei, hola a tothom» amb una veu que em resulta coneguda, de manera que alço els ulls i me la quedo mirant: diria que... sí, segur que és ella. Però quan fa?, sis o set anys, ben bé, si no més potser... Sí, és ella, l'Anna. Me la quedo mirant, badoc, fins que ella es fixa en mi, obre uns ulls com plats i, xisclant, se'm llença al damunt i esclafa els llavis damunt dels meus.


Xerra que xerraràs va passant l'estona i van caient les birres una darrera l'altra. Amb tanta txana coll avall, m'agafa pixera i m'aixeco tentinejant per anar al lavabo. En arribar, la llei de Murphy no falla, és ocupat: a dins se senten esbufecs mig ofegats, de manera que suposo que hi ha algú fent feina i que la cosa va per llarg. Recordo que l'habitació principal de la casa té lavabo propi i me n'hi vaig escales amunt. Sortosament és buit i puc buidar la bufeta a gust: estava a punt de rebentar i pixo durant una estona molt i mooooolt llarga. Un cop me l'he espolsat i esbandit a la pica, que un és polit de mena, surto cap a l'habitació i, oh, sorpresa!, al damunt del llit hi veig l'Anna a mig despullar: «vine carinyo, que a baix ja estan fent feina i jo m'avorria...» i jo, és clar, a bodes em convides, que me n'hi vaig sense dubtar ni un segon. Un cop nua del tot, em despulla mentre me la miro: els anys es noten però, pel meu gust, per a bé: la trobo més plena, més com a mi m'agraden les dones, els pits plens i un xic caiguts, uns malucs de corbes rotundes, el ventre un pèl arrodonit, el cul de ben agafar... se'm posa l'eina tibant i dreta i ella que la guaita, em mira als ulls, i diu rient «osti, tu, feia temps que no te la veia, eh?, et funciona ben bé com abans, hahahaha!», i s'hi abraona amb fruïció. En això també ha millorat: ja no la treballa amb desfici, com si tingués pressa, ara l'ensaliva ben ensalivada, passa la llengua amunt i avall, de la punta als ous i dels ous a la punta, se la posa boca endins, ben endins, mentre amb les mans m'agafa les natges per tal que no em tiri enrere. Em deixo caure al llit i m'hi ajec, i ella es capicula al meu damunt posant-me l'obertura de la seva clòtxina a la cara i jo que m'hi amorro mentre ella reprèn la feina amb la meva cigala. Recordo el gust dels seus sucs que ja em regalimen barbeta i coll avall perquè està xopa com mai l'hi havia vist i recorro el seu tall de dalt a baix, colpejant suaument el seu clítoris amb la punteta de la llengua. Allargo un braç per engrapar-li un pit, a l'hora que li llepo l'ullera del cul i ella s'enravena de plaer i s’eixarranca més encara per permetre'm treballar amb més comoditat. En posar-li jo un dit al cul, ella es recargola per fer arribar la seva mà a la seva figa, s'unta un parell de dits ben untats i també me'ls fica al cul. Redéu, quin gust! Ara tots dos ja hi som posats amb ganes: ens llepem, ens xuclem, ens toquem, ens follem els culs amb els dits, rítmicament, accelerant i reduint els ritmes per tal d'allargar el moment, ens follem els culs amb els dits, ens toquem, ens xuclem, ens llepem fins que, amb una barreja de xiscles i esbufecs, jo m'empasso els seus sucs i ella s'empassa els meus.


Ens hi quedem una estona, l'Anna i jo, ajaguts al llit, xerrant i rient dels vells temps: li dic que m'ha agradat més ara que l'últim cop que recordava i em respon que ella també m'ha trobat millor i penso que allò que diuen dels vins, que millor si tenen certa edat, deu valer també per a nosaltres. A la planta baixa, l'enrenou va en augment, de manera que decidim vestir-nos i anar a veure què passa, tot i que, sense dir-nos res, ja ens ho pensem. En arribar-hi, penso que malaguanyat el temps que hem esmerçat en vestir-nos: qui més qui menys està en pilota picada, qui més qui menys està cardant: parelles, algun trio i un inici de cadena humana també. Ara deu haver-hi una vintena de persones a la sala! La parella de la Joana, en Pep, pren l'Anna de la mà i se l'endú cap a un racó que ha quedat més o menys lliure i al cap de no res ja van per feina. Jo m'amido un xupito de malta, que les birres ja les han foses totes, i observo la situació atentament: a l'altra punta del menjador hi veig la Tina menjant-li l'entrecuix a una paia que no conec de res i com que és l'únic grup on no hi ha cap home, jo que sí i que em despullo de nou i m'hi atanso. Educat de mena, els demano si m'hi puc afegir i la que no conec de res (després he sabut que es diu Núria) allarga la mà, m'estira de la polla i se la posa a la boca. Esperant com esperava que em costaria un xic més tornar-me a posar a to, em sorprenc a mi mateix amb una trempera monumental, d'aquelles que fan època. La Núria no deu estar acostumada a més d'un treball a l'hora perquè, de tant en tant, quan la Tina deu feinejar en algun punt més sensible, es tensa tota i se li escapa alguna petita mossegadeta a la meva eina. Decideixo apartar-me'n perquè, al cap i a la fi, ja estic en condicions de fer la guerra pel meu compte, i em poso al darrere la Tina, que a quatre grapes segueix llepant-li la xona a la Núria, li temptejo la clòtxina amb la punta i, en trobar-la ben humida, envesteixo amb un cop de ronyons. La Tina gemega i es distreu del que estava fent, de manera que la Núria l'agafa pel bescoll, l'empeny cap endavant i li aguanta el cap per tal que no es separi del seu cony. La Tina, però, aconsegueix apartar-se'n un moment i em crida «pel cul, cabró, folla'm el cul!», així que m'unto un parell de dits ben untats amb els seus sucs i li humitejo l'ullera fins que em sembla que ja està bé i li enxufo pel forat estret: els seus desigs, són ordres, només faltaria... Costa una mica al començament i he de fer mitja dotzena d'empentes lentes i controlades però, després, un cop ha dilatat, el vaivé esdevé més rítmic i constant. Tot al nostre voltant són xiscles i gemecs de plaer i jo, que em pensava que sent el segon cop ho podria allargar a cor què vols, al cap de pocs minuts copso que estic ben bé a punt d'escorre'm. M'aguanto el que puc, però quan la Núria arqueja l'espatlla en ple orgasme i llença un crit agut, ja no puc més i em deixo anar, em buido dins l'ullera de la Tina, i els meus brams s'uneixen al concert que hi ha pertot.

M’agraden les festes.


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

4 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

encenen la meva ànima i altres coses i aixó és bo ?

salutacions

Joana ha dit...

Bufffff! Com es presenta la tardor!
No serà el teu veïnat que està de festa!

El veí de dalt ha dit...

Té la Mà,
que duri l'escalfor!

Joana,
el veïnat nostre sempre té la canya a punt!

Guspira ha dit...

Mare meva mare meva... Veíiiii!!! Truca als bombers que això s'encén!!!