10 de juny de 2009

A la barana dels teus dits...

He seguit la proposta del Tibau i m'he llençat a fer un poema amb el vers que demanava.

Heus-lo ací:



VIATGE


El teu cos, una llar obliqua

de fonaments marítims.

Són tristos els records.

––La nit, ja saps, mai ens va ser amiga.

Tanco la porta i deso la clau sota l’estora.

M’enduc de casa ràfecs i cortines.

Les finestres que no ajusten,

i un trespol de margarides.

Només tornaré per deixar-hi

l’aiguamel dels records amables

i un test d’enyorança

a la barana dels teus dits.






Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

5 comentaris:

Carme ha dit...

Una preciositat, veí! De veritat que m'ha agradat molt.

Violeta ha dit...

Quina meravella...

Jesús M. Tibau ha dit...

molt maco i molt trist. Moltes gràcies

khalina ha dit...

sí que és trist i maco!

Sani Girona Roig ha dit...

Tot un gran poema Veí.
Felicitats.
És tan preciós que me l'aprendré de memòria per recordar-lo per sempre.

A canvi -per dir-ho d'alguna manera- et demanarè que quena ens tornem a veure m'expliquis la història que acompnaya aquests verss.

Al Jesús Ma , felicitats també per aconseguir treure tot això.