Desideràtums, morralles, panegírics i altres galindàines sobre el món màgic (i tràgic) de la literatura, l'erotisme i l'actualitat més prosaica i lúdica amb una visió(cons)tructiva, irreverent i desimbolta.
Són les 24 h del dia 19, data límit per a inscriue's al Blocaire invisible 2008. Hem estat 63. No hem batut rècords, però no està malament. Sis més i fèiem un cap i cua curiós.
En fi, ara la ínclita Anna Tarambana i un servidor farem un sorteig amb la innocència que ens caracteritza (a ella, és clar; a mi, que m'agafin confessat) i establirem les parelles de blocaires invisibles. Quin nervis, oi?
Al llarg dels dies 20 i 21 rebreu als vostres correus electrònics (de part de l'Anna o meva) el nom del/la blocaire a qui heu de fer el regal del blocaire invisible. Teniu uns dies per mirar el seu blog per si no el coneixeu i pensar que és el que li escau. Podeu anar-li deixant pistes de qui sou com "Anònims", és clar ; o també fer-ho saber a tothom en el vostre blogs amb pistes que mantinguin la tensióm a l'estil de: "el meu blociare invisible ni és veí, ni viu a dalt". Val, aquesta és massa evident; una com: "el meu blocaire invisible té blog". Tampoc? Doncs, "el meu blocaire invisible em visita de tant en tant", "té la seva fot al blog" , "penja sovint cançons", o "li agraden les mogetes amb botifarra".. En fi, el que us passi pel magí!
El dia 5, a la nit, a les 24 h (la Nit de Reis) podeu penjar en el vostre blog el post-regal dedicat al vostre amic/ga blocaire invisible. Ell/a farà el mateix a qui li hagi tocat; i tots podrem veure com ha anat tot plegat. Què bonic, oi? Com que haureu esat bons minyos/es, tindreu regals de Reis i, a més, un d'un blocaire invisible. Visiteu-vos, feliciteu-vos, ajunteu-vos i reprodui-vos!
Dies després ja farem un post on linkarem a uns i altres per fer l"'informe final". I fins l'any que ve!
PS
Pels que no ho hagueu fet mai, sapigueu que Blogger (i suposo que Wordpress, Bloc.cat i alii) té una opció sota la pantalla d'entrada quan fas un post que diu "Opciones de entrada". Cliqueu .i veureu que podeu permetre"Comentarios de los lectores", "Enlaces de retroceso" i canviar la "Fecha y hora de la entrada". Aquí és on heu de posarel dia 05/01/09 i l'hora 23:59. EL post quedarà marcat coma "Programado" i es publicarà en aquell dia i hora. Fàcil del cagar, no?
Arran de les controversies del Joan Tardà(noi, podries haver-te afaitat el bigoti abans de vesar-la) i de l'inclit Fraga Iribarne (un personatge que és tot un cant al transformisme polític i a la senilitat de la democràcia d'aquest país), m'ha vingut a la memòria una frase del Perich. Sort tenim en aquest país dels humoristes per anar sobrevisquent dia a dia: tenim al Forges, al Roto, al Farreres, en Joma, en Martín, a l'Avi,... però, collons!, com trobo a faltar al Perich. I d'altres de la seva corda: el Chumy Chumez, l'Ivà, en Cesc,...
Els veïns de més edat recordareu aquella experiencia irrepetible d'Hermano Lobo, oi? Deprés vindria El Papus. Ara tenim El Jueves; però no és el mateix...Tot i que déu-n'hi do!
Però anava de frases de polítics, oi? Doncs el Perich en tenia una que deia:
Gracias a la libertad de expresión hoy ya es posible decir que un gobernante es un inútil sin que nos pase nada. Al gobernante, tampoco.
I que em dieu d'aquesta altra...?
Dios, dicen, está en todas partes. No tiene gran mérito: la coca-cola también.
Pero em sembla que algun veí d'aquest replà li aniria bé recordar aquella de:
Fumar en exceso es malo. Beber en exceso es malo. Comer en exceso es malo. Follar en exceso es difícil. Impossible, potser?
Hi ha realment objectes de mal gust en el nostre Museu, però aquest es posa en la primera fila de sortida. Un portaretrats amb una base per... cagar-s'hi? Li he manllevat del blog de la Lucrècia de Borja, que fa temps recomanava uns quants objectes d'evident malgust. És clar que si feu servir aquest posaretrats per posar alguna foto d'aquest, d'aquest o d'aquest altre, doneu-lo per ben aprofitat.
El que no m'han dit és si la textura i l'olor de l'objecte acompanyen a la vista...
_____________________
Altres objectes del Museu del Disseny Friki els trobareu a:
Lady Griselda, de nom real Laura, ens envia un relat amb final sorpresa. Un relat humit i sensual. Com ho són molts dels seus posts que publica al blog, que va camí de fer un anyet. Una criatura, vaja. Un blog amb un nom ben curiós: Prosopopeia.Un nom retòric per excel·lència, ja que una «prosopopeia» és una figures literària que consisteix en caracteritzar a una realitat no animada atorgant-li atributspropis de l’ésser humà. Comorr? Per exemple: “un mar de tacte suau”. Doncs aquest és un relat que us incitarà a fer prosopopeies i altres martingales.
En el seu blog, de disseny original, trobareu frases que li plauen i la música que l’enlluerna, a més d’alguns dibuixos seus. Parla de música, de cinema, de llibres, de menjars i de les coses que sent i escriu. Aneu a casa seva i no us defraudarà.
I tu, què esperes a envair.me el teu relat calent i content?
Aqui teniu l'audio
Aquí teniu el text
______________________
Tan diferent
Estaven acostumats a les complicitats amb aquell entorn natural, salvatge, feréstec, però aquell dia semblava que tot era més viu que mai.
La visió d'ella, nua, capbusant-se dins l'aigua, retallada contra la claror del capvespre, l'havia fet desitjar-la d’una manera quasi dolorosa. En canvi va fer el que qualsevol altre tarda hagués estat impensable: va esperar.
Ella va emergir de sota l’aigua. Es va girar cap a ell, conscient que l’estava observant. Cèrcols d’aigua jugaven per sota els pits i, de tant en tant, pujaven i baixaven pels mugrons amb més obscenitat que delicadesa.
—Que no vens? —va demanar-li— Va vine, que t’espero! Ella es va tornar a capbussar, i en sortir de nou, gotes de sal li guarnien la cara, el cabell, el coll, els llavis...
Va entrar a l'aigua, a poc a poc, sense deixar de mirar-la. Pensava que es posaria a nedar cap ell, però ella l'esperava dreta, fitant-lo directament als ulls, acaronant-se els pits amb suaus moviments circulars. Ell s’hi va acostar caminant pressarosament per sobre el llit fangós. Quan van ser l'un davant de l'altre, li va passar la mà per la cintura per atreure-se-la i es van besar en un joc febrós de llengües, llavis i dents, mentre ella li buscava el tronc inflamat i li sacsejava, dolçament, amunt i avall, rítmicament.
Ell intentava contenir-se mentre buscava la petxina doblement humida, però ella li ho impedia doblegant-se cap a ell i aixecant els malucs.
No podia esperar més. L'asseuria sobre qualsevol roca i amb un moviment inesperat, la penetraria sense contemplacions com havia fet tantes vegades.
No sabia si li havia endevinat la intenció. Un segon abans, ella el va mirar fixament, va somriure, el va deixar anar de sobte i es va posar a nedar cap a la riba tan de pressa com va poder. Passada la perplexitat inicial, ell la va seguir, bracejant tranquil·lament. Sabia que no aniria lluny. I a més, tenien tot el temps del món.
Assecar-se al sol era un plaer afegit després de sentir l'aigua del llac envoltant cada centímetre de la pell. Aquell dia, plaer i agonia es trobaven barrejats. Semblava tan disposada, tan plena de foc, i en canvi no el volia? Perquè l’incitava primer i el deixava anar després? Ella mai no li havia negat res i precisament aquella tarda que tenia tantes ganes...
Es va anar a estirar al seu costat, panxa enlaire, com ella. Capiculada al costat, va allargar la mà i va continuar el moviment que havia començat a l'aigua. Ell va recuperar immediatament la poca consistència que havia perdut feia uns instants. El seu membre s’alçava com un ariet sobre el seu perfil ajagut.
—Avui mano jo, recordes? Deixa'm fer...
Ell va tancar els ulls, obedient. I de seguida es va adonar del canvi. Ja no era la mà, sinó els seus llavis els que lliscaven amunt i avall del seu ceptre amb parsimònia. Notava l'escalfor de la gola que l'acollia i el tenia pres, i després, tota la llengua que li resseguia l'espasa enlairada fins a la punta. Un cop i un altre. Sense presses. Tenien, sí, tot el temps del món. Ella s'entretenia en breus llepades delirants. Ell no podia romandre quiet. Va avançar els dits entre les cames d'ella i els va enfonsar en un cau que regalimava de desig, de calor i d'urgències contingudes. Se sentia a gust així.
Ella es va incorporar i es va asseure damunt seu, donant-li l’esquena. Com li agradava veure-la així! Era com si cavalquessin lleugers en un estampida. La força del costum va fer que encaixessin perfectament, amb fluïdesa, amb un soroll somort que el va excitar sobremanera. Li plaïa tenir-la així, d’esquena, amb les natges enlairades; a la seva mercè. La intuïa fregant-se el sexe mentre ell bombejava els seu fal.lus amunt i avall. Veia el seu tors perfilat moure's amunt i avall, altre cop retallat contra la claror d’aquella posta de sol magnífica que feia lluir encara més, els to daurat de la seva llarga cabellera. Es moria de gust notant com aquelles natges glorioses li colpejaven el baix ventre; percebent el pessigolleig fred de les gotes d’aigua que queien des dels seus rínxols fins al seu pit i s'escolaven costelles avall, fins morir a l'herba.
La va prendre fort per la cintura. Els moviments es van fer cada cop més intensos, desbocats, gairebé frenètics, només hi havia sol, i aigua, i verd, i un delit immens, compartit; i ella... ella, que estava a punt de morir, com ell, va esclatar de cop en un crit profund, gutural, sense fi, que va posar en tensió els dos cossos amarats d'aigua i de suor, mentre tot el voltant semblava que callava i es rendia al seu èxtasi infinit, irrepetible. Brutal.
Es van desfent d’aquest llaç a poc a poc i van quedar estirats, panteixant, l’un al cost de l’altre. Ella, recolzava el cap al ventre d'ell, mirant cap avall. Li venia de gust veure com la tija perdia fermesa i es tornava minsa i empetitia. Ell semblava seriós. Li va prendre la mà en un gest de complicitat amorosa.
—Saps una cosa, nena? Hem vingut aquí un munt de vegades, però avui ha estat tan..., no sé..., tan diferent, que he tingut una sensació estranya... com si estigués mal fet.
Ella li va fer una llepadeta comprensiva al baix ventre. Volia saber si podria tornar a revifar aquella joia única que posseïa en exclusivitat.
—Sí, rei. Jo he notat el mateix. I saps una altra cosa? —va afegir l’Eva, mentre allunyava la poma que havien mossegat feia una estona amb una puntada de peu— Mai no m'ho havia passat tan bé!
Us agraden els gats? Segur que hi ha veïnes, com L'Elur, que li encanten. Doncs la manera de tenir-se sempre un a prop, a tocar, és posar-vos la samarreta felina. Acompleix dues funcions:
1) Tindreu el pit sempre calentó.
2) Si sou xiquetes, mantindrà allunyats de vosaltres els "sobadors" professionals, que sempre hi ha a l'autobús i discoteques.
Això sí, no vàlida per a supersticiosos/es!
Marrameu!
Una samerreta que m'ha enviat, fa dies, gat inclós, la Kapitana 64
I tu, a què esepres a enviar-me el teu objecte friki pel Museu?
_____________________
Altres objectes del Museu del Disseny Friki els trobareu a:
Tots recordeu aquest famós disc de Supertramp. Doncs supertrempat estic jo amb el coi de crisi financera, borsaria, empresarial i anímica que ens aclapara allà on anem. És ben cert que alguns ho estan pasant malament de debò i no és cosa de fer broma. I encara menys quan el pitjor sembla que ha devenir el 2009. I tot per uns credit options enverinades que es van empescar quatre financeres de poca volada allà pels EUA i que de retruc, van caure per aquí. Com si no haguéssim après res des d'aquell pelotazo famós del Mario Conde i Cia. Vinga regalar crèdits i a consumir desaforadament que ara hem de pagar justos per pecadors.
Els catalans tenim una dita per això: "No estirar el braç més que la màniga".
I el veidedaltes demana: si hi ha una llista internacional d'organitzacions titllades de terroristes que són perseguides pels estats; no pot haver una llista de terroristes especuladors, bancaris i financersque siguin buscats i posats a la garjola? Perquè no em fareu creure que els culpables de tot aquest sidral no tenen noms i cognoms...i ben coneguts per alguns. (Ah! Que són els mateixos els que fan la llei que la trampa? Ui, no m'havia adonat...Ingenu que és un!)
Però si algú no ha entès encara l'origen i l'abast real de la crisi finacera mundial (bé, del món capitalsita), no té més que llegir aquí , el blog de Leopoldo Abadía, on en el seu article LA crisi Ninja posa els punts sobre les "is".
Si us resulta pesat, podeu escoltar (o llegir, si no sabeu anglès) aquest entrevista amb clau d'ironia on es diu el amteix de foram més entenedora. I és que sempre ens quedarà el sentit de l'humor per sobreviure a tanta misèria.
Feia dies que hi pensava, però esperava que l'Alepsi tot i el seu retir voluntari, en fes la convocatòria. L'any passat li ho vaig haver de recordar. I si va posar presta. Però enguany, entre tan cadàver i història veïnal entremig, se'm va oblidar. Suposo que la xiqueta deu estar fins al capdamnut d'atendre clients amb símpotmes depressius al seu flamant gabinet de psicòloga. És clar, els pobres no deuen tenir blog... Ja veuries com se'ls curaven tots els mals!
Però aquest migdia, al replà de l'entrada m'he trobat, davant l'escensor un veïna que m'hi ha fet pensar. Mentre l'ajudava a entrar el carretó de la compra fins la cuina (un és un cavaller abans que res) he pogut constatar, darrera seu, que certament té el culet més respingó de tota l'escala. Evidentmetn, ja sabeu de qui parlo. D'ella, és clar. La Tarambana.
Entre tots dos (que quedi clar!) hem decidit que això no podia quedar així i que el replà (i tota la comunitat catosfèrica que es vulgui apuntar) havia de rebre el regal de Nadal del BLOCAIRE INVISIBLE 2008. I ens hem posat mans a l'obra, que ja sabeu que al veí li falta temps per planxar però no li sobren excuses per muntar sidrals d'aquesta mena. Espero que l'Alepsi, si em llegeix, em perdoni que li manllevi la iniciativa. L'any que ve ho farem amb més temps i passaré la presidència a algú altre. No patiu.
Què és això del blocaire invisible? Doncs, com al'amic invisible, es tracta de fer-se un regalet en forma de post al teu blog dedicat al blocaire que t'hagi tocat en sorteig de tots els que ss'apuntin. Ell/a ha de fer un post amb el que li hagi tocat; i axí tothom fa i rep un regalet . La gràcia està en no saber qui et farà el regal i que tu puguis deixar pistes al blog al destinatari del teu.
Si voleu saber-ne la història, llegiu la convocatòria del 2006 aquí
I els regals que es van fer el 2006, els veureu aquí
Per apuntar-s'hi: És ben fàcil. Us apunteu a la convocatòria amb un comentari al meu blog(http://malerudeveuret.blogspot.com), amb un email al meu correu (veidedalt@gmail.com) o amb un cometari al wiki que he creat ex professo. Allí podreu saber qui es va apuntant.
Les dates: Com que hem começat tard aquest any, enlloc de regal el dia de la Loteria (el 22 de desmbre); ho farem laNit de Reis.
1) Teiu fins el 19 de desembre per apuntar-vos-hi. Jo aniré dient qui es va apuntant. 2) El 20 de desembre donaré la llista complerta d'inscrits i faré el sorteig davant notari (el porter del bloc)
3) El 22 de desembre faré públics els resultats i si, almenys no us toca la Rifa de Nadal, us tocarà algún blocaire invisible. Que ja és dir!
4) Teniu fins el 5 de gener del 2009 per pensar el regal; que haureu de penjar al vostre blog a les 00.00 h del dia 5. Així, a més del regals de Reis, tindreu, els que participeu, un regal blocaire. Què bonic! Oh...! Nota: Penseu que Blogger permet "programr" els posts. Això és, dir que apareguin un dia detreminat a una hora determinada. NoP cal que estigueu davant l'ordiandor a aquella hora. Que si us veu el Baltasar desperts, no us deixarà res!
5) I des del 22 al dia 5, podeu anar deixant pistes als vostre blogs per marejar la perdiu i que el vostre blocaire invisible tracti (sense acosenguir.ho, es calr) d'endevinar qui sou .
NO CAL DIR QUE PODEU FER-NE DIFUSIÓ ALS VOSTRE BLOGS D'AQUESTA INICIATIVA!!!
Tinc un amic cuiner. També en tinc de mecànics, manobres, advocats, psicòlegs i economistes. Va bé tenir amics. Sempre et donen savis consells que fan de bon seguir.
El meu amic cuiner m'envia un correu que proposaré de seguir a casa, A veure si me'n surto...
COCINA FÁCIL (PARA HOMBRES)
Nivel de dificultad: 0 BACALAO CON PATATAS Y SETAS
INGREDIENTES: TU MUJER, BACALAO, PATATAS, SETAS, ACEITE Y SAL. MODO DE PROCEDER: METES A TU MUJER Y AL RESTO DE INGREDIENTES EN LA COCINA CON LA PUERTA BIEN CERRADA DURANTE DOS HORAS. AL CABO DE ESE TIEMPO ABRES LA PUERTA Y TIENES UNAS PATATAS CON BACALAO Y SETAS RICAS, RICAS. Y YA HABÉIS VISTO QUE FÁCIL. HALA , LANZAOS A COCINAR. ME VAN A PASAR MAS RECETAS DE ESTE TIPO, CUANDO LAS TENGA OS LAS IRÉ MANDANDO. SALUDOS.
El que no tinc és un amic rentaplats, ni un amic planxista (de planxar roba, vull dir), ni un amic modista (d'aquells que cusen botons i fan bordadillos). Algun veí em pot donar algun consell al respecte?
Hosti tu! Una veïna em comenta que ha rebut al seu correu un missatge tan al.lucinant com el que llegireu seguidament. Vull manifestar púdicament, púbicament i públicament; que el veí de dalt no hi té res a veure. Espero que si algun altre/a veí/ïna l'ha rebut, hagi entès que es tracta d'un spam infumable, impropi d'aquesta escala; mereixedor que el seu autor sigui cremat en plaça púdica, púbica i pública i les seves cendres llençades al pou de la ignomínia.
El correu deia així:
Hola estimadaCom estan vostès el dia d'avuiEspero que totes les coses està bé amb vosaltres com és el meu pleassure posar en contacte amb vosaltres després de veure el seu perfil malerudeveuret.blogspot.comque realment m'interessen a tenir comunicació amb vostè si vostè tindrà el desig amb mi per tal que puguem arribar a conèixer millor i veure què succeir en el futur. i serà molt feliç si em pot escriure a través del meu correu electrònic per a la comunicació i més fàcil saber tot sobre cadascun d'altres, i s'espera sentir de vostè com Li desitjo tot el millor per al seu dia, gràcies i que Déu et beneeixi.nou amic seu.Juliet
Perquè és evident que no és meu? Doncs per diverses raons. Com:
1) El veí mai diria pleassure; sino plaisir; que a mi el que em va és el francès, en els seves múltiples facetes. 2) És cursi del cagar. I ja sabeu que jo sóc un barroer de l'alçada d'un campanar. Mai escriuria "vostè tindrà el desig amb mi per tal que puguem arribar a conèixer millor", per dir clarament: "nena, puges a dalt i anem per feina"? 3) I tres,: el que és definitiu és això de "que Déu et beneeixi". Per mi, fa temps que Deú ja se'n pot anar a pasturar a les altures i deixi tranquil el veïnat.
En fi, que sento les molètsies que us hagi pogut causar.
Entrades
.JPG)
%20ci%C3%B3%20munt%C3%A9%20(2).jpeg)
.JPEG)
.png)
.jpg)
.jpg)
