De Calents i contents (7): Cita a cegues, de la Trina Milan
La Trina Milán, alias Platxèria, és el que podríem definir, entre altres epítets, com una activista blocaire. Presidenta del SITC,CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement) fa poc ha promogut el Premis Blocs Catalunya que es van lliurar a Girona. Entre classe i classe a la UOC també té temps de fer algun post calent i respondre a la crida (no a la criada) del veí de dalt. Com a moltes blocaires del sexe femení, aquí escriu un post sensual, on fa imaginar més que descriure. Somiar més que preveure. Ideal per un aperitiu abans d’una nit de sexe. Els dos protagonistes en JB (ell) i la RM (ella) s’han citat per internet a un restaurant. Per què digueu-me... a qui no li excita una“cita a cegues”?
1. "Mitja taronja", de El veí de dalt
2. "Papers cubans", de la Joana Torres
3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope
4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)
5. "Un dissabte qualsevol" de l' Estripanits
6. "Mandra", de Llum de dona
7. "Cita a cegues", de Trina Milán
(en premsa)
8. "Ments-turbacions, de El Gatot
8. "Ments-turbacions, de El Gatot
9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic
_____________________
L'audio aquí
______________
El text, aquí sota
Cita a cegues
La seva mare sempre li deia que si una persona no li queia bé d'entrada, no hi havia res a fer. A ell l’havia conegut per Internet i dues setmanes després li havia escrit:
«Potser ja seria hora que ens veiem...» I ara ella era allà. No exactament com a la foto. No és que la foto enganyés, però hi ha gent fotogènica i gent que guanya en moviment. I ella era dels segons. Preferia aquesta versió d'ella que no pas la de la pantalla de l'ordinador. Eren en un cafè que no coneixia, amb reminiscències jazzístiques. No sabia com acabaria tot allò, aquell bar de gent pija, però l’ambient convidava a parlar i no podia menys que elogiar l'elecció. La música de fons suggeria intimitat. RM somreia mentre se'l mirava.
Feia un temps havia llegit al diari un article sobre què és en el primer que es fixa una dona en un home; o un home en una dona. Com sempre, JB es considerava més original, i pensava que en cada dona trobava atractius diferents, i n’havia conegut unes quantes! Era un d’aquells mascles que necessiten una femella cada sis mesos, com manen els cànons de les hormones.
Alguns cops eren els ulls o, millor, la mirada, perquè ell a penes recordava els colors dels ulls de les seves amants; d'altres cops, era el coll o les espatlles, suggeridores, insinuants. Amb altres dones, el primer impacte venia del seu cul; i què dir de les cuixes!, el seu veritable punt feble. Tant, que ell, ateu irreductible, va trobar una prova de l'existència de Déu en les cuixes de la Tina Turner. Quin munt de bestieses havia arribat a fer per unes bones cuixes! Podia ser també que, amb la nuesa al davant, el primer que l’atragués podia acabar sent un aspecte secundari, desterrat per la força d'altres racons nous posats al descobert.
Amb RM va sentir la crida dels seus pits. Potser perquè ella (impossible que no fos premeditat) s'insinuava amb un escot que jugava amb un botó estratègicament descordat. Mostrava impúdicament uns sostenidors blancs acabats en 'puntilles'. El problema era seguir mantenint la mirada en els ulls de la seva interlocutora, quan el que volia realment era passejar-se per aquells pits que bategaven, delerosos, sota la capa blanca.
Si en un rampell ella li hagués dit “Acaricia'm”, ell hagués començat per embolcallar-li amb les mans les mamelles, cercant amb el polze la vermellor de l'observatori dels mugrosn
—No t’importa si vaig al bany un moment? –va preguntar ella
—Sí m’importa –respongué ell–, però t’hi deixo anar
Ella pensà que era una bona resposta. Si començàvem amb aquest joc de paraules, hi hauria nit per endavant.
Calia comprovar que la camisa deixés veure el que ella havia previst, que el botó estigués descordat i que els sostenidors es veiessin en la mesura justa. Els homes embogeixen per un bon pit recollit per una blonda com cal, i aquest paio, en JB, semblava que no havia de ser diferent als altres. Ella havia pensat en posar-se una camisa negra i uns bons sostenidors, també negres, però finalment li va semblar que era anar massa enllà per ser la primera nit. Potser a la tercera, o fins i tot a la segona, si tot anava com semblava.
Ell vestia molt informal, però aquella camisa oberta deixant entreveure el pit, salpebrat de pèls, no gaires, el feia més prometedor encara. I els seus ulls, marrons i verds alhora, que prometien el cel, estaven encara impresos a la retina d’ella. Una humitat amable començava a estendre’s pel seu entrecuix, i les papallones estaven més vives que mai al seu estómac.
JB amb un esglai i, ple de suor, s’adonà de l’escalfor potent de la seva erecció. Intentà recuperar-se al llindar del penya-segat. Ella tornava del bany, sense presses, mostrant-li el seu caminar, deixant que es recreés en les seves cames, amagades una estona abans sota la taula. De cop, se li abraonà, besant-lo amb apassionada humitat. Es deixà sorprendre, confús, mentre ella se li asseia a sobre, la faldilla rebregada, l’escalfor dels malucs envoltant-lo. JB mirà per sobre del les espatlles d’ella, sense perdre el joc de la seva llengua curiosa. Ningú semblava notar res d’estrany en aquella reacció desbocada. Relaxà les seves mans, cercant els malucs d’RM, els polzes avançant cap els seu sexe. Embolicà la seva mà dreta dins les calces blanques –no entenia com aquestes li agradaven tant, ell sentia debilitat per les negres– les ajuntà al regueró de les natges i estirà suaument d’elles. RM va ofegar un lleu sospir entre els petons. Tornà a estirar dins i amunt, una vegada i altra, fins que ella separà els llavis i ja no va amagar un gemec amb els ulls tancats i la llengua humida a la boca entreoberta. El cos es tensà i RM separà les cames seguint el ritme de les estrebades de les calces que ell acompanyava de furtives llepades a les orelles. Ella encaminà la seva mà a l’entrecuix d’ell i sense permetre cap moviment brusc que aturés la feina, li abaixà la cremallera i alliberà, no sense esforç, el penis roent, agafant-lo fermament i carinyosa. Ell trencà les calces i començà a recórrer decididament la cavitat humida i oberta. Ella reaccionà amb un moviment similar i invers que acabà amb el penis entregat i mullat que es ficà de cop dins el cos d’RM fins a fer-la cridar...
En aquell moment el cambrer s’acostà i li demanava si volia encarregar el vi mentre la senyora tornava del bany...
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
«Potser ja seria hora que ens veiem...»
Alguns cops eren els ulls o, millor, la mirada, perquè ell a penes recordava els colors dels ulls de les seves amants; d'altres cops, era el coll o les espatlles, suggeridores, insinuants. Amb altres dones, el primer impacte venia del seu cul; i què dir de les cuixes!, el seu veritable punt feble. Tant, que ell, ateu irreductible, va trobar una prova de l'existència de Déu en les cuixes de la Tina Turner. Quin munt de bestieses havia arribat a fer per unes bones cuixes! Podia ser també que, amb la nuesa al davant, el primer que l’atragués podia acabar sent un aspecte secundari, desterrat per la força d'altres racons nous posats al descobert.
Amb RM va sentir la crida dels seus pits. Potser perquè ella (impossible que no fos premeditat) s'insinuava amb un escot que jugava amb un botó estratègicament descordat. Mostrava impúdicament uns sostenidors blancs acabats en 'puntilles'. El problema era seguir mantenint la mirada en els ulls de la seva interlocutora, quan el que volia realment era passejar-se per aquells pits que bategaven, delerosos, sota la capa blanca.
Si en un rampell ella li hagués dit “Acaricia'm”, ell hagués començat per embolcallar-li amb les mans les mamelles, cercant amb el polze la vermellor de l'observatori dels mugrosn
—No t’importa si vaig al bany un moment? –va preguntar ella
—Sí m’importa –respongué ell–, però t’hi deixo anar
Ella pensà que era una bona resposta. Si començàvem amb aquest joc de paraules, hi hauria nit per endavant.
Calia comprovar que la camisa deixés veure el que ella havia previst, que el botó estigués descordat i que els sostenidors es veiessin en la mesura justa. Els homes embogeixen per un bon pit recollit per una blonda com cal, i aquest paio, en JB, semblava que no havia de ser diferent als altres. Ella havia pensat en posar-se una camisa negra i uns bons sostenidors, també negres, però finalment li va semblar que era anar massa enllà per ser la primera nit. Potser a la tercera, o fins i tot a la segona, si tot anava com semblava.
Ell vestia molt informal, però aquella camisa oberta deixant entreveure el pit, salpebrat de pèls, no gaires, el feia més prometedor encara. I els seus ulls, marrons i verds alhora, que prometien el cel, estaven encara impresos a la retina d’ella. Una humitat amable començava a estendre’s pel seu entrecuix, i les papallones estaven més vives que mai al seu estómac.
JB amb un esglai i, ple de suor, s’adonà de l’escalfor potent de la seva erecció. Intentà recuperar-se al llindar del penya-segat. Ella tornava del bany, sense presses, mostrant-li el seu caminar, deixant que es recreés en les seves cames, amagades una estona abans sota la taula. De cop, se li abraonà, besant-lo amb apassionada humitat. Es deixà sorprendre, confús, mentre ella se li asseia a sobre, la faldilla rebregada, l’escalfor dels malucs envoltant-lo. JB mirà per sobre del les espatlles d’ella, sense perdre el joc de la seva llengua curiosa. Ningú semblava notar res d’estrany en aquella reacció desbocada. Relaxà les seves mans, cercant els malucs d’RM, els polzes avançant cap els seu sexe. Embolicà la seva mà dreta dins les calces blanques –no entenia com aquestes li agradaven tant, ell sentia debilitat per les negres– les ajuntà al regueró de les natges i estirà suaument d’elles. RM va ofegar un lleu sospir entre els petons. Tornà a estirar dins i amunt, una vegada i altra, fins que ella separà els llavis i ja no va amagar un gemec amb els ulls tancats i la llengua humida a la boca entreoberta. El cos es tensà i RM separà les cames seguint el ritme de les estrebades de les calces que ell acompanyava de furtives llepades a les orelles. Ella encaminà la seva mà a l’entrecuix d’ell i sense permetre cap moviment brusc que aturés la feina, li abaixà la cremallera i alliberà, no sense esforç, el penis roent, agafant-lo fermament i carinyosa. Ell trencà les calces i començà a recórrer decididament la cavitat humida i oberta. Ella reaccionà amb un moviment similar i invers que acabà amb el penis entregat i mullat que es ficà de cop dins el cos d’RM fins a fer-la cridar...
En aquell moment el cambrer s’acostà i li demanava si volia encarregar el vi mentre la senyora tornava del bany...
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
6 comentaris:
El decidir per on començar a acaronar és tot un art, de vegades arriscat :-)
Trobo que sí que t'han enviat força relats, i certament bons!
Ufff veí..així escrit al teu blog em sembla molt agossarat per la meva part el que he escrit....la propera vegada m'hi esmeçaré més...hi ha molt de nivell aquí...una abraçada veí
A mi m'ha agradat! Felicitats Trini!
Gràcies Joana!...
A mi també m'ha agradat. El que fa el jazz jeje
Publica un comentari a l'entrada