Malerudeveure't: A la barana dels teus dits...

10 de juny del 2009

He seguit la proposta del Tibau i m'he llençat a fer un poema amb el vers que demanava.

Heus-lo ací:

VIATGE

El teu cos, una llar obliqua

de fonaments marítims.

Són tristos els records.

––La nit, ja saps, mai ens va ser amiga.

Tanco la porta i deso la clau sota l’estora.

M’enduc de casa ràfecs i cortines.

Les finestres que no ajusten,

i un trespol de margarides.

Només tornaré per deixar-hi

l’aiguamel dels records amables

i un test d’enyorança

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Carme Rosanas ha dit...: Una preciositat, veí! De veritat que m'ha agradat molt.; 12:56 a. m.
Violeta ha dit...: Quina meravella...; 1:21 a. m.
Jesús M. Tibau ha dit...: molt maco i molt trist. Moltes gràcies; 8:54 a. m.
khalina ha dit...: sí que és trist i maco!; 9:08 p. m.
Unknown ha dit...: Tot un gran poema Veí.
Felicitats.
És tan preciós que me l'aprendré de memòria per recordar-lo per sempre.

A canvi -per dir-ho d'alguna manera- et demanarè que quena ens tornem a veure m'expliquis la història que acompnaya aquests verss.

Al Jesús Ma , felicitats també per aconseguir treure tot això.; 5:01 p. m.