De Calents i contents (14): Menjar-te'm, de l'Arare
La Montse, coneguda en el món de la blogosfera com Arare, és una blocaire de llarg recorregut. Jo diria que no conec cap altre que mantingui tants blocs actius... O potser sí; però no amb tanta empenta i intensitat. La trobem arreu. Un dia ens va confessar que és àvia, però em sembla que té l’esperit més jove que molts dels que la llegim. I és que és un cul de mal seure i uns dits de mal seguir. No l’atrapem; i ella està a tot arreu.
Des de Blanes ens ha delectat amb múltiples excursions pel seu (i el nostre) mar a bord del Blauet. I des del seu blog, ens transporta a molts viaranys; sempre amb un esperit crític, solidari, compromès. Us convido a navegar amb ella tot que en el realt, ho faci des d’un espai més limitat com és l’aigua d’una banyera... d’on sortirem ben molls per fora i ben humits per dins.
O si no, deixeu rajar l’aixeta...i escolteu
PS
I espero més col.laboracions vostres, que se m'acaben!
Els anteriors relats del Calents i contents:
1. "Mitja taronja", de El veí de dalt
2. "Papers cubans", de la Joana Torres
3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope
4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)
5. "Un dissabte qualsevol" de l' Estripanits
6. "Mandra", de Llum de dona
7. "Cita a cegues", de Trina Milá
8. "Ments-turbacions, de El Gatot
9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic
12. Tan diferent, de Lady Griselda
13. La taquillera. de El veí de dalt
Aquí, l'audio
I ara el text:
Menjar-te'm!
Va preparar la banyera amb molt de compte. Aigua calenta, escuma, olor de roses i sàndal; una combinació que era tota una invitació per als sentits. Mentre s’acabava d’omplir, es va anar traient la roba. Lentament. Primer les sabatilles d’esport, després, els mitjons; seguidament, la malla de lycra; estreta i suau que li dibuixava el cos.
La seva pell suada per l’esforç lluïa a l’altra banda del mirall i ella no va poder estar-se de contemplar la rodonesa dels seus malucs, esculpits a força d’anys d’entrenament. Definitivament, se sentia satisfeta de la seva figura, tot i que era molt conscient de l’esforç que havia de fer per mantenir-la.
L’aigua continuava brollant i queia sobre la superfície blanca de la banyera, que amb el núvol d’escuma, s’anava convertint en un recipient luxuriós. Es va treure la samarreta i va restar així: vestida només amb les calces, diminutes, i els sostenidors, de tall esportiu; però que li feien uns pits molt atractius.
Es mirà al mirall, aquesta vegada de reüll. Acaricià amb falsa desídia els seus cabells, curts i esvalotats. Es llançà un petó a ella mateixa i es tragué les calces. Contemplà el pubis depilat i s’encengué tota. El reflex de la seva pròpia imatge, només amb els sostenidors posats, la féu posar vermella. Amb una sensualitat que gairebé desconeixia se’ls tragué i quedà nua al seu davant. Tancà l’aixeta i es ficà dins aquella mescla olorosa d’escuma i aigua. El contacte del seu cos castigat amb l’aigua fou una revelació. Ensumà els vapors que en sobreeixien, tancà els ulls i es deixondí tota.
Ell va arribar de seguida, feia olor de mar i d’eucaliptus. Arribava suat, entrà a la cambra de bany i s’esguardaren amb intensitat; no va caldre ni mitja paraula. Es tragué sabatilles, mitjons, samarreta... Mentre ho feia, ella contemplava el seu tors despullat, musculós i masculí, perlat per la suor. Només es va deixar posats els pantalons d’esport i la mirava fixament. Ella endevinà una erecció sota el teixit. Somrigué i allargà les dues mans cap a ell, en una càlida invitació.
Ell entrà dins l’aigua. El primer contacte entre tots dos fou com el primer glop de xampany, com el primer esguard entre dos amants furtius. Ella li tragué els pantalons, impregnats de suor, d’aigua i de desig.
Lentament ell va anar acariciant-li les cames, des dels dits dels peus fins a la cintura. Els seus dits es van entretenir a la rodonesa de les natges. La incomoditat de la postura se suplia amb escreix a través de la mirada anhelant que ella li dedicava, sempre en silenci.
Acostà els dits a la cara d’ell i li acaricià el cos amb ronseria. L’obligà a tancar els ulls i li passejà els dits per les parpelles. Baixà fins a les galtes, el nas, els llavis... Ell no es movia. Li ficà els dits dins la boca. Ell els xuclà amb avidesa mentre ella portava l’altra mà al seu propi sexe.
Ell obrí els ulls i ella també. Les mirades es tornaren a trobar. Sortejaren les dificultats fins que les boques es van trobar, amb avidesa, l’una dins l’altra, devorant-se amb una passió propera a l’embogiment.
L’olor que desprenia l’aigua junt amb l’aroma dels seus desitjos els excitava encara més.
Ell s’aixecà i ella quedà agenollada, amb l’aigua fins a la cintura. Portà el seu cap fins als malucs d’ell, l’envoltà amb els braços i engolí el seu membre amb la boca golafre, delitosa per tastar aquella menja. Ell li agafava el cap amb les dues mans, esbullant els seus cabells i emetent gemecs de plaer.
Ella passejava la seva llengua pel sexe d’ell. De tant en tant només el besava, portava les besades cap a les cuixes, li llepava el cos i tornava a agafar el membre entre els llavis per assaborir la química amorosa que ell li oferia...
De cop va desfer-se de la seva abraçada, però continuà bevent de la font de plaer. Es dugué la mà al seu sexe i el notà càlid i humit. Començà a acariciar-lo a poc a poc, després vigorosament, sense deixar de besar, llepar i engolir el caramel que tenia entre els llavis. Arribà a l’èxtasi i gemegà de plaer...
Llavors obrí els ulls i, lentament i peresosa, sortí de la banyera, es cobrí el tors amb la tovallola. Mig humida encara, s’acaricià la pell amb aquell bàlsam amb olor de roses que ell li havia regalat feia dies. Sonà el mòbil.
—Digui’m
—Hola, amor, ara surto i vinc cap a casa. Què has fet mentre m’esperaves?
—Menjar-te’m... –va respondre, voluptuosament.
© Montse, 1999
9 comentaris:
uix, quasi em fa vergonya, veí!
Gràcies per penjar-lo.
petonet.
Mmmmm..Boníssim "tot" , Arare.
Felicitats escumoses! ;)
Molt bó!!! M'encanta el final... i també el principi!! i pel mig!!!
Una abraçada
deliciós relat!mmm
Un relat molt sensual. Massa i tot a aquestes hores. El dia que aprengui a escriure en català te n'envio un Veí.
Molt bé Reina del Mar!
M'ha encantat.
Deliciós, Arare! Molt bo i sensual... Felicitats!
Avui la Diana Krall! mmmmmmmmmm
Uuuuuuffff, molt bó Montse.
Ara penso que fa molt que no em dono un bany d'escuma....
1999????
Besotes
gràcies a tots!
Si, el relat té uns quants anys!!!
el vaig rescatar de les entranyes del meu pc quan el veí va fer la convocatòria. Vaig pensar "Montse, només en tens un, de relat eròtic, potser que li facis una miqueta de publicitat...
i el vaig enviar.
:D
Publica un comentari a l'entrada