5 de febrer del 2009

De passeig...

Un cop, fa temps, vaig escriure això sobre un carallot..


"" Hòstia puta! (perdó)Així voldria escriure jo quan sigui gran. Us ho juro. És increïble com va perfilant una història rera una altra. “Hilvanando” (com diria en el seu castellà precís) situacions i personatges en els post més ben travats de la xarxa. No sé si els àngels escriuen; però si ho fan, aquest caminador solitari deu ser el seu referent; l’home ens transporta sovint, més enllà del seu món (el Turó Park). Excel•leix per la seva gran tendresa, exquisidesa en el tracte i, a voltes, una tristesa i una melangia en els desenllaços ben portades. M’encantaria varegejar més d’un vespre pel seu parc al seu costat; quan, acabat de ploure, l’herba té aquella olor característica que li desperta els sentits i reviure, junts, planes de la història viscuda; literàriament. Feu-ho si podeu vosaltres; no us decebrà gens."


Segurament l’escrit va ser producte d’un excés d’alcohol i barbitúrics, en alguna nit d’insomi i soledat veïnal. Si no, no m'explico com em vaig equivocar tant. Jo era un noi tímid i vergonyós en això de la catosfera, i el seguia d’amagatotis. Si tothom que el comentava eren ties! "Veí, vaig pensar: aquest paio és un fora serie", em deia... Et fas amic seu i sucaràs cada nit... Amb el posat de pocapena que fa, deu ser el rei del mambo. Encara espero qeu em convidi a cafè...


Després vindria la provocació directa: el carallot es va autoproclamar entrenador d’un nonat Harén Futbol Club; això si: amb elements de primer ordre del regne blogosfèric (cal dir que el bon gust no se li pot negar al noi; digueu-li tonto). El meu ego veïnal —ell diria “enveja malsana, viperina i egòlatra”— em va dur a contrareplicar amb una altre equip de Champion League a qui vaig tenir el gust d’entrenar un parell de cops. Li deuria agafar canguelis al xicot, perquè mai es van presentar a cap cita futbolera. Tot i que em consta que el paio es desvivia per fer un entrenament mínimament seriós. Però si no deu saber què és un fora de joc! Cap entreno era com els nostres..., però. Sense resultats, és clar.


Un dia el vaig anar a espiar-lo. D'esquitllentes. I mira per on, va aconseguir el que poca gent ha aconseguit fins ara: que canviés d’idioma al blog.


En fi, que ara després de fer-li un seguiment quasi religiós (serà que m’agraden les deixuplines?), va el paio i es despenja dient-nos que se’n va, com un Almendro caducat; així, com qui no vol la cosa. I el motiu: fote’t a riure! Amb una fotesa de les seves com excusa...No sé que del vent i d’un pelicà! (Serà que ens ha deixat un autoretrat i no ho sabíem?).


I vés per on, qui ho havia de dir!, m’ha deixat ben fotut. Em sembla que fins i tot m’ha caigut una llagrimeta... I això que, com els homes durs, no ploro mai, jo.

Perquè jo em demano... amb qui collons em ficaré ara? En tot replà sempre hi ha els dos veïns carallots que estan a la grenya. I el Paseante (que em sembla que mai havia pagat el rebut de la llum de la comunitat, per cert) era un carallot de nivell...; diglòssic, d’acord; però de nivell.


I com a sana venjança, va el paio, i ens (us) deixa un meme dedicat. De doble fil i doble arma. Amb trampa i alevosia. La nocturnitat se li suposa. Perquè jo al llit, que sàpiga, només hi vaig a les nits...i a dormir. Un meme que ara per ara he vist respondre només a la Xurri (olé, els teus ovaris!).


Deia el carallot:


"I com això m'està quedant un rotllo de "pa sucat amb oli" (que diria aquell) us proposo un meme per acabar. És una ximplesa (és el que tenim els ximples) i que no cal que feu si no us ve de gust. Però igual teniu un tema per escriure.

Us proposo que escriviu com ens imagineu al
Veí de Dalt i a mi en un llit de matrimoni un dissabte a la nit S'HA TONAT MÉS BOIG DEL QUE EM PENSAVA!!! (la crida és meva, sic)


(Juguem a escacs? Seguim " Escenas de matrimonio" a la tele? Analitzem la importància del joc de banda al futbol modern? Portem mitjons? Ell amb samarreta imperi i jo amb rul·los? Ens diem "tontet" a cau d'orella? Llegim a Dostoievski en silenci? El Veí em parla de les seves veïnes que només existeixen en la seva imaginació? Som com Epi i Blas?...

Fins a sempre."


I és queda tan panxo, el tio...! Quins sants collons! Com si anar-se’n així, a la francesa, amb una ventada d'excusa, sense funeral ni re, fos de rebut! I deixant desconsolades un fotimé de paseantas...

No sé, no sé... per mi que va de farol...

Paseante, va home! No siguis així, coi! Perde’t una estoneta pel teu turonet de pa sucat amb oli (com dic jo); si vols, però torna algun dia, carallot! O almenys, un cop al mes, com la regla!


Et prometo que no et trepitjaré més quan ballem junts! I que vestiré de Moshino quan desfili amb tu...


PS No sé si cal dir-ho; però pels no avesats a les nostres diatribes veínals; que sapigueu que aquest deu ser un dels posts que més m'ha dolgut d'escriure des que sóc al replà. L'humor sempre és un bon antídot per a tot els mals. (Ho dic perquè el noi és curtet i si no, no ho entrendria... Snif!).



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

11 comentaris:

Emily ha dit...

Veí, m'has fet riure. El Paseante, tard o d'hora tornarà. Què farà deixant a totes les seves donetes plorant?
Jo, en un atac de ràbia havia pensat d'oferir-me per al mercat d'hivern, tot i que ja està tancat,o que em traspassés a un club de segona, o a regional, però he reflexionat i sóc del Harem.
La meva carrera futbolística sense ell no té sentit.
Un dia ens veurem les cares i les cames a un camp de gespa com deu mana.

Rita ha dit...

Doncs a mi m'has entendrit... No has pogut aguantar més i has sortit de l'armari d'una vegada. Ja era hora!!! Els gelos que exhibies, no eren per nosaltres, eren per ell! ;-)

Veí, un post preciós!

khalina ha dit...

Veí, quin post tan llarg li has dedicat!
Ais, ens ha deixat sense nous posts per on passejar, sense entrenador. Jo que no parava d'autoentrenar-me!

Anònim ha dit...

A mi no me la fots. Ara fas veure que t'ha afectat el meu tancament. Només és una estratègia perquè les jugadores de l'HFC corrin a consolar-te. "El pobre Veí sí que té sentiments, no com l'altre". "L'haurem de cuidar perquè no es deprimeixi". "Amaguem-li l'ampolla de whisky que encara se'ns viciarà"...

Nen, que jo tinc molts anys i d'espavilats com tu me'n bereno un parell cada tarda.

Vinga, ara en sèrio. Moltes gràcies per les teves paraules, carallot. Ja em van sobtar quan vas dir allò del meu blog fa temps, quan encara no érem "enemics". També espiava casa teva d'amagat i no gosava a dir-te gran cosa. Em semblaves una persona tremendament extrovertida, ingeniosa i detallista, i em feia por la teva exuberància vital. Jo sóc més talladet. Mira, cadascú neix com neix.

Ara que hi penso, tu i jo vam néixer el mateix dia d'un mes de juliol (crec que ho vaig descobrir a "La catosfera literària"). Això sí, dec ser bastant més gran que tu perquè per les coses que expliques al teu blog encara has de menjar moltes sopes per arribar a la meva maduresa i serenitat. No t'acceptaríem al meu club de petanca, la veritat.

I ja m'estic allargant massa. Ha estat (és) un plaer haver-te conegut, i passaré per casa teva a llegir els teus huracans orgíacs que només volen amagar, crec, un home molt (potser massa) sensible.

Un petó (sense llengua, que te conosco).

rhanya2 ha dit...

Genial, Veí... Ets un senyor.
Una abraçada i chapeau!

Albanta ha dit...

Tots/es ehm quedat una mica trasbalsats amb el comiat del Paseante... però jo també confie en que segueixca assomant el morro per aqui , per allà, ...
Ara, llegint-te , Veí, entenc el valor d'aquest veïnat tan privilegiat que has reunit al teu voltant.
Un petó ben fort

Xurri ha dit...

Jo tampoc et consolaré, que prou pena tinc aguantant-me els plors desde que se que els diumenges a la nit ja no apareixerà una nova entrada al turoparc. un parc al que mai havia entrat fins que es va vestir amb el misteri d'un observador concentrat i introspectiu, prenent notes de la vida i els sentiments al revers d'un sobre usat. jo que hi he anat tants cops per palpar a l'aire la seva presència, i ara m'haure de contentar amb desfer el camí en sentit invers, llegint des del dia de l'adèu fins el primer dia que va escriure, desteixint la xarxa que l'ha fet meu, fins que desaparegui. no, jo no et consolaré.
I tú? no vols compartir amb nosaltres la vostra nit en primera persona?? (ho entenc, eh, estàs tocat!!)

El veí de dalt ha dit...

Emily,
jo tmabé crec que tornarà. Es perdrà vés a saber per on; i plorarà com un nen que algú el reculli...

Rita,
gelós, jo????? Alça!

Khalina,
t'adopto ara mateix! I et doblo la fitxa.

Avi-Paseante,
setanta quants, dius que tens? És clar, així no aguantes ni un sprint! I en volies dotze per tu sol...En fi, el meu replà -que no llueix tan com el teu- pot acollir-te les noies hòrfenes que has deixat desemparades.

PS Per cert, ja no tens "fred de peus" després que te'ls escalfés a ca la Xurri?
PSS Una abraçada (ràpida, que si no t'emociones) i fins sempre! Sé positivament que tornaràs.

Albanta,
el veïnat sou vosaltres que el feu gran, no t'equivoquis! Una abraçada (lenta).

RaT ha dit...

Veí, jo encara estic trista... i quan estic així rés em fa somriure... ... ... jo que esperava el partidet de futbol per oferir-vos una Calçotada dins el cau per acabar tots amb tuf de fum i alcohol i desdibuixar qui és el blau i qui el vermell...

Senyors, tots dos són uns senyors...

MK ha dit...

Potser arribo tard Veí , ultimament arribo tard a tot arreu , noi , fins i tot a la vida que em passa per devant del nas . Però no es d´això que vull parlar-te. Potser ben mirat no arribo tard , si no a l´hora adequada per reobrir el tema Paseante.
D´acord es UN CARALLOT!.
Fins a día d´avui havía decidit no moure un dit pel tema , però ves per on avui m´he llevat flamenca , cosa hormonal suposo ,i he decidit moure pit i cuixa si cal .
Així que parant una estoneta de donar voltes pel camp de joc i cansada d´entrenament seriós i metòdic proposo que se t´acudeixi quelcom brillant i festivaler per fer-lo tornar al seu paper en actiu de mister circumspecte , ja que jo tinc poca inventiva ultimament i el meu blog passa per hores molt baixetes pobrissó.
No he fet el meme però fotos de tú i ell no m´en falten per il-lustrar el tema. Te les envio per correu i espero que puguis montar un post ben engrescador i que faci girar cúa a aquest pelicà extraviat .Et crec ben capàç després de llegir tot el que has escrit d´ell.
Gracies.

El veí de dalt ha dit...

Rateta,
ja farem algun partidet de paxanga, no pateixis...

MK,
val... no pateixis. No et dic quan, però faré algna cosa que, almenys, el faci sortir del mutisme.

PS Fotos meves? Ui,ui, ui,...