De la carpeta del veí (8): Dubte impertèrrit

(per la Silver, sirena pacient)

Dubte impertèrrit


Em demano on seràs ara.

Qui ocuparà les estances que pintàrem plegats,
amb qui inventaràs noves receptes
qui et farà massatges als peus
i si llegiràs les cartes que un dia desares.

(Si li plau ser sota o damunt.)

Em demano
si encara creues les cames en beure cafè,
si et pessigues nerviosa el sotallavi;
si escoltes Vinicius o Davies
i si renegues de tot;
si duus mitges negres o si encara passes la balda.

Penso em aquestes i tantes altres coses
abans de jeure de nou amb tu,
en un trespol de branques inacabades,
quan la son ens desfarà els retrets
i aquest fum de tabac ens incitarà a l’oblit
del temps que ajornàrem, plegats,
en un benèvol miratge.

Em rendeixo de bell nou a tu,
a l’escalfor dels teus pits indòmits;
la mirada baixa i l'ànim retut.

Demà, en llevar-nos llençols i alcohol,
tornaré, delerosament incòmode,
a demanar-me les mateixes coses.

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: