16 de setembre de 2008

Escriure en temps digitals (primera part): una ressenya


El divendres 1o de setembre, preludi de Diada i d'aniversari del blog Malerudeveure't, en vaig posar la bossa a l'espatlla amb un parell de llibres, uns gadgets i el apunts de la xerradeta que havia defer una hora més tard i cap a la Tecla Sala que hi falta gent! El motiu: participar en la xerrada col.loqui "Escriure en temps digitals", que havia organitzat el bo de Palimp amb l'Sfer.

Abans de començar, uan cerveseta per destemplar els nervis. Un primer contacte amb els altres interlocutors. (la Neus, el Nacho, la Marcella, l'Iván i el Palimp). Gent malalta de blogs com un servidor.

La competència era dura. TV3 havia decidit aquella nit celebrar el seu 25è aniversari, un partit de futbol venia a omplir pantalles de televisors i desenes d'indrets de la geografia catalana eren punt d'atracció de diverses Nits en blanc: portes obertes a museus i exposicions, concerts i espectacles gratuïts i altres faramalles ens feien la guitza. Qui coi vindria a escoltar cinc escriptors i/o blocaires en una racó de món? Doncs, sí, hi ha gent més malalta del que em pensava. Una trentena de persones (jo no vaig dur cap amic, que consti!) vam aguantar estoicament l'hora i mitja que va durar la xerrada-col.loqui. Perquè a sobre, després dels deu minuts de "rollete" de cadascú, van fer preguntes i tot! Al.lucino!

I vam aguantar estoïcament els vint i escaig graus de temperatura que havia a la sala com uns "jabatos". No anava la calefacció i jo vaig deixar anar totes les cerveses de més que havia pres aquest estiu suant a mars. Mil gràcies, gent; si em llegiu sapigueu que com jo, estic segur que la resta de ponents us ho agraeixen de tot cor. I a sobre, algun es quedava a seguir un col.loqui amb el Carlos Ruiz Zafón, un noiet que ara comença a despuntar amb un llibret que m'ha semblat veure en algun racó d'alguna llibreria... Aficionats!

I què es va dir? Doncs força coses i prou interessants. No ho dic per mi, és clar. No puc deixar de fer una ressenya de l'acte. Si no, no seria el veí. Les meves paraules, les deixo pel proper post. Aquí ressenyo el que em va atreure més del meus contertulis.

La Neus Arqués (sabeu que compartim color d'ulleres?) va obrir el foc amb un powerpoint auster, clar i precís. La xicota ha sabut dur a la pràctica els seus coneixement de marqueting empresarial a la seva obra literària, seguint la màxima: "Els lectors d'interent es guanyen un a un". I a fe de Déu que ho ha aconseguit. Jo aquest cap de setmana busco el seu llibre Un hombre de pago per fer-ne la ressenya (tremola, Neus!). A ella el que li agrada és mantenir una relació quotidiana i continuada amb els seus lectors i tenir el control sobre les seves obres. "Amb un escriptor amb blog, Sant Jordi és cada dia". Planeta li publicarà el proper llibre, Una mujer como tu. Una dona de caràcter, doncs. Sabíeu que havia aparegut a "la contra" de La Vanguardia? Ahí es nada.

Va seguir José Ignacio García Martín, Nacho pels amics; però defensa el seu cognom oficial a les llibreries perquè ve deprés de García Márquez, "y así siempre puede caer un despistado que coja mi libro por error". Un paio simpàtic. Un romàntic del llibre imprès. "El libro es un soporte que no ha sido superado". I té raó. Per ell, que venia sense apunts i anava a pèl, ¡olé tus huevos!, el llibre digital no superarà el tradicional. Però tampoc és ingenu: "la tecnologia nos influye por fuerza en la maner de abordar un relato". Fa deu anys la gent podia dur xavalla a les butxaques per anar a una cabina telefònica. Avui, és impensable. Però el que no suporta "es la falta absoluta de rigor en el lenguaje, en la ortografia, en els uso de la lengua a la hora de escribir". Glups! El noi és profe al Taller de Lletres de Gràcia. Em sembla que els seus alumnes deuen aprendre força. Haurem de llegir el seu llibre, Bolero envenenado.

L'Iván Humanes, va ser , potser el més incisiu. Volgudament. Venia amb apunts, però em sembla que és un improvisador nat. Es defineix coma google adicte. Si mireu el seu post d'aquell dia, "excelente porque no es mio", veure-ho com entén la literatura. (Aneu i m'ho expliqueu.) Amb un posat tranquil, de savi grec, amb la pell adobada, va descarregar contra la munió de "mamarachadas literarias" (sic) que ocupen prestatges a les llibreries i omplen la xarxa. "Un blog és literatura lineal, no literatura electrónica". El seu posat era de filòsof presocràtic. I em sembla que és un paio que en sap un niu. Va mencionar fins i tot Nietszche, Picasso, Apollinarie, Cortázar i... la patafísica! Comorr? I en va deixar anar algunes arengues: "El escritor de blog necesita cada quince minutos una descarga de adrenalina". Hosti! Jo tinc descàrregeues cada cinc minuts als baixos! Està convençut que el lector, amb l'ús d'Internet, canviarà la prespectiva literària. I se sent pessimista. "Las bibliotecas, tal como las entendemos hoy, desapareceran": anar a les biblioteques serà anar a descarregar-se els llibres electrònics en l'agenda personal. I em va deixar la por al cos, el bo de l'Ivan...

Sort que després van venir els ulls vidriosos i la veu marina de la Marcella Sabbatiello. La Marcella és una noia que, abans d'escoltar-la, ja dedueixes que és sud-americana i poetessa. Quan la sents, n'estàs del cert. I, quan mires el blog de Las tres musas, et quedes prenda't. Em va agradar la seva actitud, diguem-ne "romàntica" de la literatura. Ella mateixa ho va dir: "soy una militante de los setenta en pleno siglo XXI". Però gens aturadeta, eh?. El seu camp és la poesia. La prosa poètica. I excel·leix. Posts breus, magníficament il·lustrats -mireu-ho, si no-, que volen comunicar i transmetre sensacions i estats d'ànim de manera singular. Em recorda molt una veïna del replà. Ella troba en el seu blog un fil potentísim de comunicació amb els lectors. I en té a gavadals! "Yo asumo un riesgo de estar en un blog. Es una herramienta más, no un fin."

I jo vaig tancar la torna. El que vaig dir, us ho deixaré escrit d'aquí uns dies. Així allargo el post. El que sí vaig fer saber a tothom és que celebrava el meu segon aniversari blocaire. I em vaig fer apagar una espelma en remembrança!

Espero que el que no s'apaguin siguin les ganes de seguir bufant i que seguiu divagant pel replà.

Bona nit i tapa't!


Qui més en parla?


I ara, les afotos... (gentilesa de la Sílvia, Sfer).

Hosti, si el públic escolta atén i tot! Deu ser seriós i tot el que diuen aquí dins!

Els sis genets de l'Apocalipsi (eren quatre, però és igual...) abans del tret de sortida.
La Marcella deu pensar "Deja que guarde el bolso que el veí este no para de mirar para acá..."


(Neus) "Peaso powerpoint que els vaig a a passar..."
(Palimp) "¿Todo esto lo he escrito yo?"

(Marcella) "Deja que repase antes no sea que pierda los papeles..."
(Ivan)
"¿Qué hace un chico com yo en un sitio com este?"

(Veí) "-Nacho, mira la xiqueta del fons com et mira... "
(Nacho) "-Veí, quieres decir que esto que nos han puesto es agua?
Yo ya llevo un pedete literariamente lucido..."


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

15 comentaris:

Neus ha dit...

Veí: mai no oblidaré el viatge en metro. Quina concentració de bloggers per vagó!
Ja em diràs el què d'Un hombre de pago si tens ocasió.
Fins aviat, espero.

IHB ha dit...

Senzillament magnífic, veí. Les meves descàrregues d'adrenalina són cada vegada mejors, beneïdes descàrregues. Felicitats. Salut i èxits, I.

Amkiel ha dit...

Vatua l’olla!, quina ressenya més completa. Amb aquesta i la de l’Sfer ja no m’hagués calgut venir per saber-ho tot... però què dic! només llegint no hauria conegut veïnat tan trempat.

Joan Vigó ha dit...

Una ressenya brillant per a una gent que també ho és. Felicitats a tots!

Joana ha dit...

Ara sí que veig que ets el President de l'escala i d'alguns llocs més. No ens deixaràs encara que siguis ten mediàtic eh?
Bonica vetllada!
Ara tenim més blogs per visitar. Més????????
Gràcies veí

helena ha dit...

Uff mil disculpes, però tens raó aquell dia tenies molta competència i hem van enviar "con la cámara a otra parte". Quina llastima hem feina una certa gràcia/morbo/curiositat el tema.

Be soposo que ja hi hauran d'altres ocasions...

Felicitats a tots els implicats per l'èxit de la vetllada.

khalina ha dit...

Gràcies per les fotos i les explicacions

Laura ha dit...

Una informació lluïda i completa, un reportatge gràfic magistral... i una reunió de gent amb "bouquet". Enhorabona a tots! Veí, m'estic barallant amb els del meu hosting perquè de tant en tant hi ha problemes amb el correu. Suposo que hauràs rebut la meva història. Petons.

El último peatón ha dit...

Collons, noi!! La próxima vez me llevo la petaca y así la cara de borracho tendrá su razón de ser.
Espero que nos veamos en sucesivas quedadas.

SU ha dit...

Totes i tots molt "guapus"!

I, pel que expliqueu (ja he llegit altres resums), "peasso" jornada blogaire!!!

Felicitats als participants! I a llegir i a escriure, encara que -precisament- no hi falti gent!

Petons,

SU, meitat

Las3Musas ha dit...

Gràcies per la teva crònica, veí literari. Un gust conèixer-te.

Salutacions
;)
musa

letras de arena ha dit...

Un plaer de llegir aquesta ressenya tan divertida, moltes gràcies per tot i fins aviat.

Vigo ha dit...

Sí, creo que a la última conferencia que había ido fue una Pere Gimferrer y habían menos asistentes que en ésta. Todo un logro por parte mútua. Mis agradecimientos a todos los que la hicisteis posible.
I com ja et vàrem cantar a la sala, moltes felicitats per l'aniversari del teu blog. Que mantenir un blog tan actiu com aquest també té molt de mèrit.

Núria ha dit...

Quina passada! Havia de ser molt interessant sentir-vos. I feu un goig!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Ei el Veí al Tecla Sala, però si això és el meu barri!!!! Que fort!