De calents i contents (19): Vols una catània? de Violeta

La Violeta fa poc que es mou pel replà. Sempre que tinc un quadre per penjar al passadís, té un clau al damunt per deixar-me. No em mal interpreteu... Es veu que li cauen del cel, diu... No la confoneu amb l'altra veïna amb nom floral, la Violette; com vaig fer jo un cop i encara li demano perdó quan la trobo a l'ascensor. Ja veieu que en això de veïnes sensuals, l'escala n'està plena. I que duri!

Avui tenim un relat de caire gastronòmic i tropical, amb regust a xocolata. Perquè no direu que no és exòtic menjar-se una catània mentre..., mentre...Doncs aixó: se't mengen. Doble plaer! Bé, llegiu i escolteu. I no us ennuegueu

Els anteriors relats del "Calents i contents" (ONA FM, 103.5):

1. "Mitja taronja", de El veí de dalt

2. "Papers cubans", de la Joana Torres

3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope

4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)

5. "Un dissabte qualsevol" de l' Estripanits

6. "Mandra", de Llum de dona

7. "Cita a cegues", de Trina Milan

8. "Ments-turbacions, de El Gatot

9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic

10.Rashia , de Rebeca

11. Bassals, de Clint

12. Tan diferent, de Lady Griselda

13. La taquillera. de El veí de dalt

14. Menjarte'm, de l'Arare

15. Orgasme compartit, de la Iruna

16. El mòbil, de la Mar

17. La febre americana, del Gatot

18. Emdeixes fer-ho a mi? de l'Albanta

Per cert...espero més col.laboracions vostres pel "Calent i contens", que m'he quedat sec!

Una especial menció a la banda musical que ella mateixa ha escollit: Two Much- Love Theme de Michel Camilo i Tomatito
Brutal!

Aquí l 'audio




Aquí el text:

VOLS UNA CATÀNIA?

Vas a la cuina a beure aigua. A la ràdio sona, fluixeta, una música que ens convida a la relaxació. Aprofitant que no em veus, vaig a buscar el regal. El poso damunt el llit, sense la bossa de paper. Tornes al meu costat, amb un pas tranquil i pausat, segur. Quan veus el paquet al costat del coixí, primer et sorprens. Tot seguit, però, la teva mirada busca la meva. M’interrogues silenciós i dibuixes un somriure. Agafes la caixa amb els teus dits, llargs i prims, i em tornes a mirar. Allargues volgudament el moment d’incertesa per fer més interessant el misteri…

Obres l'embolcall de la caixa; ho fas lentament, per tal de no estripar el paper argentat, ni les cintes brillants. La llaçada es desfà a poc a poc. No et sorprens amb el contingut, ja que el nom de la botiga t'ho ha anunciat a l'enganxina exterior: "Chocolat". Tanques els ulls, seriós, i t'apropes la caixa al nas. Inspires de forma profunda, n'olores la sentor...

.

La mostra de xocolates és variada, tant de formes com en sabors. N'hi ha de xocolata amb llet, de xocolata negra i de xocolata blanca. Hi ha boletes petites, d’altre quadrades, rectangulars i cilíndriques en format de bombons, hi ha també catànies de raïm i catànies de xocolata, entre d'altres...

.

Tries una xocolata amb forma de bola petita. La beses. Me la poses dins la boca. Jo la mastego encantada. Saps que la xocolata em torna boja. N'agafes una altra. Me la passes pels llavis. Obres la boca, l’agafes amb la llengua i em mostres com la llepes, ensenyant-me com es va desfent... Et poses el dit índex als llavis i l'empastifes amb la xocolata. Em poses el dit a la boca, te'l netejo llepant-lo amb la llengua. El gust de la xocolata es multiplica barrejant-se amb el tacte i el moviment del teu dit que li afegeix certa temperatura a la dolçor... El meu esguard te'n demana més, sense paraules. El teu posat silenciós i seriós m’excita d’allò més...

.

Em giro i comences a descordar-me els botons del vestit que estan a l’esquena. Me l’acabes de treure i el llences al sofà. Em baixes els tirants dels sostenidors. Tot seguit me’ls descordes. Cauen al terra. T’agenolles al meu davant, em vas arrencant les calces, primer d’una cama, després de l’altra. Quan les tens a les mans, les poses contra la teva cara i les olores mentre tanques els ulls, llargament…

Observes les xocolates sense pressa, i em fas morir en l'espera. Silenciós i seriós, agafes una cinta de seda, em tapes els ulls i fas un nus al darrera. Decidint el tempo d'escena, prens una catània de raïm, l'acostes al meu nas i jo l'oloro; saps que tal suggestió deslliga ressorts específics. M'acarones molt suaument el rostre, i el polsim blanc se m'hi adhereix, com un maquillatge. Fas el mateix amb el coll i, amb tota la parsimònia del món, vas baixant per l’escot fins que la catània arriba a un dels mugrons. Amb ella envoltes l'aureola i, en aquest joc sensual, el mugró es va posant erecte. Vas i véns d’un mugró a l'altre. A la fi els tinc com dos ferros roents.

Obres la boca. En un mateix espai s'ajunten mugró i catània, catània i mugró, fins que es fon la dolçor coll enllà i només en resta l'ametlla. Me la dónes i jo me la menjo sense pronunciar cap paraula.

.

Tornes a mirar la caixa i el teu silenci decideix per tu: ara agafes una catània de xocolata, de les grans. Amb la mà l'acostes al meu pubis, en un contacte molt suau al començament. La fas rodolar pel damunt del parrús, rasurat i perfilat, molt lentament, amb una lentitud que desespera; que em desespera. De mica en mica s'acosta a la punteta del clítoris i, quan hi és al bell mig, el prems amb més força... tot giravoltant a sobre. La meva vulva no resisteix l'excitació i ja fa molt que està amarada de suc. Això facilita que la catània desaparegui dins la meva vagina per un moment... Però només per un moment. Em llepes a consciència i em neteges la xocolata que ha quedat escampada pels plecs de la carn.

Acuradament, la teva llengua explora el cau, a la recerca de la catània amagada. Hi penetra, dóna voltes, finalment la xucles, i la catània arriba a la teva boca.

.

Em mires. Ara somrius, perquè el teu bes, en aquest precís moment, m'alimenta de nou...

@ Violeta

http://delcielotecaenlosclavos.blogspot.com/

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

La frase de la setmana (nou): sobre Gabriel Ferrater

"Si s'és poeta i s'és genial, no es pot ser pobre."

Collons! La frase l'he sentida dir, en la veu sempre intel.ligent de la Carme Balcells, l'editora. en aquest video que és el trailler d'un documental d'Enric Juste sobre Gabriel Ferrater que he pillat al Blog del Senyor Boix. En Ferrater té l'estigma de poeta maleït. Deixar el món als 50 tacos per voluntat pròpia, per no voler veure com un envelleix, no sé si és un acte de covardia o sensatesa.

Ferrater, com Vinyoli, Bendetti, Biedma, Salinas... és un dels poetes que més em plauen i a qui sempre pots recórrer en moments baixos.

Ja sabem que el veídedalt ni és poeta, ni és genial..., però el que si us asseguro és que és ric de saber-se visitat. I tranquils, que encara em queden uns quants pels 50.



Trailer Metrónomo Ferrater from Enric Juste on Vimeo.

Us deixo amb un poema seu:

TEMPS ENRERA

Deixa'm fugir d'aquí, i tornar al teu temps.
Trobem-nos altre cop al lloc de sempre.
Veig el cel blanc, la negra passarel.la
de ferros prims, i l'herba humil en terra
de carbó, i sento el xiscle de l'exprés.
L'enorme tremolor ens passa a la vora
i ens hem de parlar a crits. Ho deixem córrer
i em fa riure que rius i que no et sento.
Et veig la brusa gris de cel, el blau
marí de la faldilla curta i ampla
i el gran foulard vermell que dus al coll.
La bandera del teu país. Ja t'ho vaig dir.
Tot és com aquell dia. Van tornant
les paraules que ens dèiem. I ara, veus,
torna aquell moment. Sense raó,
callem. la teva mà sofreix, i fa
com aleshores: un vol vacil.lant
i l'abandó, i el joc amb el so trist
del timbre de la bicicleta. Sort
que ara, com aquell dia, uns passos ferris
se'ns tiren al damunt, i l'excessiva
cançó dels homes verds, cascats d'acer,
ens encercla, i un crit imperiós,
com l'or maligne d'una serp se'ns dreça
inesperat, i ens força a amagar el cap
a la falda profunda de la por
fins que s'allunyen. Ja ens hem oblidat
de nosaltres. Tornem a ser feliços
perquè s'allunyen. Aquest moviment
sense record, ens porta a retrobar-nos,
i som feliços de ser aquí, tots dos,
i és igual que callem. Podem besar-nos.
Som joves. No sentim cap pietat
pels silencis passats, i tenim pors
dels altres que ens distreuen de les nostres.
Baixem per l'avinguda, i a cada arbre
que ens cobreix d'ombra espessa, tenim fred,
i anem de fred en fred, sense pensar-hi.

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

De cadaver exquist (4): per fi ha ressuscitat!

Ha costat caram! Des d'un llunyà 6 de novembre que vam enterrar-lo i anunciar la Quarta convocatòria ha plogut força! Déu-n'hi do el que hem tardat en fer-lo resuscitar! Exactament 110 dies. A tres dies i mig per vers... A aquest pas, no ens farem rics, ho sabeu, oi?. Em sembla que a la propera convocatòria posaré terminis més draconians a cadascú. Però si ho fes, perdira la gràcia de ser veïns d'aquesta escala, ...; i de la santa anarquia que regna al replà, oi?

Com és habitual, el poema té un to entre surrealista, burleta, elegíac i eròtic; tot alhora. I embolica que fa fort! El cadàver, el poema vull dir, no guanyarà cap Englantina d'Or en cap Jocs Forals; però segur que aquests són els versos més viscuts i cosmopolites de tota la catosfera literària. Que s'enterin els de Digital Granollers!

I per cert, les Històries veïnals ja arriben també a la seva fi. Teniu a punt tots els pecats captials del Malerianisme en el blog de referència. Falta el darrer, l'abstemisme, que el remato un dia d'aquests.

Gracies a tots/totes per la vostra col.laboració i santa paciència!

¿Seguimos para bingo?

Aquí el cadàver-poema:

1. No voldria que el teu bes fos tan sols un record.
2. Ja no hi ets en mi, ja no; el teu lloc l'ocupa una agulla clavada al pit.
3. Quina tendresa, quan fem l'amor al teu llit
4. fosc esquer, dolç convit i veles desplegades
5. juganeres, amagades, obren la boca i baden les mosses
6. amagades, escapadisses, entre ses bardisses
   es perderen unes quantes misses.
7. Quan ve el plaer, no és mai a misses dites.
8. Llencem idees a la blogosfera esperant que siguin llegides
9. i oblidades, colgades d'arena de desert imaginari
10. com els vespres d'amor que no he sentit
11. Com l'esperança llunyana en forma de regal
12. s'escola entre els dits inquiets.
13. Estàvem tots dos inquiets però la vaig besar molt apassionadament
14. Dos cossos nuats, compartint un bes com si fos el darrer.
15. La por de no tornar-te a veure m'envaeix
16. a l'hora en que la pell desperta,
17. parla, crida, riu! Sigues feliç, dóna’m la mà
18. que la vida de luxúria ens separa del nostre germà
19. i dóna'm la mà, no desenredem els dits
20. llargs i fins, com branques de pomera.
21. Fàcil, com sempre que havia triat un plat.
22. Amb bones herbes aromàtiques
23. L'aroma, cant de sirena de les flors
24. i oxigen, explorant galàxies pregones
    fins l'eternitat.
25. Instant suspès al buit – pausa precisa i intensa, indefinida
26. com les imatges borroses d'un matí de broma.
27. Ella perduda el reconegué, ell incrèdul la mirà:
28. és així com el teu esguard serè m'aixopluga.
29. Els desitjos dins de la cova fosca
30. de la meva ànima castigada

pels desenganys i la vida esbojarrada.

30. Com una púber que s’esvera

quan arriben els primers dies de la primavera

i tot el cos se li altera.

31. La pau del meu cos quan parlen les teves mans
32. hauria preferit fer-ho amb els peus
33. on restaria assegut la resta dels meus dies;
34. días ingratos llamaban a su puerta.
35. I quan anava a travessar la porta tantes vegades somiada,

el vent la va tancar d'una revolada.

I aquí sabreu qui és el veí /veïna autor/a de cada vers.

1. Malerudeveure't (El veíde dalt)

2. Trina Milán (Platxèria)

3. Arare (Des del meu mar)

4. Carles Mulet (Nausica)

5. Zel (Ara mateix)

6. Roi (Històries d'en Roi Marphille)

7. Lady Griselda (Prosopopeia)

8. Khalina (Aventures i pensaments de Khalina)

9. Anna Tarambana

10. Jesús M. Tibau (Tens un racó dalt el món)

11. Joana (Llum de dona)

12. CArme Rosanas (Col.lecció de moments)

13. Striper (Striper d'històries)

14. Anna (Biblosfera)

15. Puji (La cullerada)

16. L'altra cara de la lluna (The silver blue sea)

17. Caliope d'històries picants (Caliope)

18. Té la Mà, Maria

19. Gel de ducha (Duschgel)

20. Violette Moulin (Violette)

21. Vist i no vsit (Euria)

22. Sol Solet

23. Too much strong me non tropp per te (Robertinhos)

24. Transparència (Cèlia)

25. Post-its sacados de la papelera (Xurri)

26. Cròniques de sota el Mugró (Jordi Casanova)

27. La Rateta Miquey i els seus pensaments (Rateta Miquey)

28. Smiley

29. L'Avi

30. El Grum

31. Metamorfosi (El meu espai x)

32. El Gatot

33. Clint (A tot bloc!)

34. Gaby (Uno nunca sabe)

35. Déja Vie

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Arranquem les segones jornades de la Catosfera

Acabo de tornar de cap de setmana i veig això per la xarxa... Si es tracta de fer difusió, se'n fa; tot i que es podria haver dit amb més temps, no? Això dels experiments no sé si em fa gaire gràcia quan es tracta de fer-la petar...

___________________________________

Arranquem les segones jornades de la Catosfera

Pensaves que no arribarien? Doncs t’equivocaves. Els propers dies 27,28 i 29 d’aquest mes de març tindrem la Segona Edició de les Jornades de la Catosfera a Granollers. Per què tot tan precipitat? Respon a un experiment social sense precedents. El més important és que estava clar que, després de l’èxit sense precedents d’assistència i crítica de la primera edició, no podíem aparcar el projecte.

Què hi ha de nou en aquesta edició? El plantejament amb el que van néixer les jornades, la discussió al voltant de la blogosfera catalana i la web 2.0 a Catalunya, segueix sent la base sobre la qual es convoca a tothom qui vulgui aportar alguna cosa al debat obert que plantejarem. Però com ja va passar en l’anterior edició, volem fer ressò del que passa en altres escenaris i veure s’hi fa per allí. Per tant, hem decidit sortir més enllà de les nostres fronteres. D’aquesta manera, presentarem una web trilingüe (Català, Espanyol i Anglès) i un programa on es parlarà en espanyol i en català, sense descartar l’anglès.

Qui vindrà? El programa està a punt de tancar-se i us donarem els detalls aquesta setmana. Fins avui mateix, els ponents desconeixien que ho eren. És part de l’experiment. Ja podem avançar que l’obertura serà a càrrec del blogger Enrique Dans, mitjançant una conferencia magistral, amb la que esperem començar el debat que mantindrem fins diumenge.

Altres noms que ens podrem trobar a la llista seran els de Saül Gordillo, Susana Alosete, Antoni Gutiérrez Rubi, Ícaro Moyano, Javier Capitán, Alana Moceri, Gina Tost, Didac Lee, Carlos Blanco, Marc Cortés, Trina Milán i una convocatòria excepcional per a totes les xarxes territorials catalanes.

La de l’Enrique Dans serà la única conferència “convencional”, donat que a la resta d’intervencions es buscarà centrar-se en un debat a càrrec d’uns ponents que obriran la conversa i que, en un nou fòrum circular i ambientat com un plató de televisió, permetrà la participació general. Així doncs, més intervenció, més debat, major pluralitat de veus… En definitiva, una trobada molt més rica que ja anirem explicant en els propers dies. Es discutiran temes com ara els videoblogs, els open politics, les xarxes socials, el moviment emprenedor i altres qüestions que anirem compartint amb vosaltres.

No vindràs entre el 27 i el 29 d’aquest mes de març a Granollers?

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

De calents i contents (18): Em deixes fer-ho a mi? de l'Albanta

Albanta és nom de terra promesa. Però ella ve del País Valencià. Terra de grans poetes, transgresors i visionaris. L'Albanta és una mica tot això. El nom crec que l'ha manllevat d'una cançó de l'Aute. Ella sabrà el motiu de fons. Diu que és una dona somniadora, enamorada de la vida i de l'amor. Coi! Com tots els veïns d'aquesta escala! Els que segui el seu blog ja ho sabeu Llegiu i deixeu que us ho faci...

Els anteriors relats del "Calents i contents" (ONA FM, 103.5):

1. "Mitja taronja", de El veí de dalt

2. "Papers cubans", de la Joana Torres

3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope

4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)

5. "Un dissabte qualsevol" de l' Estripanits

6. "Mandra", de Llum de dona

7. "Cita a cegues", de Trina Milan

8. "Ments-turbacions, de El Gatot

9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic

10.Rashia , de Rebeca

11. Bassals, de Clint

12. Tan diferent, de Lady Griselda

13. La taquillera. de El veí de dalt

14. Menjarte'm, de l'Arare

15. Orgasme compartit, de la Iruna
16. El mòbil, de la Mar
17. La febre americana, del Gatot

Aquí l'audio



Aquí el text

Em deixes fer-ho a mi?


Havia tingut un dia molt carregat, sense parar ni un moment: feina, reunions, compres... El cap li donava mil voltes .

Va decidir donar-se un respir i relaxar-se una mica, dedicar-se temps per a ella mentre esperava la nit. Aquella nit es veurien de nou i volia descarregar les tensions del dia abans de trobar-se amb ell.

Es va despullar i es va ficar la bata de bany, es va netejar la cara del maquillatge que s’havia posat pel matí. No era una dona sofisticada, però li agradava arreglar-se una mica, sols el just per sentir-se arreglada, i no descuidar el seu aspecte.

Després va pensar en omplir la banyera amb aigua tèbia i donar-se un bany llarg... Ell arribaria tard, això li havia dit. Així que no hi havia presa,... però ja l'enyorava, ja sentia la urgència per trobar-lo. Com podia desitjar-lo tant?

Moltes vegades aquesta passió la sorprenia, com si fos una adolescent descobrint l'amor i el plaer del sexe. Però sols evocar la seva imatge, la seva mirada, les seves paraules, les seves carícies, la transportaven més allà del paradís.

Va decidir que es depilaria, ja començava a necessitar-ho, i va preparar tots els estris: sabó, fulleta, crema. Va començar per cames i aixelles, i va deixar pel final la delicada zona del pubis.

No el va sentir obrir la porta de casa, ni pujar les escales (sempre duia el mp3 amb la seva música mentre feia aquestes tasques).

Tampoc el va sentir entrar a la habitació contigua al bany... Ni el va veure observant-la a través de la porta semioberta...

Ell feia temps que li excitava la idea... i aquella era una ocasió perfecta. Es va treure la roba i va entrar sense fer soroll al bany.

Ella estava d'esquenes i es va sobresaltar al sentir unes mans que li roçaven el coll. Però les va reconèixer: les mans de l'amant. El seu toc sensible. I es va calmar.... No, no és cert que s’assossegués. Es va tranquil·litzar de reconèixer la seva presència, però el seu cos, com sempre que el tenia a prop, es va excitar...

Ell la va besar mentre s’arrapava al seu cos, i li va prendre l’ampolla de gel que duia a la mà. Va vessar un raig abundant al palmell i el va escampar pel seu sexe, generosament, per tota la zona pel pubis, pels llavis, per l'entrecuix fins a la zona anal... Uhmmmmmmmmmm, deliciós!!

Ella es deixava fer... calenta, excitada, pressentint el que ell anava a passar. La va fer girar delicadament i la va alçar fins deixar-la asseguda damunt el marbre fred que envoltava el lavabo.

Ella va pujar els talons damunt la pedra i va quedar quieta, totalment oberta per a ell, facilitant-li la feina. En veure la fulleta a les seves mans va tremolar. No és que desconfiés; però no s'atrevia quasi ni a respirar...

Va començar de dalt cap avall, repassant la línia rectangular del pubis, mentre anava retirant l'escuma per on passava la fulla... Va repetir l’acció en totes direccions, amunt i avall, fins que la pell va quedar totalment fina, rasurada.

Després, amb molta cura va agafar els llavis, els va cobrir amb la mà al damunt, cap a un costat... i va començar a rasurar lentament pels costats. Ella el mirava extasiada, sense atrevir-se a moure's, però els sospirs s'escapaven de la seva boca sense poder-los aturar. Ell concentrat, passava i repassava la fulla amb una delicadesa extrema, i de tant en tant la mirava amb els ulls plens de foc.

En acabar un costat va seguir amb l'altre. Anava esbandint la fulla sota l'aigua que hi havia ficada al lavabo..... Quan va acabar estava ja tan neta que quasi no necessitava rentar-se.

Així i tot, amb les mans, li va tirar aigua per damunt, retirant les restes d'escuma que hi quedaven. I va ser llavors, quan va deixar tots els estris, es va apropar i la va llepar dolçament.

Quasi al costat del clítoris erecte, una petita gota de sang regalimava cap avall... Ell la va llepar com una fera ho fa amb les seves ferides, com un bàlsam reparador...

A partir d'aquí, la nit va seguir molt més intensa del que mai ho hauria pogut somniar. Van fer l'amor fins l'esgotament, sempre amb el somriure còmplice que tenen els amants quan són terriblement feliços. Per que ells ho eren... i volien seguir sent-ho per molt de temps!

@ T’espere en Albanta, 2009

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Del Museu del Disseny Friki (30): El pitram mòbil

Vaig descobrir fa dies un blog que en ell mateix, ja és un Museu del Frikisme en potència. Es diu No puedo creer lo que hayan inventado. I realment, és una successió d'objectes ben estrafolaris i incongruents que, i això és el millor del cas, es venen de veritat!!! Realment, hi ha gent per tot...

Com a exemple, aquestes mamelles mòbils. Tenen un sensor que es belluguen quan els parles. Vaja,... com les de debò! ;-)

Qual trofeu de caça, podeu exhibir-les al menjador de casa. ¿He de suposar que hi ha una versió del membre masculí pansit que s'alça si el xiules...? No vull ni pensar-ho.

En fi: patètic.

Els altres objectes del Museu Friki

1. El gosset plomall (del Veí de Dalt)

2. La maleta sonora (de Té la Mà Maria)

3. La discoteca amb rodes (de Roy Marphille)

4. La bici "empalada" (o que "em pedala?") (de Roy Marphille)

5. El rentamans enculat (de Zel)

6. El senglar sintètic (pel Veí de Dalt)

7. La tomata ensucrada (del Gatot)
8.Les mans dorades (de l'Arare)
9.Les teles-filmines (de Viatger)

10. El teclat Chiquiliquatre (de la Kpi)

11. La tele-aixella (de Roy Marphille)

12. La bicicleta florida (del Veí de Dalt)

13. El casori de cucudrulus (de la Llum de dona)
14. El pallasso piltrafa (de Jesús M. Tibau)
15. La Sagrada Família levitant (per Pere)
16. Urinaris evangèlics (de Núria Aupi)
17. El pessebre emmarcat (de Té la Mà Maria)
18. La pistola alcohòlica (del Chamb)
19 El ratolí brillant (d'Eva)
20. La parelleta porcelanosa (d'Abogada en Barcelona)
21. L'USB follador, del Bixo
22. La samarreta felina, de Kapitana64
23. El cagalló retratat, de Lucrècia de Borja
24. L'astronauta muntanyenc, del Viatger
25. El mòbil nicotinat, de Xarel_10
26. El cendrer pulmonar, de Patrinsky
27. La banyera motera, de Roi
28. La medalla de l'amor, de l'Arare

29. Altaveus marcians, per CETINA

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

De veïns de l'escala (5): Thierry de la Melangière, resturador de cors batuts

Molts dels nostres veïns d'escala tenen una repertori variat de capricis. En el cas de Thierry, el veí francès del tercer tercera, es conformen a partir dels paisatges d'olors i sabors que marquen la seva tendra infantesa. La cuina casolana va ser de sempre els seu racó predilectes on amagar-se i evadir-se dels jocs dels companys, que el tenien per un titafreda i monyes. No sabia explicar el perquè. Tan sols sabia que en entrar en aquell reialme, l'escalfor dels forns li produia una no menys intensa pujada de temperatura en el baix ventre. I tampoc sabia perquè notava aquella coïssor a l'entrecuix en veure els pits onerosos de les matrones que feinejaven entre pots, pastes i verdures amb un lèxic procaç i barroer.
Però fins que no va veure (en viu i en directe) un fugaç i tòrrida escena entre el seu pare i la seva professora particular de francès, que riu-te'n tu de El carter sempre truca dos cops, no es va adonar de la connexió entre la creació gastronòmica i les comissures humitejades dels humans; entre l'art culinari i l'ejaculatori; entre l'excitació de les glàndules gustatives i l'estrenyiment glandular; entre els suscs gàstrics i els batuts de coco; entre...; vaja; resumint -i en els seves paraules: "Des que vaig copsa la rudesa en la pròpia pell d'un bon tall de carn magre per dur-me a la boca, fins a la sofisticació d'una glopada de llet a punta de neu; no em vaig adonar que tot, en el fons és pura gastronomia".

PS Ah!, i a mi m'agrada el Sacher i el Coulant; per si no ho sabíeu.

Els altres veïns de l'escala;

1. Manolo Carmona, alias Vanessa, travesti; porter.
2. Vincent Machin, chafarrinador; entresol primera
3. Pròsper Cesid, espia; primer quarta
4. Benigno Galindo, matador, segon tercera
5. Thierry de la Melangière; restaurador, tercer tercera

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Pepe Rubianes, In Memoriam

Hauria estat un gran veí d'escala si hagués sabut que existíem... En certa manera, jo, quan sigui gran, voldria ser com ell. Mira..., saps què et dic? Deixa'ns les teves acompanyants africanes amb nosaltres perquè el teu somriure i bon humor, la teva lucidesa crítica i aquesta mala bava tan tendre que et calçaves al damunt, ja la tenim present entre nosaltres i és una mica nostra.

Sabem que allà on paris, Pepe, no descansaràs quiet...

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Del Museu del Disseny Friki (29): Altaveus sords de CETINA

Suposo que ser de l'equip de futbol de la capital deu ser sinònim de frikisme a la màxima exponència. Hi ha alguns que són seguidors d'una altre equip que ressuciten al món blocaire quan la cosa els va magre als seus colors. L'amic C.E.T.I.N.A, que em sembla que només és seguidor del bon funky, m'envia aquest objecte que mereix una vitrina especial... a la cambra de bany. Oi, Mikel? Però algú es creu seriosament que pot sonar bona música en uns altaveus d'aquest color? Espero que a les pupil.les del MaleruFutbol Club no se'ls acudeixi en la vida de llegir un diari esportiu com aquest. Bé, a les nostres pupil.les ja sé que l'únic que llegeixen és poesia i literatura de la bona. Algunes, fins i tot, publiquen...i d'altres, les fitxarem en el mercat d'estiu.

I ja saps: si tens algun objecte que mereixi estar al nostre Museu veïnal, ja saps a quina porta has de trucar.

Àpali!

Altres objectes del Museu del Disseny Friki els trobareu a:

1. El gosset plomall (del Veí de Dalt)

2. La maleta sonora (de Té la Mà Maria)

3. La discoteca amb rodes (de Roy Marphille)

4. La bici "empalada" (o que "em pedala?") (de Roy Marphille)

5. El rentamans enculat (de Zel)

6. El senglar sintètic (pel Veí de Dalt)

7. La tomata ensucrada (del Gatot)
8.Les mans dorades (de l'Arare)
9.Les teles-filmines (de Viatger)

10. El teclat Chiquiliquatre (de la Kpi)

11. La tele-aixella (de Roy Marphille)

12. La bicicleta florida (del Veí de Dalt)

13. El casori de cucudrulus (de la Llum de dona)
14. El pallasso piltrafa (de Jesús M. Tibau)
15. La Sagrada Família levitant (per Pere)
16. Urinaris evangèlics (de Núria Aupi)
17. El pessebre emmarcat (de Té la Mà Maria)
18. La pistola alcohòlica (del Chamb)
19 El ratolí brillant (d'Eva)
20. La parelleta porcelanosa (d'Abogada en Barcelona)
21. L'USB follador, del Bixo
22. La samarreta felina, de Kapitana64
23. El cagalló retratat, de Lucrècia de Borja
24. L'astronauta muntanyenc, del Viatger
25. El mòbil nicotinat, de Xarel_10
26. El cendrer pulmonar, de Patrinsky
27. La banyera motera, de Roi
28. La medalla de l'amor, de l'Arare
29. Altaveus marcians, per CETINA

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: