De lectura (62 ): Ulls verds, de Marc Pallarès

Post dedicat a la Mireia, de del Racó de la Solsida, que ha començat

en el món de la blogosfera literària fa poc però amb molta empenta.

“Allò que es perd ja no se sol recuperar

i que allò que es trenca ja no es pot recompondre” (p. 189)

Lacerant.

Curiosa combinació de memòria històrica i novel·la d’amor. Curiosa i reeixida. Feia temps que no llegia un autor novell tan preocupat pel llenguatge i l’estil. M’agraden aquells llibres que em fan tenir el diccionari al costat per anotar noves paraules desconegudes. Potser l’autor ha pecat en excés d’un lirisme exacerbat. Seria l’única pega que li trobaria a l’obra. Però no sóc crític literari i no vull esmenar la plana a algú que escriu infinitament millor que un mateix. Però no em direu que és un pèl forçat escriure frases com: “...tenia un sentit de la responsabilitat lancinant que el mantenia ausades inquiet,” o “ L’altre, més frèjol i xamós, amb un posat faraut i unes cames estevades que li restaven alçada...”

Amb 21 anys d’edat, en Maties i l’Esperança (el nom ja és tota una declaració d’intencions), casats un any enrera, fugen del seu poble natal cap a l’exili en acabar la Guerra civil. (“havia estat condemnat a aquella fugida només pel simple fet de pensar”, p. 33). Van a raure a Veracruz, Mèxic, on tenen una parella amiga. Allí refaran la seva vida i tindran, al cap d’uns anys, una filla, la Júlia. La noia, quan faci els catorze anys, anirà de viatge al poble dels pares amb la germana de Maties, l’Empar, que s’havia quedat i s’ha casat amb l’alcalde franquista del poble;“perquè neboda i tia havien conforma un front comú indestructible” (p. 121). Aquest fet enceta l’ombra d’un daltabaix que marcarà les seves vides i els ulls verds que els han mantingut units, deixaran de tenir aquella lluïssor que fa de l’amor una força irreductible: “els ulls verds de la dona a qui tant havia estimat portaven escrits un presagi que només jo vaig poder aventura (p. 162). Una sensació de desolació s’apodera de la parella. Són aquestes les planes més descarnades, més sinceres, més intenses de la novel·la. Diria que fan mal i tot de llegir. “Unes paraules que amagaven la pitjors de les pors que podem sentir, la por dels propis pensaments.” (p. 188)

Y hasta ahí puedo leer.

La novel·la té quatre part ben diferenciades i que traspuen l’estat d’ànim del protagonista: la fugida, els primers anys d’exili, l’estabilitat i el retorn. Un viatge que hauran fet milers de ciutadans del nostre país arran la desfeta de la Guerra Civil. Alguns ja no van tornar. Alguns ho farien anys més tard. Potser per reprendre una vida d’exiliats en el seu propi país. “Les històries mes necessàries són sovint les que no saben contar, per això ens veiem obligats a guardar-les ne el cor” (p. 140).

En Maties és, en el fons, un supervivent nat. És un home fort, de principis, que es creix en l’adversitat i que se sent fort perquè té la seva dona, l’Esperança, sempre al costat. Tot el seu tarannà vital el sabrem a través d’ell. La novel·la és un pur soliloqui. Tots els personatges són presentats sota el prisma del narrador, de Maties. El vertader protagonista encobert de la novel·la no són ni ell mateix, ni la seva estimada; és el desig profund, corprenent; l’amor absolut, sense reserves; la confiança plena: els ulls verds de l’Esperança. Una història d’amor entranyable que sobreviu a l’exili i al retorn. “allò que enforteix i atorga perdurabilitat a les relacions amoroses és això, la naturalitat , el respecte a les necessitats” (p. 142). Personalment, hagués donant un paper més notori a la filla, la Júlia, que no deixa de ser el desencadenant d’una desfeta. L’autor no ho ha volgut fer i quasi ni apareix, ni parla. Ell sabrà perquè.

Us el recomano vivament. Veig que al web Què llegeixes? és dels llibres més valorats. Però si voleu llegir històries d’amor (hi ha alguna altra tema de referència a la literatura universal?), llegiu L’amor boig de Pere Rovira. O El roig i el negre de l’Stendhal.

O molts dels relats de molts blocaires del replà.

_______________________

Si vols saber quines són i llegir les anteriors ressenyes literàries del veidedalt. Clica aquí

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: