De veïns d'escala (20): Ramón de las Heras Castillejos, catador de farinetes

En Ramonet sempre el veig entrar al replà a hores intempestives. Més d'un cop l'he ajudat a obrir la porta del carrer o de casa seva. Com a agraïment, sempre em deixa caure un parell de paperines a la butxaca. Sé, de les moltes converses que hem tingut posant-lo sota la dutxa, que va néixer en el si d'una família tradicional d'Alcoi. Fill de pare pirotènic -ara amb al pólvora mullada- i mare amb cul de fallera major, de ben petit ja es va sentir atret per les mostres culturals. Després de diversos intents fallits de seguir el pas de les comparses de moros i cristians, va provar sort amb les arts alternatives i, de retruc, amb les substàncies psicotròpiques que potencien la creativitat en els viatges astrals.

Tanmateix , la seva vida va patir un gir el dia que, més carregat d'estimulants del que era habitual, va intentar saltar sobre una tanca d'obres i els seus ossos van acabar en un clot, enmig d'una muntanya de calç i canonades d'uralita. En Ramonet lluny de plànyer's, va veure en aquell sotrac, un senyal diví, i va decidir dedicar la seva vida futura a l'estudi de les drogues i al control del dopatge en els esforçats esportistes de tots els àmbits. Duguessin pilotes o no. Natació sincronitzada femenina inclosa.

Les autoritats sanitàries competents, van donar suport amb entusiasme a la iniciativa del Ramonet, en part per l'empenta i la vàlua del xicot; en part per la seva experiència amb qualsevol mena d'amfetamines, píndoles, coles, àcids, laxants i drogues diverses (les havia tastat totes); i, sobretot, em diu en veu baixa, perquè tenia gravacions originals de les juergues amb tota classe de companyia femenina i masculina que els dirigents del partit en el govern de la seva comunitat (amb la participació de destacats membres -erectes o no- de l'oposició i del món de les finances) havien fet en la torre d'estiueig adriàtica del president d'un conegut país mediterrani.

Des del seu lloc de treball privilegiat, el Ramon es dedica incansablement a eliminar les drogues en el món de l'esport a força d'acumular per al seu consum personal totes les partides que decomissa. Actor amateur, practica en la seva feina el mètode Stanislavskij, és, a dir, posar-se a la pell dels atletes dopats enganxats in fraganti  i tastant la seva pròpia medecina. "Altius, canutius, porris", és el seu lema, que em repeteix aixecant el dit, cada cop que me'l trobo a l'ascensor.

Em comenta que a la propera festa del terrat no faltarà ni maria ni mandràgora.

Els altres veïns de l'escala;

1. Manolo Carmona, alias Vanessa, travesti; porter
2. Vincent Machin, chafarrinador; entresol primera
3. Pròsper Cesid, espia; primer quarta
4. Benigno Galindo, matador, segon tercera
5. Thierry de la Melangière; restaurador, tercer tercera
6. Melquíades Carallop, econaturalista, cinquè cuarta
7. Jep Remull, mariner d'aigua dolça, quart primera
8. Cangrejo Mariano, mampostero del andamio; sobreàtic segona
9. Gustau Parra, boxejador-fajador, segon primera
10. Pere Serra i Tallafort, llenyataire, setè quarta
11. Pau Pi Pi, jubilat sempitern, tercer segona
12. Boris Bigoff, assassí en sèrie, entresol quarta
13. Joan Scot McFarmont, director general, àtic segon

14. August Solidari Arreu, funcionari internacional, quart segona

15. Serafí Expòsit, nunci episcopal, principal segona

16. Barrabàs Bonfill. ambaixador, setè segona 

17. Marcel.lí No i No, mediador social, primer primera

18. Galdric Col·livert de Sió, assessor lingüístic, sisè segona 

19. Adjutori Castell de Matamoros, defensor de l'embotit, àtic primer 

20. Ramon de  las Heras, catador d'opiacis, quart quarta