3 de setembre de 2008

De cinema (deu): Mamma Mia!

Mai m'han agradat els muscials. (Potser salvaria el West Side Story i prou). Això que a mitja pel.lícula l'actor o actriu es posi a ballar i/o cantar com qui no vol la cosa; amb somriure profidèn als llavis o posat melangiós, m'ha semblat, sempre, fora de lloc. Serà que jo només canto en la dutxa i en la intimitat del moment. O bé canto "les quaranta" de tant en tant a algun veí/ïna poc diligent. (Que coi passa amb el cadàver exquisit, einh?)


Per això anava amb certa aprensió a veure Mamma Mia. I mira per on, que encara em vaig emocionar i tot... (M'estaré tornant un "carrossa"? "Si ja ho ets, pare!", em deia la filla a qui vaig acompanyar, en sortir de la sala). En fi, cria corbs...

La peli -basada en el musical homònim- té una trama insubstancial: una xicota joveneta i molt bufona que es casarà (als vint anys!) amb una altre xicot jovenet i molt bufó (però qui coi es casa tan jove avui en dia? Ni déu!), decideix convidar el seu pare a la boda. El curiós del cas és que no sap qui és, i la seva mare -que duu un hotelet a una illa grega- mai li ho ha volgut dir. La noia un dia descobreix una dietari de joventut de la mare on descriu tres sengles polvos (a la peli es diuen "punts suspensius", que quecos....!) que va tenir just vint-i-un anys enrera en cosa d'un mes, amb tres sengles xicots del més hipppiós que et podies tirar a la cara (eren els anys seixanta, és clar!) Penseu, però, que el lloc on viu la mare permetria fotre un polvo cada tres dies; collons!: quina illa més paradisíaca!

La noia convida als tres possibles pares d'amagat de la mare . I quan els tres paios es presenten a l'illa sense saber el motiu de fons, ja la tenim liada. Qui serà el papà? El que ara és arquitecte? El que ara és un broker de les finances? El que és un aventurer rodamón? Us estalvio els tripijocs i els malentesos de vodevil que es succeeixen partir d'aleshores. Previsibles, però divertits. El final, evident, és un happy end.

El que em duu a escriure el post és que em coneixia totes els cançons dels ABBA (us ho he dit que tota la peli està basada en el text de les seves cançons?) i, és clar, jo, el rei de la pista de ball de la disco a l'època que es ballava musica-disco, me les sabia totes! Però fins avui no he entès la lletra al cent per cent -la peli és subtitulada quan canten-. I caram tu!, si tenien missatge i doble lectura i tot algunes! Quines coses!

En fi, només recomanable pels nostàlgics dels setanta, pels amants del Pierce Brosnan (nenes, no sé què coi li veieu al paio aquest) i avorrits un dijous a la tarda en general. L'actuació de la Meryl Streep no està del tot malament, tot i que és evident que sobreactua i a vegades, de manera histriònica. Ara bé, l'escena musical amb les dues amigues la nit del comiat de soltera, representant "Whos' that girl?"no té desperdici. Jo, ja m'hi veia disfressat així i fent el paripé... Un musical que, com toca avui dia, té a voltes més aire de videoclip.

En fi, quedeu avisats/des, Mammosos meus!


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

15 comentaris:

Metis ha dit...

que no, que no me convences, me espero a la semana que viene y voy a ver al che.

petons

helena ha dit...

Estimat veí ja m'ensumava jo que pertanys (segons paraules del meu ultim becari) al "Mundo viejuno" jejejeje...

Jo conec Abba per ma germana que va tenir una fase dificill a la seva adolescència i ens va torturar a tots amb el "Chiquitita" i "Dancing Queen". Desprès els vaig retrobar a la peli "La bosda de Muriel". Crec que no és bo abusar massa dels clàssics contemporanis...

Salutacions i si us plau avisan's per la teva esrena radiofònica, que encara se'm pasarà.

Apalink

Guspira ha dit...

Estimat veí, a mi tampoc m'han agradat mai els musicals, però ara fa poc, vaig tenir la sort de poder anar a Broadway a veure'n un, i la veritat és que si el meu anglès arriba a ser més àgil i per tant, si ho arribo a entendre tot, segur que ploro. O sigui, que me'n vaig anar amb molt bon gust de boca. I pert tant, no descarto anar a veure la Mamma mia...
I saps què? Em sembla que jo sóc uns quants anys més joveneta que tu i... els ABBA no em desagraden. A vegades els escolto... ;-)

Jesús M. Tibau ha dit...

a mi és que m'agraden molt les cançons d'ABBA cantades per ABBA

Joana ha dit...

Volia anar a veure l'obre de teatre però la Nina ...mira ! qè vols que et digui! Aniré al cinema i com diu en Jesús Mª, els ABBA són millors i quina època.... ;)
Gràcies per ser-hi Veí!

Abogada en Bcn ha dit...

A mi em va agradar molt! però és clar és que la temàtica és força addient. Vaig sortir del cinema amb un bon rotllet

Deric ha dit...

Jo vaig tenir la sort de poder veure la peli en versió original subtitulada i t'asseguro que es gaudeix molt més!
Ah! I els punts suspensius o "quecos..." en original diuen "da,da,da,da" i expliquen que com ho deien a l'època dels hippies.

Jo Mateixa ha dit...

La tinc a punt de caramel tot descarregant-se d'internet, ja me l'ha recomanada massa gent com per deixar-la de veure :-)

Gràciesssssssssssssssss.

PD: A mi el Brosnan ni fu ni fa eh :-P

Anna Tarambana ha dit...

ÉS bona, eh? Jajajaja! A veure, per ser rigorosos, acceptarem que és una mica "petarda" però la música enganxa!

Per cert, jo el Brosnan el trobo molt... descafeinat. Per dir-ho així.

Malka ha dit...

No sabia si anar-la veure i m'has convençut. D'aquelles per passar una bona estona sense pensar gaire sembla, pel què has dit.

Roger ha dit...

a mi, tot i ja sé del cert que sóc més jove que tu, m'agraden els ABBA... però no puc suportar en Pierce Brosnan! (tampoc sé què li troben les altres nenes, ecs!)

Així doncs, ara tinc un dilema. Hi vaig o no hi vaig? Potser que esperi que surti en vídeo... :P

Anna ha dit...

ups, la de dalt era jo. Això em passa per deixar l'ordinador... coi de comptes de google!

Trina Milan ha dit...

Us aconsello molt el musical Mortadelo y Filemon..estrenat dimarts passat al Tivoli de Barcelona...molt digne..de Reguant i Comin...
ja em direu
salut

El veí de dalt ha dit...

Metis,
i jo també!

Helena,
no em provoquis, eihn?
Per cert, que jo no surto per la ràdio en directe. Són els meus contes o els vostres que envieu que seran llegits ( a partir del dijous 11). Els aniré penjant, no pateixis...

Guspira,
uns anys només? Així som del mateix segle!

Jesús,
fes un conte dedicat a ells!

Joana,
jo a la Nina,...no puc.

Abogada,
tu sí que t'has trobat un bon rotllet!

Deric,
doncs jo deia fotre-hi un clau, que collons!

Jo mateix,
çtu ets una piratilla, eh?

Anna,
millor el cacaolat, oi?

Malka,
benvinguda. Sí, per passar l'estona.

Roger-Anna,
gasta't les peles en una altra...

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Ni m'agraden els musicals, ni m'agraden els BABBA'S, o sigui que... NO.

Salu2