Nascut en la seva més tendra infantesa, en el si d'una família de rango abolengo, Serafí Expòsit va tenir els primers senyals de la seva vocació incipient en forma de llumenetes que se li apareixien gràcies als calbots que el seu pare -militar de graduació, forjat a la legió, en l'àridesa del Sahara espanyol- li propinava, per l'esquena, tot sovint a la veu de "Para que no te fies ni de tu padre, so maricón!", les quals, lluny de sumir-lo en un estat de desconfiança i recel secular, van despertar en ell un enartament místic que tan sols els més incrèduls confonien amb el mareig propi de tan certers tostorrons paternals.
Aquest do, i el seu pas pel col·legi parroquial de Les Submisses Esclaves de l'Esperit Sant, varen marcar el seu caràcter eixorc i els seus jocs d'infantesa. Mentre els seus companys jugaven a fer de "papes i mames" o de "doctor i infermeres" pels racons més foscos dels carrers del barri, ell s'aprestavava a santificar el vincle afectiu entre els primers petons dels companys púbers (que l'escopien i l'increpaven cada cop que aprareixia amb el missal a la m'a) i sempre volia excercir de capellà en els cerimìonies de casaments i enterraments quan els seus companys de classe representaven pel.lícules de sèries americanes al pati.
Però la revelació definitiva li va venir el dia fer la Confirmació. Aquell matí, a la filera de devots que anaven a combregar davant un bisbe nonagenari, seguidor encara del Concili de Trento, amb una mala llet atàvica i gest maldestre; el pobre Serafí va ensopegar amb els cordons dels seus mocasins quan aquell li anava a donar la sagrada forma i va fer saltar enalire la safata amb totes les hòsties consagrades que van a anar rodolant esglaons avall per tota l'església. El que va rebre en Serafi va ser un gec d'òsties (aquestes sense hac ni consagrades) de l'esmentat bisbe pre-concicliar que el van deixar en un estat d'èxtasi deplorable. Va entendre aleshores, sota les botes clavetejades del representant diví, que el Senyor li enviava un missatge. (Val a dir que enlloc de missatge, hagués preferit un massatge de l'escolanet ros que aguantava el ciri amb que el qual el bisbe, fora de si, intentava sodomitzar-lo). En Serafí va entendre que havia de dedicar-se a una santa missió: vetllar perquè tots els pa d'angel tinguessin la forma, el color, el gruix, el pes i el tacte pefectes per poder ser oferts en la comunió dominical.
I a aquesta tasca noble i ecumènica tasca ha dedicat des d'aleshores tots els seus dies. Per això el veieu sempre sortint del replà amb un peu de rei i entrant a les sagristies del barri, repetint la seva màxima: "A qui Déu se les doni, Sant Pere les beneixi". Amén.
Els altres veïns de l'escala;
1.
Manolo Carmona,
alias Vanessa, travesti; porter
2.
Vincent Machin, chafarrinador; entresol primera
3.
Pròsper Cesid, espia; primer quarta
4.
Benigno Galindo, matador, segon tercera
5.
Thierry de la Melangière; restaurador, tercer tercera
6.
Melquíades Carallop, econaturalista, cinquè cuarta
7.
Jep Remull, mariner d'aigua dolça, quart primera
8.
Cangrejo Mariano, mampostero del andamio; sobreàtic segona
9.
Gustau Parra, boxejador-fajador, segon primera
10.
Pere Serra i Tallafort, llenyataire, setè quarta
11.
Pau Pi Pi, jubilat sempitern, tercer segona
12.
Boris Bigoff, assassí en sèrie, entresol quarta
13.
Joan Scot McFarmont, director general, àtic segon
14.
August Solidari Arreu, funcionari internacional, quart segona
15. Serafí Expòsit, nunci episcopal, principal segona
Entrades
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpeg)
.JPEG)
.png)
.jpg)
.jpg)
