Demà, després de la batalla, pensaré en vosaltres

-Hosti! Només una trucada puc fer?

-Sí. Una. Te advocat?

-Advo...què?

-No. Ja veig que no... Haurà de passar-se aquí dins uns quants dies, fins que tot s'aclareixi.

-Senyor comissari, li juro que tot era legal! No com el Berlusconni aquell! Les noies eren veïnes del replà. Precioses totes elles. Encantadores... Els nois, els veïns...; bé, també. Algun carallot entremig, no li nego. Però tot gent de confiança... Bona gent.

-I què feien?

-Doncs una revetlla..., de Sant Joan...; què vol que féssim?

-Una revetlla que ha durat tres dies seguits...!

-Bé. Som gent animada, ja sap. Se'ns va anar la noció del temps.

-És clar. I tot el barri em sembla que també ho sap... Fins i tot em sembla que el districte sencer.

-Però..., era una festa d'amics! Total, per una mica de música, petards, gresca... Ja se sap... Tots érem gent benavinguda...

-Ja..., massa ben avinguda, pel que m'han explicat. Per les fotos que m'han dut la patrulla no sembla gent gaire "edificant", que diguem...; ja que parla d'edificis, vostè. Per cert, com es diu?

-de dalt, veidedalt..,

-Ja! I jo Cleto, AnaCleto. No et fot! Vinga passi cap a dins!

-Són les aparences... Ho diu per les peces de roba..., oi?

-Roba...? Però si tothom anava en pilota picada!

-La calor, ja saps... Teníem piscina...; i els massatges, i ...

-I que em diu de les drogues?

-Drogues? Ah! van trobar una mica de maria...

-Una mica???? Però si allò era un vergel!!! Vostè es dedica a comercialitzar-ne, oi?

-És que el clima de Barcelona els va molt bé a les pobres hortènsies... No me les hauran requisat, oi?

-Ja li fotaré , hortènsies... Ja veurem si no li requissem el pis sencer... En fi, passi cap a dins i reflexioni sobre els fets. M'escriu vostè mateix la declaració, si vol, i ja en parlarem.

- Tinc testimonis que poden assegurar-li que...

-Quins testimonis? Els seus veïns vol dir? Em sembla que estan pitjor que vostè...

-I la trucada?

-Doncs, miri, li ha pasat el temps. Escrigui i calli.

-Em deixa que ho faci per capítols?

-Faci-ho com vulgui, però m'escriu l'acta dels fets. I fins que no acabi, no surt de la garjola. Ni veurà els seus amiguets i amiguetes.

-Una pregunta... On són ells i elles?

-No sé. Els hem perdut la pista. Ja els pot dir que li portin algun entrepà. Crec que té per uns dies...A fer bondat!

-Senyor comissari...

-Què vol?

-Saps què és un blog?

-De notes? És clar...

-No, ja veig que no... Em refereixo a un blog virtual. Tenen connexió a internet aquí?

-Sí.

-Em deixa un ordinador i li ho explico tot amb pèls i senyals?

-Parlant de pèls..., em sembla que no s'ha afaitat bé el bigoti avui.., o no són seus els pèls que duus als llavis?...

-...

-Ja. Vinga, segui i escrigui. Pensi que dugui això de la butxaca fa que em caigui bé.

-Glups! Crec que he perdut la clau... i ara no recordo..., de qui...




-Vinga, vei desnonat. M'ho explica tot i ja veurem què fem de vostè...

(continuarà)