Escriure en temps digitals (primera part): una ressenya

El divendres 1o de setembre, preludi de Diada i d'aniversari del blog Malerudeveure't, en vaig posar la bossa a l'espatlla amb un parell de llibres, uns gadgets i el apunts de la xerradeta que havia defer una hora més tard i cap a la Tecla Sala que hi falta gent! El motiu: participar en la xerrada col.loqui "Escriure en temps digitals", que havia organitzat el bo de Palimp amb l'Sfer.

Abans de començar, uan cerveseta per destemplar els nervis. Un primer contacte amb els altres interlocutors. (la Neus, el Nacho, la Marcella, l'Iván i el Palimp). Gent malalta de blogs com un servidor.

La competència era dura. TV3 havia decidit aquella nit celebrar el seu 25è aniversari, un partit de futbol venia a omplir pantalles de televisors i desenes d'indrets de la geografia catalana eren punt d'atracció de diverses Nits en blanc: portes obertes a museus i exposicions, concerts i espectacles gratuïts i altres faramalles ens feien la guitza. Qui coi vindria a escoltar cinc escriptors i/o blocaires en una racó de món? Doncs, sí, hi ha gent més malalta del que em pensava. Una trentena de persones (jo no vaig dur cap amic, que consti!) vam aguantar estoicament l'hora i mitja que va durar la xerrada-col.loqui. Perquè a sobre, després dels deu minuts de "rollete" de cadascú, van fer preguntes i tot! Al.lucino!

I vam aguantar estoïcament els vint i escaig graus de temperatura que havia a la sala com uns "jabatos". No anava la calefacció i jo vaig deixar anar totes les cerveses de més que havia pres aquest estiu suant a mars. Mil gràcies, gent; si em llegiu sapigueu que com jo, estic segur que la resta de ponents us ho agraeixen de tot cor. I a sobre, algun es quedava a seguir un col.loqui amb el Carlos Ruiz Zafón, un noiet que ara comença a despuntar amb un llibret que m'ha semblat veure en algun racó d'alguna llibreria... Aficionats!

I què es va dir? Doncs força coses i prou interessants. No ho dic per mi, és clar. No puc deixar de fer una ressenya de l'acte. Si no, no seria el veí. Les meves paraules, les deixo pel proper post. Aquí ressenyo el que em va atreure més del meus contertulis.

La Neus Arqués (sabeu que compartim color d'ulleres?) va obrir el foc amb un powerpoint auster, clar i precís. La xicota ha sabut dur a la pràctica els seus coneixement de marqueting empresarial a la seva obra literària, seguint la màxima: "Els lectors d'interent es guanyen un a un". I a fe de Déu que ho ha aconseguit. Jo aquest cap de setmana busco el seu llibre Un hombre de pago per fer-ne la ressenya (tremola, Neus!). A ella el que li agrada és mantenir una relació quotidiana i continuada amb els seus lectors i tenir el control sobre les seves obres. "Amb un escriptor amb blog, Sant Jordi és cada dia". Planeta li publicarà el proper llibre, Una mujer como tu. Una dona de caràcter, doncs. Sabíeu que havia aparegut a "la contra" de La Vanguardia? Ahí es nada.

Va seguir José Ignacio García Martín, Nacho pels amics; però defensa el seu cognom oficial a les llibreries perquè ve deprés de García Márquez, "y así siempre puede caer un despistado que coja mi libro por error". Un paio simpàtic. Un romàntic del llibre imprès. "El libro es un soporte que no ha sido superado". I té raó. Per ell, que venia sense apunts i anava a pèl, ¡olé tus huevos!, el llibre digital no superarà el tradicional. Però tampoc és ingenu: "la tecnologia nos influye por fuerza en la maner de abordar un relato". Fa deu anys la gent podia dur xavalla a les butxaques per anar a una cabina telefònica. Avui, és impensable. Però el que no suporta "es la falta absoluta de rigor en el lenguaje, en la ortografia, en els uso de la lengua a la hora de escribir". Glups! El noi és profe al Taller de Lletres de Gràcia. Em sembla que els seus alumnes deuen aprendre força. Haurem de llegir el seu llibre, Bolero envenenado.

L'Iván Humanes, va ser , potser el més incisiu. Volgudament. Venia amb apunts, però em sembla que és un improvisador nat. Es defineix coma google adicte. Si mireu el seu post d'aquell dia, "excelente porque no es mio", veure-ho com entén la literatura. (Aneu i m'ho expliqueu.) Amb un posat tranquil, de savi grec, amb la pell adobada, va descarregar contra la munió de "mamarachadas literarias" (sic) que ocupen prestatges a les llibreries i omplen la xarxa. "Un blog és literatura lineal, no literatura electrónica". El seu posat era de filòsof presocràtic. I em sembla que és un paio que en sap un niu. Va mencionar fins i tot Nietszche, Picasso, Apollinarie, Cortázar i... la patafísica! Comorr? I en va deixar anar algunes arengues: "El escritor de blog necesita cada quince minutos una descarga de adrenalina". Hosti! Jo tinc descàrregeues cada cinc minuts als baixos! Està convençut que el lector, amb l'ús d'Internet, canviarà la prespectiva literària. I se sent pessimista. "Las bibliotecas, tal como las entendemos hoy, desapareceran": anar a les biblioteques serà anar a descarregar-se els llibres electrònics en l'agenda personal. I em va deixar la por al cos, el bo de l'Ivan...

Sort que després van venir els ulls vidriosos i la veu marina de la Marcella Sabbatiello. La Marcella és una noia que, abans d'escoltar-la, ja dedueixes que és sud-americana i poetessa. Quan la sents, n'estàs del cert. I, quan mires el blog de Las tres musas, et quedes prenda't. Em va agradar la seva actitud, diguem-ne "romàntica" de la literatura. Ella mateixa ho va dir: "soy una militante de los setenta en pleno siglo XXI". Però gens aturadeta, eh?. El seu camp és la poesia. La prosa poètica. I excel·leix. Posts breus, magníficament il·lustrats -mireu-ho, si no-, que volen comunicar i transmetre sensacions i estats d'ànim de manera singular. Em recorda molt una veïna del replà. Ella troba en el seu blog un fil potentísim de comunicació amb els lectors. I en té a gavadals! "Yo asumo un riesgo de estar en un blog. Es una herramienta más, no un fin."

I jo vaig tancar la torna. El que vaig dir, us ho deixaré escrit d'aquí uns dies. Així allargo el post. El que sí vaig fer saber a tothom és que celebrava el meu segon aniversari blocaire. I em vaig fer apagar una espelma en remembrança!

Espero que el que no s'apaguin siguin les ganes de seguir bufant i que seguiu divagant pel replà.

Bona nit i tapa't!


Qui més en parla?

• Laetus (un del públic, que a més, vaig tenir el plaer de conèixer aquella nit)
• Cuchitril literario (el que moderava)
• Sfer (la instigadora)
• El útimo peatón (el veí del costat de taula)
• 32 líneas (en primera línia dels oients)
• Ivan (el de la punta)

I ara, les afotos... (gentilesa de la Sílvia, Sfer).

Hosti, si el públic escolta atén i tot! Deu ser seriós i tot el que diuen aquí dins!

Els sis genets de l'Apocalipsi (eren quatre, però és igual...) abans del tret de sortida.
La Marcella deu pensar "Deja que guarde el bolso que el veí este no para de mirar para acá..."

(Neus) "Peaso powerpoint que els vaig a a passar..."
(Palimp) "¿Todo esto lo he escrito yo?"

(Marcella) "Deja que repase antes no sea que pierda los papeles..."
(Ivan) "¿Qué hace un chico com yo en un sitio com este?"

(Veí) "-Nacho, mira la xiqueta del fons com et mira... "
(Nacho) "-Veí, quieres decir que esto que nos han puesto es agua?
Yo ya llevo un pedete literariamente lucido..."

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: