Desideràtums, morralles, panegírics i altres galindàines sobre el món màgic (i tràgic) de la literatura, l'erotisme i l'actualitat més prosaica i lúdica amb una visió(cons)tructiva, irreverent i desimbolta.
Quan vaig ser a Saragossa fa uns dies, els govern d’Aragó regalava als assistents aquesta regla de plàstic on per un cantó estan dibuixats tots els reis de la Corona d’Aragó…i de l’Espanya pàtria. Home! Per a nostàlgics monàrquics i historiadors memorialistes és ideal. Com a xuleta per aquells que els hagueu d’estudiar no està malament, però té poc futur perquè fa 30 cm en la realitat. Així, doncs, de pet al Museu del frikisme.
Algú s’atreveix a fer el mateix amb els veïns del replà? Juàs!
Acabo de tornar de dos dies de congrés a Saragossa. El congrés biennal que organitza FESABID, la Federació Espanyola de Societats d’Arxivística,Biblioteconomia, Documentació i Museística, que ha organitzat les XI Jornades espanyoles de Documentació sota el lema “Interinformación”. Tot un títol que amaga una filosofia de vida.
M’interessaven les xerrades sobre webs socials i el món de la web 2.0 (tot i que ja se sent a parlar del 3.0). I ja que hi era, em va tocar moderar una de les taules rodones. No sóc bibliotecari ni documentalista, que consti; però sempre m’ha semblat un col·lectiu maltractat pels estaments dirigents i, en canvi, són qui ens treuen les castanyes del foc manta vegades.I a banda, és clar, és un món ple de dones!
Cada dia estic més convençut que les administracions públiques han de fer ja el salt (que algunes han fet) al món de la participació social en les seves relacions amb els ciutadans o seran superades i arraconades per l’onada digital que ens arrossega a tots. Ja no és que Catalunya serà blocaire o no serà (el veí dixit fa un parell d’anys). És que el món serà digital o no serà. M’encanten els llibres. És el millor invent de la humanitat. Però acabaré tenint, com tots vosaltres, un e-book d’aquí dos anys màxim i aprenc més ràpid a l'ordinador que no en moltes hores que em passi a la biblioteca. Que també està bé...
Com gestionar la fractura digital d’aquells que quedinfora d'aquest món de les noves eines de telecomunicació i de la informació (per edat o per manca de recursos), altrament dites TIC, serà tasca dels governs d’aquí no res.
Vaig trobar gent molt interessant en el congrés. Amb el cap ben moblat i les coses clares. També, és clar, hi havia il·luminats i cagabandurries, com a tot arreu. Si us interessa el tema; crec que les actes les pengen a la seva web.
Fixeu-vos que us dic... (i que consti que ja se m’ha passat la “cogorza” de la festa de la nit de clausura. Per cert –i obro parèntesi–, la gent deuria estar pitjor que jo quan alguna bibliotecària de somriure amable em va insinuar “si feia balls de saló”. Collons, si em trepitjo a mi mateix quan ballo! Sota la lluna de les quatre de la nit fins i tot em semblava que la Pilarica era un monument bell...)
Tanco parèntesi.
,,,doncs us deia que d’aquí deu anys els diaris de paper deixaran de tenir sentit: tots els veurem en versió digital o des dels nostres mòbils. I si no, d’aquí deus anys, si encara esteu pel replà, en tornem a parlar.
Les paraules de la presidenta de FESABID, Glória Pérez-Salmerón sobre l’objectiu de les Jornades.
Les paraules d’Ícaro Moyano, responsable de Tuenti; un dels gurús actuals de les xarxes socials.
Les paraules de la periodista Giorgina Cisquella, que va fer la conferència de clausura (que per cert, em va decebre moltíssim).
PS (Per cert, encara hi ha ganes de fer una revetlla de sant Joan al terrat de cal veí?)
No em podeu dir que no vaig parlar d'ell quan era viu; però sempre que ens deixa una ploma com la seva es inevitable referir-s'hi. Si no l'heu llegit mai, és una ocasió impagable per fer-ho. I si el sentiu recitar, millor. Benedetti és un d'aquells autors que si havies de fer un regal a una xiqueta, mai quedaves malament (que després servís de res, és una altra cosa (;-).
Qui pogués escriure poemes com ell...!
Us deixo un poema seu, a l'atzar.
EL PUENTE
Para cruzarlo o para no cruzarlo ahí está el puenteen la otra orilla
Alguien me espera con un durazno y un país
traigo conmigo ofrendas desuadas entre ellas un paraguas de ombligo de madera un libro con los pánicos en blanco y una guitarrra que no sé abrazar
vengo con las mejillas del insomnio los pañuelos del mar y de las paces
las tímidas pancartas del dolor las liturgias del beso y de la sombra
nunca he traído tanta cosa nunca he vendio con tan poco
ahí etá el puentepara cruzarlo o para no cruzarlo
yo lo voy a cruzar sin prevenciones
en la otra orilla alguien mes espera con un durazno y un país
El nostre replà no és un pont. Creue-lo sense por ni temences! El durazno ("presseguer"), ya el poso jo. El país, és el nostre blogville.
Cadascú neix amb la cara que li toca, i el petit Gustavito va néixer amb cara d'hòstia supina. De petit, va haver de suportar les plantofades dels pares, germans, tiets, cosins, amics i veïnat en general, incapaços de reprimir-se davant la invitació constant del posat del Gustavito a què li deixessin anar una sonora bufetada entre orella i orella. Als dotze anys, el noi va abandonar l'escola -per sort seva, encara no s'havia inventat l'ESO- per dedicar-se professionalment a rebre tota mena d'hòsties i mastegots en els quadrilàters de l'extrradi barceloní. Malgrat d'aquest dur escenari familiar i laboral, el ja forjat Gutavito va poder acabar l'educació elemental gràcies als doctes consells del seu ídol d'infantesa, l'Epi. L'Epi de Barrio Sásamo, a qui seguia amb delectança cada tarda de cinc a set...
Malgrat que Gustau Parra mai va guanyar cap dels 99 combats professionals que va fer -per culpa, bàsicament, de la seva addicio al vi cosechero (sempre en porró, això sí!)-, els miserables contractes que aconseguia li permetien, almenys, costejar-se les despeses mèdiques ocasionades per les pallisses monumentals que rebia en els combats amanyats pel seu mànager. Va esdevenir un sobrevivent al coma profund.
La fama, però, li va sobrevenir quan instal.lat a la costa marbellí, va aparèixer com a testaferro d'un tal Tio Gilito, que li havia promès dirigir un Casino per acabar repartint estampetes de Sant Llúcia.
Retirat fa anys dels quadrilàters, el veig encara entrenant-se fent ombres contra ell mateix al replà de l'escala. Quan li demano com li va, semprpe em respon el amteix: "Grrrrrf, smmmmff, plsssst, rggghttt"; sense adonar-se que encara duu el protector bucal a la boca. En fi, un pobre jan que sempre us agrairà que li deixeu pagada una copeta de vi (cosechero) al bar de la cantonada.
Tinc un cul de mal seure ( i no com un paner, eh?) Per això em lio sol em mil embolics que no sé com sortir-me'n... Bé, suposo que acabarà bé, com quasi sempre. Perquè em deu agradar això de dormir poc i fer-la petar (la llengua, eh?, no el cul, vull dir). Així doncs, m'he llençat a moderar un del fòrums del Què llegeixes?. Un de l'"Estem llegint..". Es tracta d'escollir un llibre i moderar les aportacions que fen els quellegistes a mesura que el llegim tots alhora. El llibre que he escollit , perquè crec que dona per fer-ne un debat i és prou bo és: Les set aromes del món. Una obra de l'Alfred Bosch. Un viatge per quatre continents a la recerca dels orígens del cafè i de la pròpia identitat del protagonista. L'heu llegit?
Si no ho heu fet, us convido a fer-ho i a apuntar-vos al fórum.
Lady Griselda, del blog Prosopeia, té l'honor de ser la primera que ens va ressenyar el llibre de la colla dels Progula. Ja només per això mereix tenir sempre la porta oberta al meu replà. La noia té un blog peculiar, que no dec visitar tant com es mereix... S'ha currat el disseny i sol posar bona música. No cal dir que a mi m'agrada la música... I aquest relat que ens ha dut en té, de música... poètica. Perquè és un relat amb rima. Un poema en vers sobre les vicissituds d'una xiqueta, la Remei, que pateix el mal que patim tots els tios, però a l'inrevès: si nosaltres sempre us mirem el culet, aquesta pobre Remei sempre ens mira... el paquet. I és clar, d'aquí li venen tots els mals. Escolteu un dels relats més diverits passats a Calents i contents. I la setmana que ve... sorepresa!
Entrades
.JPG)
.JPG)
.png)
.jpg)
.jpg)
