De lectura (38): El celler, de Noah Gordon

Simpàtic i anodí.

Un llibre àgil, planer –de planifoli–, i digerible ; com tots els de Noah Gordon. Un bestseller de bella factura i impecable estructura. Però un llibre fred; sense ànima ni sang. Com la majoria dels best-ellers. No dic com la majoria dels de Gordon (li’n conec tan sols El doctor i El último judio), que em semblen molt millors que el que ens ocupa.

Josep és un jove pagès de Santa Eulàlia,un poble fictici que podria ser qualsevol de l’Alt Penedès. Segon en la línia de successió, s’ha de buscar la vida, ja que el seu germà gran, en Donat (un nom ben curiós, oi?), és qui ha d’heretar les terres del pare. Un personatge misteriós, en Peña, un militar retirat, apareix en escena de la mà de l’adoguer del poble, en Nivaldo, un antiliberal convençut que ha tingut cura dels dos germans a la mort del seu pare; per tal d’entrenar alguns joves de la contrada que volen buscar en la milícia un futur segur.

Estem en plena època de la tercera guerra carlina. I aquests joves (“la colla dels caçadors”) es veuen mesclats, sense saber-ho, en l’assassinat del general Prim. En la fugida, en Josep recaurà al Rosselló on aprendrà l’art de la viticultura. Serà de retorn a casa, anys després, que refarà la seva vida, les seves relacions amb el seu germà (li comprarà la seva part de les terres i la casa a canvi d'un lloguer) i començarà a produir un vi propi i excel.lent. Una trama senzilla, doncs. Entremig, escenes de la vida quotidiana a pagès que queden esbossades per un simple motiu d’anar omplint pàgines: el món del mercats, els oficis tradicionals, el paper de l’església, la vida castellera, el pes de la paraula donada, les relacions de família, els aplecs i les festes,... i alguna concessió literària (com al relació homosexual del mossèn del poble).

La novel·la és, en essència, un elogi a la constància, a l’esperit de lluita i superació, i a la feina ben feta. Molt convergent, doncs. Però els personatges semblen titelles, sense gaire esma ni suc. En Josep, que podria ser un personatge complex, em sembla anodí. Potser la vídua jove, la Maria del Mar, Però Gordon fa treure més suc en la verema que la complexitat narrativa dels seus personatges. Això sí, els costums del món rural, i especialment, el del conreu de la vinya, hi queden ben explicitats.

Lectura ideal d’estiu; de sol i platja. Capítols breus i un llenguatge planer que permeten reprendre al lectura en qualsevol moment. Recomanable només en aquest sentit.

Un llibre que es llegeix ràpid i s’oblida més ràpidament encara.

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: