12 de maig de 2009

De calents i contents (24): Trobant Remei, de Lady Griselda

Lady Griselda, del blog Prosopeia, té l'honor de ser la primera que ens va ressenyar el llibre de la colla dels Progula. Ja només per això mereix tenir sempre la porta oberta al meu replà. La noia té un blog peculiar, que no dec visitar tant com es mereix... S'ha currat el disseny i sol posar bona música. No cal dir que a mi m'agrada la música... I aquest relat que ens ha dut en té, de música... poètica. Perquè és un relat amb rima. Un poema en vers sobre les vicissituds d'una xiqueta, la Remei, que pateix el mal que patim tots els tios, però a l'inrevès: si nosaltres sempre us mirem el culet, aquesta pobre Remei sempre ens mira... el paquet. I és clar, d'aquí li venen tots els mals. Escolteu un dels relats més diverits passats a Calents i contents. I la setmana que ve... sorepresa!

Aquí l'audio



I aquí, el text,

TROBANT REMEI


La pubilla Remei Pla

des que tenia veu

patia un tic, una mania,...

digueu-li com vulgueu:


Quan un paio se li acostava

fos gras, prim o amb embulls

ella mai no el mirava

directament als ulls.


Mirava, el rostre en flames

i el gest embadocat,

allò que entre les cames

tenia l'afectat.


Quins tràngols, la família

mirant d'apaivagar

la malaltissa paquetofília

de la pubilla Pla!


Per casa el pare anava

tot nu, de peus a coll,

provant si així es cansava

de veure aquell penjoll.


La mare, amb poca traça,

deia al claustre reunit:

«Segur que se li passa:

és com qui es xucla el dit.


»Si aprèn i ve a l'escola

quin mal hi ha, senyors?»

«Que ens mira la titola

i haurà de tocar el dos!»


Lluitant pel privilegi

de l'escolaritat

li van trobar un col·legi

que li anava ni pintat.


Nenes soles amb monges

van ser la sol·lució :

patates, cols, taronges

i gens de naps rodons.


Només algun desori

dijous de matinet

en què mossèn pare Gregori

deia missa de set.


Quan veia com observa

la nena del turment

la seva fava tendra

aquesta se li alçava

amb luxúria impenitent.


Parava l'homilia

vermell i entresuat

deia “perdó” i fugia

corrents a l'excusat.


Per raons suposables

no ho va dir a l'Opus Dei

i van ser uns anys amables

per la nostra amiga Remei.


La mida estava presa:

ullant tanta puput

coneixia amb certesa

quin era el contingut.


Els estudis de Ciències

van ser el moment daurat

per ampliar experiències

a la Universitat.


Hi havia poca dona,

i es vivia corrents.

¿i la raó més bona?

Tots anaven calents!


Pim, pam!, es traginava

les que feien més goig.

Com que era experta en faves

més d'un anava boig.


La creu; el catedràtic

de Medi Natural;

un home eixut i reumàtic,

i un xic malalt mental.


«Què em mires, què hi tinc mosques?»

-va dir-li amb un gran crit.

«Posa't ulleres fosques

...i allarga't el vestit!»


El punt passat de volta

del tip i de l'empatx

fou quan el poca-solta

la va cridar al despatx.


«T'agrada l'espectacle?

Te'n serviré un plat fi.

Nena, avui ni un miracle

no et salvarà de mi.»


«Prepara't, gata maula!»

Feia tocant-se els pixats

dempeus sobre la taula

i els calçotets abaixats.


Amb aire gens elàstic

va fer un salt malaltís

i ella cridant de fàstic

va fugir cap al passadís.


La noia era lleugera

i el vell feia saltets

brandant la pebrotera,

travat pels calçotets.


«Ja hauran passat la balda,

no hi ha ni quatre gats,

asseu-te'm a la falda

que cardarem plegats!»


El Rosari de l'Aurora

es va poder evitar

quan per allí la rectora

tombava pel replà.


Secretament colada

pel mestre involucrat

no va assumir l'alçada

del cigaló empalmat.


El xoc va ser fantàstic,

ella va caure a rodolons,

i ell la va muntar

un quadre plàstic

per treure's els mitjons.


Va ensorrar el tronc agònic

al ventre gegantí

i en estat catatònic

ella es va fer pipí.


L'alumna, encara muda,

va pensar amb gran desfici:

“De l'ocasió perduda

no se'n traurà cap benefici!”


Era el moment propici:

«Senyors, haig de marxar,

els deixo amb el seu vici,

ja ens trobarem demà.»


Quina fi de carrera!

Tot eren embolics,

no veia la manera

d’esgarrapar un sou fix.


«No podré trobar feina

ni presumir de sort.

Això de mirar l'eina

serà la meva mort.»


Un dia va llegir al diari:

“Empresa molt solvent

vol actor solidari

de membre competent.”


Potser el cas s'ho valia:

hi va anar de seguit

a veure què es coïa

en tot aquell sofregit.


Un mascle de portada,

morè i sense plomall,

la va rebre amb mirada

de no entendre un borrall.


«Busquem homes, senyoreta;

o bé amaga un semaler

o està més bona que peta

i en canvi no ens va bé.»


«Miri sentor, sense vergonya,

-va dir-li la Remei-

tindrà un càsting de conya

si es deixa fer un bon servei.»


»Des que gasto mirades

i tinc coneixement

que escruto braguetades

bo i compulsivament.»


»Puc deduir pes, força,

llargària i complexió,

si va recte o es torça,

si és plàtan o mitjó.»


»I tot sense una engrapada

ni un ˈtregui's els eslips̕.

Feina ben acabada

sense quedar-ne tips.”


«Com diria el poeta,

-diu ell amb riure franc-

em mires la bragueta

igual que un lladre un banc.»


«Provem-ho: Què diries

del meu pal de paller?»

«Que han de passar dos dies

per tastar-lo tot, ben bé.»


«No vas equivocada,

i el millor no serà

pensar en una trobada

més de primera mà?”»


»Calles? Qui calla ofrena!»

-va dir-li el Superman-

i es treu aquella antena

que ja s’estava inflant.


Ella, mig ajupida

per mirar-se-la d'aprop

era just a la mida

per prendre's el xarop.


A ell la boca mig oberta

també li va anar al pèl.

Com que qui apunta, encerta,

va entrar fins a l’arrel.


«Xucla però vigila,

si et quedes com estàs

els ulls et faran fila

mirant tots dos el nas.»


Just abans de la traca

la va treure amb un bot

i li diu «Espera, maca,

que no ho has vist pas tot.»


«No seran preses falses

o algun programa així?»

«Calla i treu-te les calces,

que ja m’ho sabràs dir.»


Obviant preparatori

li va clavar tot el bastó

damunt de l’escriptori

i de l’ordinador.


Pim, pam, amb energia,

dins, fora, fort i suau,

que ni al Bricomania

saben clavar aquell clau.


Dos crits que van fer esquerdes

a les instal·lacions

van obrir les llums verdes

a les negociacions.


«Molt bé, ja tens contracte,

demà a les onze vens.

M’has convençut...” a l’acte”,

et sobren arguments.»


Des d’aleshores ho feia bé i de pressa,

triava els més dotats

i si li feien peça

se’ls sepillava posats.


Sempre estava fent visites,

no donava l’abast,

que el porno vol artistes

i és feina de desgast.


No odieu una mancança,

quelcom de bo tindrà,

feu lloc a l’esperança,

mireu si no, la Remei Pla.


No va curar el defecte

però en va treure profit

guanyant calés, respecte

i bons moments al llit.


No se sap mai, noietes,

la vida és un garbuix.

Si ells us miren les tetes,

vosaltres... l’entrecuix!


Tots els relats de Calents i contents:

1. "Mitja taronja", de El veí de dalt

2. "Papers cubans", de la Joana Torres

3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope

4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)

5. "Un dissabte qualsevol" de l' Estripanits

6. "Mandra", de Llum de dona

7. "Cita a cegues", de Trina Milan

8. "Ments-turbacions, de El Gatot

9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic

10.Rashia , de Rebeca

11. Bassals, de Clint

12. Tan diferent, de Lady Griselda

13. La taquillera. de El veí de dalt

14. Menjarte'm, de l'Arare

15. Orgasme compartit, de la Iruna

16. El mòbil, de la Mar

17. La febre americana, del Gatot

18. Emdeixes fer-ho a mi? de l'Albanta

19. Vols una catània?, de Violeta

20. Si véns, de El Veí de Dalt

21. Boeing 707, de Guspira

22. Des de les altures, de Té la Mà Maria i el Veí de dalt
23. La ressaca, del veí de dalt
24. Trobant Remei, de Lady Griselda


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

5 comentaris:

khalina ha dit...

molt original. Es podria fer l'auca de la Remei Pla afegint-hi els dibuixets.

Està molt bé el text. I la lectura amb la musiqueta també

helena ha dit...

Bonissim!!! quin tip de riure!!!

kweilan ha dit...

L'he trobat divertidíssim. Genial!!

Eli ha dit...

ja,ja,ja...
Deunidó, quanta rimaaaa!!!!

;-D

Laura ha dit...

Veí, quina sorpresa! M'alegro de no haver publicat la història de la Remei al meu blog, tu li has fet un honor inesperat trobant-li un lloc al "calents..." i al teu piset. Moltíssimes gràcies i petons, a tu i a tots.