12 de juliol de 2013

De veïns d'escala (22): Galdric Col·livert de Sió, assessor en discursos presidencials



Fa temps que no us parlava dels veïns. Fa temps que no us parlava de res, vaja. Però ara que ha vingut aquest nou “pajaru” al replà, us el presento. Es diu Galdric Col·livert. Galdric va néixer en el si d’una família de noble nissaga ripollenca, hereva directa del comte Bordell VI, assot de verges donzelles. La seva vocació lexil·logràfica li sobrevingué al bressol el dia que el seu pare, un home amant dels encreuats de l’Avui, en un atac etílic i veient que el noi no parava de pronunciar malament la ce trencda, li llençà pel  cap els vint-i-cinc volums de l’Enciclopèdia Catalana, un a un, annexos inclosos. Més endavant, el noi assajaria altres pràctiques lingüístiques sota les  faldilles de les seves mestres de primària; on s’excel·lia per demostrar les seves vel·leïtats bífides. No cal dir que va treure matrícula d’honor a totes les assignatures, inclosa Història sagrada que professava sor Angoixes.

Va fer sort a la vida el dia que va topa a la Facultat de Fonemes Assonants amb qui seria, anys més tard, secretària particular del Molt Honorable Mestre en Foll Saber; Onofre de Benestant, president honorífic de l’Onimasticon Catalanae. Amb tot dos (secretària i Honorable) van compartir per igual, lectures d’incunables, llençols d’hotels, condons usats, dièresis perdudes i sopes de galets.

Home de partit, de ferma convicció patriòtica i convençut defensor de les tradicions etnològiques, exerceix el seu apostolat entre les classes més humils, cofat sempre amb al seva catalana barretina (que duu posada del dels 16 anys i no es treu ni sota la dutxa). Ha viatjat pels cinc continents, sempre a càrrec  del contribuent i sota l’empara del Departament de Viàtics Infumables. La seva màxima obra ha estat l’edició del Diccioanri Català-Quetxua-Swahili, Premi Desperta Ferro 2012 i del qual s’han venut dos únics exemplars (subvencionats).


“La faixa em sustenta les idees”, em diu mentre prenem una orxata al  bar del xamfrà de sota casa. “La ceba, m’enalteix l’alè; les espardenyes. m’enforteixen el pas”; afegeix mentre s’estira la beta i eructa  al mateix temps. Amb aquesta filosofia de la vida, Galdric ha après com és important llepar natges i parrussos del poder i saber posar sempre el punt volat en el forat escaient.
__________________________

La resta de veïns d'escala:

1. Manolo Carmonaalias Vanessa, travesti; porter
2. Vincent Machin, chafarrinador; entresòl primera
3. Pròsper Cesid, espia; primer quarta
4. Benigno Galindo, matador, segon tercera
5. Thierry de la Melangière; restaurador, tercer tercera
6. Melquíades Carallop, econaturalista, cinquè quarta
7. Jep Remull, mariner d'aigua dolça, quart primera
8. Cangrejo Mariano, mampostero del andamio; sobreàtic segona
9. Gustau Parra, boxejador-fajador, segon primera
10. Pere Serra i Tallafort, llenyataire, setè quarta
11. Pau Pi Pi, jubilat sempitern, tercer segona
12. Boris Bigoff, assassí en sèrie, entresòl quarta
13. Joan Scot McFarmont, director general, àtic segon
14. August Solidari Arreu, funcionari internacional, quart segona
15. Serafí Expòsit, nunci episcopal, principal segona
16. Barrabàs Bonfill. ambaixador, setè segona 
17. Marcel.lí No i No, mediador social, primer primera
18. Galdric Col·livert de Sió, assessor lingüístic, sisè segona 
19. Adjutori Castell de Matamoros, defensor de l'embotit, àtic primer 
20. Ramon de  las Heras, catador d'opiacis, quart quarta
21. Adolfo Chapero, agregat militar, sisè segona