23 de setembre del 2007

El poema de la setmana ( 8 ): Josep M. Fulquet

Feia temps que no convidava poetes al blog. Avui, un poema que vaig llegir fa moooooolts anys i que em va trasbalsar als meus encara ingenus divuit anyets. En Fulquet, professor universitari, traductor de l'anglès, crític literari, assessor lingüístic i a estones, poeta; es declarava seguidor de Joan Vinyoli, un poeta per qui ja sabeu hi tinc predilecció, i per això tan sols, em queia simpàtic el noi. I per això també m'ha fet gràcia saber que fa poc, després de 26 anys de silenci poètic, ha tret un nou poemari. De plata pur. Hauré de trobar-lo. Mentre ho faig, us deixo un dels poemes que tenia encerclats del seu llibre, Perillosa riba (Els llibres de l'Escorpí, Ed. 62; B. 1978)


Hi ha el desig encara...

Hi ha el desig encara
i cossos que es busquen i es refusen
segons els flux de l'aigua
i l'adàgio esquerdat pels llavis púbers
i també la por
i un jardí amb geranis
i el refresc a la terrassa d'algun cafè nocturn
on fumes i ornes amb paraules
el teu fracàs de sempre
i hi ha el silenci
però estàs sol, i et fa basarda
la fredor de la sorra i els ulls tristos
del gos que et ve a llepar les mans
i tot és fred i sol
i t'ho recorda un pany de paret blanca
oferta a la calor d'aquesta nit
mentre esperes braços,
un mínim hospital de matinada."


I és que el desig, no l'hem deixar mai que se'ns escapi...

14 comentaris:

BACCD ha dit...

Potser si no hi hagués desig, sigui del tipus que sigui, perdríem absolutament el sentit de la nostra existència.

Boira ha dit...

El desig ens indica que encara seguim vius.

Anònim ha dit...

Efectivament, si no hi ha desig, no hi ha res.

Petons,
sabateta

euria ha dit...

bona nit!! Si que dóna sentit a anar fent coses, el tindrem vigilat xq no s'escapi ;p

Joana ha dit...

" Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha un vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest temolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig".
Gabriel Ferrater
Bona nit , Veí! ;)

Júlia ha dit...

Tots diem desig al mateix? Interessant la reflexió de Ferrater. Uns bells poemes, bon dia, Veí.

El veí de dalt ha dit...

Dusch,
és precisament el que volia dir.

Boira,
vivitos y coleando,

sabateta
rien de rien,... non, je ne regrete rien.

Euria,
vigila'l curt!

Joana,
per això aquest poema es titula "JOC", com un desig escàpol.

Júlia,
no sé si tots tenim el mateix desig. Però tots en diem el mateix del desig. Serà les ganes de lluitar per ell el que ens distingeixen.

Jobove - Reus ha dit...

preneu nota del nostre email

neonblues@mixmail.com

salutacions

Clint ha dit...

jo és que la poesia no massa, però dissabte vaig comprar el noi del pijama a ratlles per regalar a la meva germana. "n'he llegit una crítica molt bona d'un que hi entén molt" li vaig dir! tinc l'impressió que li agradarà!

Jo Mateixa ha dit...

Si no hi haguès desig no hi hauria sentiment, amor, passió, tot i que no sempre van units unes coses amb les altres :-)

Anònim ha dit...

Tinc el llibre. Tot i que he de dir que m'ha agradat molt, també crec que no te gaire cosa a veure amb els seus dos poemaris anteriors. Va precedit d'un pròleg del mateix autor explicant les causes del seu silenci de tants anys. Els poemes són majoritàriament curts, concisos, evocadors d'imatges. Una mica depressius, potser (no depriments, ep!), amb una constant presència de la mort i de l'ombra.
Em permeto transcriure aquí un dels poemes, amb estructura d'haikú, que a mi em sembla significatiu:
"Ja no horitzó.
Et fas paraula, temps,
memòria amarga".

Consell: no el deixeu perdre, com el desig.

gatot ha dit...

bufff acabo de fer un comentari budista sobre el desig...

millor el guardo per un dia que realment sigui necessari!

que si, que val, que el desig és molt maco!

petons i llepades nirvàniques!!!!

Eva ha dit...

ei merci per la felicitació!

jo també t'he de felicitar, molt bonic el poema que has posat....

Montse ha dit...

Qui no ha ornat amb paraules i fum el seu fracàs de sempre en un cafè nocturn?

Preciós!


(el poema) :)*