De calents i contents (24): Trobant Remei, de Lady Griselda
Aquí l'audio
I aquí, el text,
TROBANT REMEI
La pubilla Remei Pla
des que tenia veu
patia un tic, una mania,...
digueu-li com vulgueu:
Quan un paio se li acostava
fos gras, prim o amb embulls
ella mai no el mirava
directament als ulls.
Mirava, el rostre en flames
i el gest embadocat,
allò que entre les cames
tenia l'afectat.
Quins tràngols, la família
mirant d'apaivagar
la malaltissa paquetofília
de la pubilla Pla!
Per casa el pare anava
tot nu, de peus a coll,
provant si així es cansava
de veure aquell penjoll.
La mare, amb poca traça,
deia al claustre reunit:
«Segur que se li passa:
és com qui es xucla el dit.
»Si aprèn i ve a l'escola
quin mal hi ha, senyors?»
«Que ens mira la titola
i haurà de tocar el dos!»
Lluitant pel privilegi
de l'escolaritat
li van trobar un col·legi
que li anava ni pintat.
Nenes soles amb monges
van ser la sol·lució :
patates, cols, taronges
i gens de naps rodons.
Només algun desori
dijous de matinet
en què mossèn pare Gregori
deia missa de set.
Quan veia com observa
la nena del turment
la seva fava tendra
aquesta se li alçava
amb luxúria impenitent.
Parava l'homilia
vermell i entresuat
deia “perdó” i fugia
corrents a l'excusat.
Per raons suposables
no ho va dir a l'Opus Dei
i van ser uns anys amables
per la nostra amiga Remei.
La mida estava presa:
ullant tanta puput
coneixia amb certesa
quin era el contingut.
Els estudis de Ciències
van ser el moment daurat
per ampliar experiències
a la Universitat.
Hi havia poca dona,
i es vivia corrents.
¿i la raó més bona?
Tots anaven calents!
Pim, pam!, es traginava
les que feien més goig.
Com que era experta en faves
més d'un anava boig.
La creu; el catedràtic
de Medi Natural;
un home eixut i reumàtic,
i un xic malalt mental.
«Què em mires, què hi tinc mosques?»
-va dir-li amb un gran crit.
«Posa't ulleres fosques
...i allarga't el vestit!»
El punt passat de volta
del tip i de l'empatx
fou quan el poca-solta
la va cridar al despatx.
«T'agrada l'espectacle?
Te'n serviré un plat fi.
Nena, avui ni un miracle
no et salvarà de mi.»
«Prepara't, gata maula!»
Feia tocant-se els pixats
dempeus sobre la taula
i els calçotets abaixats.
Amb aire gens elàstic
va fer un salt malaltís
i ella cridant de fàstic
va fugir cap al passadís.
La noia era lleugera
i el vell feia saltets
brandant la pebrotera,
travat pels calçotets.
«Ja hauran passat la balda,
no hi ha ni quatre gats,
asseu-te'm a la falda
que cardarem plegats!»
El Rosari de l'Aurora
es va poder evitar
quan per allí la rectora
tombava pel replà.
Secretament colada
pel mestre involucrat
no va assumir l'alçada
del cigaló empalmat.
El xoc va ser fantàstic,
ella va caure a rodolons,
i ell la va muntar
un quadre plàstic
per treure's els mitjons.
Va ensorrar el tronc agònic
al ventre gegantí
i en estat catatònic
ella es va fer pipí.
L'alumna, encara muda,
va pensar amb gran desfici:
“De l'ocasió perduda
no se'n traurà cap benefici!”
Era el moment propici:
«Senyors, haig de marxar,
els deixo amb el seu vici,
ja ens trobarem demà.»
Quina fi de carrera!
Tot eren embolics,
no veia la manera
d’esgarrapar un sou fix.
«No podré trobar feina
ni presumir de sort.
Això de mirar l'eina
serà la meva mort.»
Un dia va llegir al diari:
“Empresa molt solvent
vol actor solidari
de membre competent.”
Potser el cas s'ho valia:
hi va anar de seguit
a veure què es coïa
en tot aquell sofregit.
Un mascle de portada,
morè i sense plomall,
la va rebre amb mirada
de no entendre un borrall.
«Busquem homes, senyoreta;
o bé amaga un semaler
o està més bona que peta
i en canvi no ens va bé.»
«Miri sentor, sense vergonya,
-va dir-li la Remei-
tindrà un càsting de conya
si es deixa fer un bon servei.»
»Des que gasto mirades
i tinc coneixement
que escruto braguetades
bo i compulsivament.»
»Puc deduir pes, força,
llargària i complexió,
si va recte o es torça,
si és plàtan o mitjó.»
»I tot sense una engrapada
ni un ˈtregui's els eslips̕.
Feina ben acabada
sense quedar-ne tips.”
«Com diria el poeta,
-diu ell amb riure franc-
em mires la bragueta
igual que un lladre un banc.»
«Provem-ho: Què diries
del meu pal de paller?»
«Que han de passar dos dies
per tastar-lo tot, ben bé.»
«No vas equivocada,
i el millor no serà
pensar en una trobada
més de primera mà?”»
»Calles? Qui calla ofrena!»
-va dir-li el Superman-
i es treu aquella antena
que ja s’estava inflant.
Ella, mig ajupida
per mirar-se-la d'aprop
era just a la mida
per prendre's el xarop.
A ell la boca mig oberta
també li va anar al pèl.
Com que qui apunta, encerta,
va entrar fins a l’arrel.
«Xucla però vigila,
si et quedes com estàs
els ulls et faran fila
mirant tots dos el nas.»
Just abans de la traca
la va treure amb un bot
i li diu «Espera, maca,
que no ho has vist pas tot.»
«No seran preses falses
o algun programa així?»
«Calla i treu-te les calces,
que ja m’ho sabràs dir.»
Obviant preparatori
li va clavar tot el bastó
damunt de l’escriptori
i de l’ordinador.
Pim, pam, amb energia,
dins, fora, fort i suau,
que ni al Bricomania
saben clavar aquell clau.
Dos crits que van fer esquerdes
a les instal·lacions
van obrir les llums verdes
a les negociacions.
«Molt bé, ja tens contracte,
demà a les onze vens.
M’has convençut...” a l’acte”,
et sobren arguments.»
Des d’aleshores ho feia bé i de pressa,
triava els més dotats
i si li feien peça
se’ls sepillava posats.
Sempre estava fent visites,
no donava l’abast,
que el porno vol artistes
i és feina de desgast.
No odieu una mancança,
quelcom de bo tindrà,
feu lloc a l’esperança,
mireu si no, la Remei Pla.
No va curar el defecte
però en va treure profit
guanyant calés, respecte
i bons moments al llit.
No se sap mai, noietes,
la vida és un garbuix.
Si ells us miren les tetes,
vosaltres... l’entrecuix!
1. "Mitja taronja", de El veí de dalt
2. "Papers cubans", de la Joana Torres
3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope
6. "Mandra", de Llum de dona
7. "Cita a cegues", de Trina Milan
8. "Ments-turbacions, de El Gatot
9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic
12. Tan diferent, de Lady Griselda
13. La taquillera. de El veí de dalt
14. Menjarte'm, de l'Arare
15. Orgasme compartit, de la Iruna
17. La febre americana, del Gatot
18. Emdeixes fer-ho a mi? de l'Albanta
19. Vols una catània?, de Violeta
20. Si véns, de El Veí de Dalt
21. Boeing 707, de Guspira
23. La ressaca, del veí de dalt
24. Trobant Remei, de Lady Griselda
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Entrades
.JPG)
.JPG)
.png)
.jpg)
5 comentaris:
molt original. Es podria fer l'auca de la Remei Pla afegint-hi els dibuixets.
Està molt bé el text. I la lectura amb la musiqueta també
Bonissim!!! quin tip de riure!!!
L'he trobat divertidíssim. Genial!!
ja,ja,ja...
Deunidó, quanta rimaaaa!!!!
;-D
Veí, quina sorpresa! M'alegro de no haver publicat la història de la Remei al meu blog, tu li has fet un honor inesperat trobant-li un lloc al "calents..." i al teu piset. Moltíssimes gràcies i petons, a tu i a tots.
Publica un comentari a l'entrada