In memorian: Mario Benedetti
No em podeu dir que no vaig parlar d'ell quan era viu; però sempre que ens deixa una ploma com la seva es inevitable referir-s'hi. Si no l'heu llegit mai, és una ocasió impagable per fer-ho. I si el sentiu recitar, millor. Benedetti és un d'aquells autors que si havies de fer un regal a una xiqueta, mai quedaves malament (que després servís de res, és una altra cosa (;-).
Qui pogués escriure poemes com ell...!
Us deixo un poema seu, a l'atzar.
EL PUENTE
Para cruzarlo o para no cruzarlo
ahí está el puente en la otra orilla
Alguien me espera
con un durazno y un país
traigo conmigo ofrendas desuadas
entre ellas un paraguas de ombligo de madera
un libro con los pánicos en blanco
y una guitarrra que no sé abrazar
vengo con las mejillas del insomnio
los pañuelos del mar y de las paces
las tímidas pancartas del dolor
las liturgias del beso y de la sombra
nunca he traído tanta cosa
nunca he vendio con tan poco
ahí etá el puente para cruzarlo
o para no cruzarlo
yo lo voy a cruzar
sin prevenciones
en la otra orilla alguien mes espera
con un durazno y un país
El nostre replà no és un pont. Creue-lo sense por ni temences! El durazno ("presseguer"), ya el poso jo. El país, és el nostre blogville.
Qui pogués escriure poemes com ell...!
Us deixo un poema seu, a l'atzar.
EL PUENTE
Para cruzarlo o para no cruzarlo
ahí está el puente en la otra orilla
Alguien me espera
con un durazno y un país
traigo conmigo ofrendas desuadas
entre ellas un paraguas de ombligo de madera
un libro con los pánicos en blanco
y una guitarrra que no sé abrazar
vengo con las mejillas del insomnio
los pañuelos del mar y de las paces
las tímidas pancartas del dolor
las liturgias del beso y de la sombra
nunca he traído tanta cosa
nunca he vendio con tan poco
ahí etá el puente para cruzarlo
o para no cruzarlo
yo lo voy a cruzar
sin prevenciones
en la otra orilla alguien mes espera
con un durazno y un país
El nostre replà no és un pont. Creue-lo sense por ni temences! El durazno ("presseguer"), ya el poso jo. El país, és el nostre blogville.
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
9 comentaris:
Faltaves tu... :-)
Petons!
perque sera que quan parles d'atzar, em costa de creure't?
:)
petons sense ponts o amb rius de llepades!
No és d'estranyar que ja n'haguessis parlat, un poeta compromès i lliure, lluitador i del seu moment. Si se'ns moren, qui dirà les veritats?
Un "INOBLIDABLE" sens dubte!!
Gràcies pel poema.
Bon cap de setmana Veí!!
descansi en pau un dels GRANS.
Rita,
ja hi som tots
gatot,
perquè seré un mentider compulsiu?
Cèlia,
sempre quedaren poetes per dir la veritat
Ablanta,
de res
Mireia,
descansi. I nosaltrss, no deixem de moure'ns.
It is very interesting article and quite impressive and more informative and looking forward to read such article. Please come visit my site lawn trimming and give me any valuable feedbacks.
Since I’m new to blogging, these articles are greatly appreciated; very useful and informative blog and every body must visit this blog. Please come visit my site mortgage lenders when you got time.
M'encantava el que escrivia, la seva forma de veure la vida, els seus poemes. És una pena. Ens ha deixat un dels més grans. Sort que les seves obres quedaran per sempre més...
Publica un comentari a l'entrada