De calents i contents ( 29 ): El vestit negre, de l'Emily

Els Calents i contents, amb la calor d'estiu, arriba la seva fi. Els companys d'ONA FM, el Mestre Vigó més concretament, em diuen que no tindrà continuïtat passades les vacances. Coses de la ràdio... Els mitjans de comunciació són així: avui et vull, demà et deixo. Com la meitat dels matrimonis d'aquest país. Evidentment no ho deixen per la qualitat dels relats que els heu enviat, ans al contrari! És que segurament un programa sobre erotisme deu ser difícil de subvencionar... No és de futbol, certament. I mira que hi havia relats d'alçada; com aquest de l'Emily, amb la qual acomiadem aquesta aventura veïnal del Racó del blocaire calent. Moltes gràcies als que heu enviat relats, tant si han estat emesos com si no (en nom meu sobretot i també dels coordianadors del programa) i espero que us hagi agradat a la resta de lectors-oïdors ocasionals. Però si acaba una aventura, ja ens empesacvrem una altra; no patiu.

I mira per on, si em permeteu, li dedico aquest relat (amb permís de l'autora), al nostre Gran Mestre Blocaire, el Gatot; el qual sembla que ens deixarà de fer llepades i miols durant una temporada. (Hosti! Això és una febre que s'escampa, l'abandonament dels blogs!) Però ja us dic jo que tornarà, segur. Ell és cm la bona música que no mor mai.

MOLTES GRÀCIES, i seguim...!

Tots els relats de Calents i contents:

1. "Mitja taronja", de El veí de dalt

2. "Papers cubans", de la Joana Torres

3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope

4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)

5. "Un dissabte qualsevol" de l' Estripanits

6. "Mandra", de Llum de dona

7. "Cita a cegues", de Trina Milan

8. "Ments-turbacions, de El Gatot

9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic

10.Rashia , de Rebeca

11. Bassals, de Clint

12. Tan diferent, de Lady Griselda

13. La taquillera. de El veí de dalt

14. Menjarte'm, de l'Arare

15. Orgasme compartit, de la Iruna

16. El mòbil, de la Mar

17. La febre americana, del Gatot

18. Emdeixes fer-ho a mi? de l'Albanta

19. Vols una catània?, de Violeta

20. Si véns, de El Veí de Dalt

21. Boeing 707, de Guspira

22. Des de les altures, de Té la Mà Maria i el veí de dalt
23. La ressaca, del veí de dalt
24. Trobant Remei, de Lady Griselda
25. Reencontre (Ell) , pel vei de dalt
26. Reencontre (Ella), per Violeta
27. Conte d'estiu, pel Vei de dalt
28. Xocolata calenta, per Llum de dona
29. El vestit negre, de l'Emily

Aquí, l'audio

Aquí, el text

El vestit negre

Entra com si estigués a casa seva. S’asseu i es descorda les sabates, sense deixar de mirar-me. S’estira i es relaxa fumant una cigarreta. Mai m’ha demanat permís per encendre’n una. No li cal. Si jo li negués, ella l’encendria igualment, sense fer-me cas.

Fa dos anys que escolto les seves històries. Ja té l’alta, però ella continua venint tots els dijous i jo l’espero amb delit. Tinc una teoria sobre ella. Crec que durant dos anys s’ha inventat la seva vida amb mil fantasies.

—Avui ho he tornat a fer –espera una paraula meva.

—Dispara –responc.

Fa una calada profunda a la cigarreta i continua. Jo aprofito també per relaxar-me i li n’agafo una.

—Sempre em passa el mateix, quan comença el bon temps. Miro la roba que tinc de l’any passat i em torna a sortir el vestit negre. Me’l poso i decideixo sortir al carrer sense roba interior.

La miro i veig que encara el du posat.

—Continua –li dic.

—Espero un bus i trio el que hi ha més gent. Com que he d’anar dreta, m’agafo d’una anella per no caure i no passen ni dos segons que sento la respiració d’algú al clatell. Miro el reflex al vidre i si l’home que és al meu darrere m’agrada, li somric. Quan el conductor agafa un revolt amb massa velocitat, em deixo anar. L’home m’agafa dels malucs i aprofita per refregar-se al meu cul. Miro on puc baixar i premo el botó vermell de parada. Ell es posa al meu darrere per baixar amb mi. Em segueix a certa distància i noto com em mira. Vaig cap al Morryssom i m’assec a la barra, deixo la bossa al costat. Demano una cervesa ben freda i em quedo mirant les tapes. Tinc gana. Ell ja ha entrat i s’asseu en una de les taules que hi ha lliures. Continua mirant-me, potser esperant un senyal meu. Bec un glop de cervesa i m’encenc un cigarret. Ell fa el mateix a la seva taula i deixa anar el fum mirant el sostre.

—Com és que has triat el Morryssom? –li pregunto, encuriosit.

—Hmmm, perquè m’agrada, per res més –contesta ella, contrariada per la meva inoportuna interrupció.

—Doncs com et deia… Per on anava?

—Ell fuma.

—Ah, sí. Continuo, no?

Li contesto que sí amb el cap.

—Apago la cigarreta i bec un altre glop de cervesa. Agafo la bossa i me’n vaig cap al lavabo, esperant que ell em segueixi. El lavabo està ocupat i m’espero al passadís. Quan estic a punt d’entrar, m’empenyen cap dins amb violència i m’agafen les mans per darrera. Em posen un mocador al ulls i em giren. El meu cor ha començat a bategar, cada vegada més fort. No sé si cridar o deixar-me fer. Però unes mans que semblen de dona per la seva suavitat em pugen per les cuixes, alçant-me la faldilla. “Ho has fet mai amb una dona?” –em pregunta una veu femenina. Li contesto que no amb el cap i em deixo anar. “Mai”. “Acostumes a no dur roba interior?” Somric. “Només quan em poso aquest vestit”, li responc. “Jo, no en duc mai”, em diu ella “Quant he vist que no se’t marcaven les calces al vestit de punt he sabut què volies”.

Mentre ella em va contant què feien les dues li agafo un altre cigarret.

—Continuo?

—És clar, dona. Només volia fumar.

—La dona sap què ha de fer, sembla experta en l’art d’estimar les dones. Em besa i em frega un mugró per sobre el vestit. Em besa el coll i va baixant fins als pits. Ara les seves mans ja són a l’entrecuix i em separa les cames. “Obre’t”, m’ordena. Li faig cas i comprova amb un dit el meu estat. Estic realment excitada i se’m nota. M’entra suaument i mou la mà. Amb el palmell em refrega i no deixa de besar-me i de moure’s dins meu. Sento que d’un moment a l’altre arribaré on vull i al final ho aconsegueixo. Tinc una explosió dins meu com feia anys que no sentia. Piquen a la porta i ens continuem besant agafades de les mans. Li vull correspondre, però ella m’atura. “Tranquil·la, ens tornarem a veure”, em diu. Vull treure’m el mocador que em tapa els ulls i em diu: “Deixa-te’l fins que jo marxi. Te’l quedes com a record.”

Es queda callada uns minuts i encén una altra cigarreta. S’incorpora i busca alguna cosa dins la bossa. Treu el mocador. Em somriu. S’alça i ve cap a mi amb una expressió riallera als ulls.

—He decidit que avui és l’útima vegada que ens veiem. No voldràs decebre’m, oi? –em diu mentre em tapa els ulls amb el mocador de seda…

© Emily, juny 2009

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: