Pau Pi Pi, jubilat
L'home va néixer a Gratallops i encara espera trencar la solteria als seus 93 anys. O almenys això em diu mentre em fa "cap i cua" al domino del bar de sota casa. Fill únic, de procedència pirinenca, encara té forces per deixar anar alguna floreta a les veïnes que passen per l'escala. Ja sabeu que és un bon jan, però; totalment inofensiu. Gaudeix amb les sortides que l'Inserso li organitza durant l'hivern on m'assegura que sempre deixa alguna guia sense calces. El seu nom te inri: fill de Pere Pi Peiró, que es va maridar en segones núpcies amb la seva cosina germana Pepa Pi Palla; a ell lli ha tocat arrossegar el seu Pau Pi Pi per aquest móns de déu; que li han suposat mofes de tota mena; especialment al cos de regulars de la Legió, on fa fer el servei militar, allà un llunyà 1942; on era conegur pel sobrenom del "miccionador".
El més estrany de Pau és que sempre vesteixi igual, faci fred o calor: xaqueta de rayadillo, mitjons per sobre els pantalons, ampolla de moscatell a la butxaca i el gaiato entre les mans. Almenys, mentre el sosté, evita tocar el cul de les infermeres que pugen a prendre-li la pressió cada setmana. Els renecs que sentiu pel celobert ja sabeu de qui són. Entre els més famosos, el seu més especial, que dedica al capellà del tercer quarta (que ja coneixereu). "Casuml'hostiareconsagradadelaputamarequevapariratotaaquestapatoleiademenjacirisitorracollons derosarisiesgarriacriesdeseminari.Apendrepelsactotspelgats!" (tot dit de carrerilla i sense pausa!).
Tot un caràcter, que diria aquella.
El més estrany de Pau és que sempre vesteixi igual, faci fred o calor: xaqueta de rayadillo, mitjons per sobre els pantalons, ampolla de moscatell a la butxaca i el gaiato entre les mans. Almenys, mentre el sosté, evita tocar el cul de les infermeres que pugen a prendre-li la pressió cada setmana. Els renecs que sentiu pel celobert ja sabeu de qui són. Entre els més famosos, el seu més especial, que dedica al capellà del tercer quarta (que ja coneixereu). "Casuml'hostiareconsagradadelaputamarequevapariratotaaquestapatoleiademenjacirisitorracollons derosarisiesgarriacriesdeseminari.Apendrepelsactotspelgats!" (tot dit de carrerilla i sense pausa!).
Tot un caràcter, que diria aquella.
Els altres veïns de l'escala;
2. Vincent Machin, chafarrinador; entresol primera
3. Pròsper Cesid, espia; primer quarta
4. Benigno Galindo, matador, segon tercera
5. Thierry de la Melangière; restaurador, tercer tercera
6. Melquíades Carallop, econaturalista, cinquè cuarta
7. Jep Remull, mariner d'aigua dolça, quart primera
8. Cangrejo Mariano, mampostero del andamio; sobreàtic segona
9. Gustau Parra, boxejador-fajador, segon primera
10. Pere Serra i Tallafort, llenyataire, setè quarta
11. Pau Pi Pi, jubilat sempitern, tercer segona
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
4 comentaris:
Quina creu de cognoms! Jo conec una noia que va anar amb mi a EGB i que es diu "Sotoca" de cognom (pronunciat "sutoca", és clar). Potser la tens de veïna, també :)
Molt interessant aquesta escala que tens!
Un autoretrat?
Dush,
pitoser seria que es digués "Sorasca"!
Paseantillo,
espera't que et faci la foto a tu...!
Aquest renec me l'apunto per als claustres, jajajajajajajaja
Publica un comentari a l'entrada