De jocs literaris: un regalet més.
Dec ser un home de sort, jo; i no ho sabia; perquè en les diferents edicions que he participat en els Jocs literaris del blog Tens un racó dalt del món, de l'insigne Jesús M. Tibau (que per cert, acaba de ser pare fa poc; felicitats!); m'he endut CINC premis ja! A detallar: un diccionari de l'IEC en dues ocasions; un cap de setmana en una casa de turisme rural; que el meu nom aparegui en una obra seva de futura aparició (quins nervis!) i ara, aquest dibuix original de l'il.lustrador Ignasi Blanch. Xulo, eh? La meva filla ja me l'ha fotut i diu que se'l penja a la seva habitació, que li escau molt. I té raó.
Ara espero que el Tibau sortegi el creuer pel Carib aquell que ha promès...(o no era ell?) ;-)
Gràcies, noi!
11 comentaris:
Acaparador!!! Deixa alguna cosa pels altres! ;-)
ort et somriu; aprofita-ho.
A més t'han tocat regals molt diferents. Aquest del dibuix és molt especial. Jo l'he tingut al despats un parell de mesos i em sabia greu desfer-me'n.
I el regal de convertir-te en personatge al proper llibre, ja està cada cop més proper.
Quina enveja
Felicitats, Veinet.
:)
Home! i jo que em considerava afortunada perquè n'havia guanyat un! Ja es veu que em guanyes, també, en sort!
Quina passada!
Això sí és sort...
Perquè ho és, oi?
;-)
SM,
Però si teniu de tot!
Jesús,
olè!
USD,
sana, espero...
Violeta,
de res, carinyet
Carme,
la sort..., la del beneit!
PiT,
ja ho has descobert, catxis!
Moltes felicitats i content de que gaudeixi de la meva il·lustració original per a l'àlbum il·lustrat "Alícia".
Aquesta il·lustració forma part de les que vaig preparar previament a les definitives per al llibre "Alícia". Aquestes mateixes imatges han estat escollides per a participar a la Biennal d'il·lustració de Bratislava 2009. Espero que gaudeixi de la il·lustració, conjuntament amb la seva filla, amb tanta estima com la que l'autor Àngel Burgas i jo vam dedicar a l'àlbum il·lustrat, adaptació del de Lewis Carroll.
Salutacions i per molts a nys,
Ignasi Blanch
Ignasi,
quina ilu que m'hagueu escrit! I quin orgull tenir-lo! (I no em parlis de vostè, caram!) Gràcies i a triomfar!
felicitats!!!
Ni sort ni punyetes, el veí és un crack!!! per això acumula premis a tort i a dret.... quina enveja fa. Camí de la fama, però senzillot com sempre, encara saluda quan ens el trobem a l'escala
Viu,
a la fama...? Famolenca! En fi, deixem-ho, I que consti que jo sóc un cavaller que sempe dic bon dia a l'ascensor. Com vós!
Publica un comentari a l'entrada