15 d’abril del 2009

Del Museu del Disseny Friki (35): El DJ mòbil


Que voleu anar de festa i no teniu un euro? Que sou d’aquells que no us deixen entrar mai a la discoteques de moda perquè al porter no li feu el pes? Que us agrada tenir la música sempre a punt? Que sou un pèl durs d’orella? Doncs la discobici és la vostra solució. Us passo el telèfon d’aquest DJ melòman que segur no tindrà problema de conduir la seva discomòbil fins allà on li demaneu. I és que el xicot es pren al peu de la lletra allò “vés-te’n a la música a una altra banda”. Cop de pedal i llestos.


Per si de cas, jo ja li he dit que no es posi a donar la murga sota el xamfrà de casa…


El present, és una gentilesa del Roi Marphille, que per mi se’n va a l’altra punta de món a buscar objectes (i subjectes) com aquests...


I vosaltre, no m'envieu cap?


Els altres objectes del Museu Friki

10. El teclat Chiquiliquatre (de la Kpi)
13. El casori de cucudrulus (de la Llum de dona)
14. El pallasso piltrafa (de Jesús M. Tibau)
15. La Sagrada Família levitant (per Pere)
16. Urinaris evangèlics (de Núria Aupi)
17. El pessebre emmarcat (de Té la Mà Maria)
18. La pistola alcohòlica (del Chamb)
19 El ratolí brillant (d'Eva)
20. La parelleta porcelanosa (d'Abogada en Barcelona)
21. L'USB follador, del Bixo
22. La samarreta felina, de Kapitana64
23. El cagalló retratat, de Lucrècia de Borja
24. L'astronauta muntanyenc, del Viatger
25. El mòbil nicotinat, de Xarel_10
26. El cendrer pulmonar, de Patrinsky
27. La banyera motera, de Roi
28. La medalla de l'amor, de l'Arare
29. Altaveus marcians, per CETINA
30. El pitram mòbil, de No me puedo creer que lo hayan inventado

31 i 32. El gat manequista i la Repollo, de la Xurri

33.El bicicony, de Roberthinos

34. L'interroptur celestial
, de Tondo Rotondo
35. La bicidisco, de Roi Marphille

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

13 d’abril del 2009

HV/6: Als seus llocs. Preparats…; llestos;…


Ep!

D’aquí pocs dies, el 17 d'aquest mes, acaba el termini per apuntar-se a la Sisena tongada de les Històries Veïnals (HV/6); ja sabeu, els relats catosfèrics més compartits fets a quatre mans. Ara per ara en som 35 veïns i veïnes. Si voleu , encara us podeu apuntar. A veure si arribem al 40. Com els lladres aquells,,, Ànims!


I si encara no sabeu que són això de les HV, cliqueu aquí i llegiu.


I ja us avanço que aquest cop hi haurà sorpresa. Una amable i espavilada blocaire m’ha proposat l’inici de la història que cada grup haurà de desenvolupar. Tot un repte: original i suggerent… Ja us dic ara que l’inici a partir del qual cada grup haurà de fer el seu relat serà un petit trailler en video. Guauuuuh! Que es penjarà al Youtube oportunament (no, Gatot, no hi ha cap nu integral del veí, llàstima!). I es tractarà que cada veí i/o veïna el continuï al seu gust. Si ho feu també amb un videopost, millor que millor. No s’han posat tan de moda els videobloggers des de fa un temps? Doncs a Blogville, a l’escala del veí de dalt, no serem menys, oi?


I tranquils-es; si us fa respecte això de fer un post en vídeo (des del mòbil es pot fer perfectament), doncs seguiu escrivint el post amb la llàrgaria habitual i en la llengua que més us avingui. Amb imatge inclosa o no. Que aquí, al replà, ho agafem tot!

Sigan atentos al monitor.


PS Us podreu entretenir mentrestant, fent apostes a un dol singular que tindrà lloc algun dia d'asquests a trenc d'alba a Blogville.


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

9 d’abril del 2009

Del Museu del Disseny Friki (34): L'interruptor celestial


Sempre m'han dit que Deu era la llum i Jesús la seva veu al món. El que no sabia és que també era... el seu interruptor!

No recordo ara quin veí/ïna m'ho va passar fa temps. Ah!, sí! El Tondo Rotondo! I bé que s'ho mereix, oi? Per molt creients -i amb tot el respecte- que sigueu alguns de vosaltres, bé es mereix estar a les vitrines del Museu Blocaire del Disseny Friki.

I que no s'apagui la llum!

Els altres objectes del Museu Friki

10. El teclat Chiquiliquatre (de la Kpi)
Espero que m'enveieu els vostres!

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

7 d’abril del 2009

De calents i contents (22): Des de les altures, del Té la Mà Maria & El veí de dalt

Aquesta setmana un col.laboració especial. Un relat fet a duo: entre el Té la Mà Maria (de Reus) i El veí de dalt (de Barcelona). Una història que un esbossa i l'altre emfarfega. O que un comença i l'altre remata. Si algú s'apunta a l'experiment, m'ho diu i fem barreja!

No cal que us digui que aquests amics de Reus tenen un dels bloc més "plàstics" i creatius de la catosfera. Veure la seva sel.lecció de pintors, fotògrafs o artistes diversos que treuen a la llum, enlluerna. Per no dir dels seus posts reivindicatius amb certa dosi de mala gaita...especilament quan es fiquen amb els meus herois: l'església retrògrada i la dreta carpetovetònica.

Aquí, però, s'han deixat anar per un to més líric i vaporós.

No us constipeu, que corre un aire frecot, que diria el Molina, per allí dalt... O si no, els ho pregunteu al Max i a la Carlota.

Aquí l'àudio



Aquí, el text

Des de les altures


En Max recollia la corda que havien fet servir en el darrer llarg. El dia era esplèndid. La panoràmica damunt la serralada, impressionant. Un vent suau, lleugerament fred, els mantenia amb la tensió a flor de pell. La Greta acabava de reunir-se amb ell al sortint de la roca. El tenia agafat per l’espatlla, en el poc espai que oferia aquella escletxa. Feia ben bé sis hores que havien iniciat l’ascens i ja eren a tocar del cim.


—Que voldràs que et faci quan arribem amunt? El pla A o el pla B?

Per què sempre hem de plantejar les qüestions més transcendents de la vida en forma de disjuntiva? Aquesta vegada la resposta del Max la va agafar desprevinguda.


—Ni una cosa ni l'altra, tirem amunt! Ara ve el llarg més bonic i impressionant de tot el recorregut. La xemeneia s'estreny i se n'ha de sortir a través d'un tram molt aeri i espectacular —i en aquell moment, va pensar en fer servir un d’aquells símils eròtics que tan li agradaven–. La reunió es fa a la punta del gland d'aquest immens membre de roca per on estem pujant. Les dificultats reals de la via acaben allí i hi ha un confortable replà on podrem reposar una mica.


—Tu li dius “reposar”, d'això? Des de quan?


El Max va considerar oportú fer aquest llarg en segon lloc i la Greta no s'hi va oposar. De fet, ja havia quedat clar davant la noia que, tot i no ser tan fi en tècnica com ella, no li mancava gosadia. I això és precisament el que va pensar la Greta en el moment de sortir de la xemeneia i fer el famós tram aeri. No era difícil perquè hi havia força preses on agafar-se, però s'havien de tenir ben posats per la sensació de buit que provocava. Ella va sortir primer, i a en Max l’excitava veure-la des de sota estant com obria les cames en angles impossibles buscant amb els peus de gat les escletxes més inverossímils. El vestit se li arrapava al cos i li marcava una silueta que el marejava. Especialment les natges, dures i sòlides com el mateix rocam, que ell ja havia tastat manta vegades. La Greta, des de dalt, li va llençar una mirada còmplice.


—Ja estic a tocar. Vens?


Sabia que era el senyal. En Max va començar la darrera ascensió per coronar l’objectiu més ràpidament del que era recomanable. No havia de tirar-se enrera ara que havia enfilat l’objectiu. En arribar al darrer punt de reunió, tots dos van agrair els raigs de sol de migdia damunt la seva pell. Era l’hora de l’aperitiu. En aquesta última tirada la Greta havia passat una mica de fred i ho comentava en veu alta. El Max va voler fer patent la seva galanteria.


—Vine, que t'abraço.


No s'ho va fer repetir dos cops.


—Si estàs gelada!


I amb les mans va procedir a fer-li un joc de fregues pels braços, pel tòrax i per les cames que es va convertir en innocents i breus intents de massatge i que, finalment, va derivar en interessades i llargues carícies.


—Ho veus...? Que voldrà el senyor: se la pelo o se la mamo?


—Posa'm una ració de cada.


Ella li va baixar el pantalons d’escalada i calçotets fins a mig camal. L’ariet ja estava a punt, des que van començar el darrer llarg. La pell del prepuci, esporuguida, es va fer enrere immediatament davant la gola que se li acostava i el gland es va quedar tot sol a aguantar el xàfec. La cosa, de moment, no anava ni d'immersió bucal ni de llepades. Amb la mà dreta li va empunyar fermament la verga, com havia fet tantes vegades en tants cims que havien escalat plegats. I ja n’eren un munt! En Max podia vanagloriar-se que la Greta, la més hàbil de les escaladores del club, l’havia escollit a ell com company de cordada. I de follades. Amb la d’avui ja duia més de cinquanta fel.lacions encimellats a les canals més feréstegues de les serralades del país i de part de l’estranger.


La Greta va imprimir un rítmic vaivé a l'epidermis que el Max trobava gairebé dolorós. Sofert com era, no se'n va queixar. Aquella mà de morter no cessava de fer la picada i la Greta va decidir incorporar-hi un nou ingredient. Va deixar caure de la boca una glopada de saliva damunt del cap de la fava per fer més melosa la recepta i, obrint la boca, va posar al descobert la blanca dentadura que encerclaven uns llavis molsuts i tendres. Decididament, la Greta feia les millors mamades de tot el món excursionista.


Què pretenia ara fer-li aquell àngel, vingut de les tenebres?


Fer el bé. Res més.


La saliva va caure al bell mig del capoll. Ella s’hi va abocar amb deler i va fer una neteja a consciència dels baixos; sense retirar en cap moment els llavis de l’agulla enlairada. Ell li acaronava els cabells, que sense la presó del casc, s’escampaven tan negres com eren, per la seva espatlla. No calien grampons, ni nusos ni llaçades. Es deixava anar i no li hagués importat caure muntanya avall presoner d’aquell bes que volia infinit.


Ni en el moment del clímax final, quan en Max es va deixar anar amb un gemec tremolós, ulls clucs; aquella ànima celestial no va gosar enretirar els llavis del seu rocam. Tot allò que Max va treure cap enfora, va passar a engrossir directament els budells de la Greta. Un àngel aquesta noia, ja ho deia...


I en Max, home descregut com pocs, en una acte reflex, va alçar un braç enlaire per notar com, just en aquell indret, mig nu, damunt un roca vertical de dos-mil vuit cents trenta sis metres de caiguda lliure, tenia el cel era a tocar dels dits. I si realment existia un déu, aquest tenia nom de dona. El de Greta. Que ara se’l mirava amb ulls lascius i corroborava que tot el que pujava, finalment, també baixava.


—Noi, crec que ara em mereixo que t’ajupis i exploris... la cova simanya...


Ella sabia que l’espeleologia era la gran especialitat del Max.

Fins i tot a dos-mil vuit cents trenta sis metres d’alçaria.


@Té la Mà Maria @ El veí de dalt


Els anteriors relats del "Calents i contents" (ONA FM, 103.5):


1. "Mitja taronja", de El veí de dalt

2. "Papers cubans", de la Joana Torres

3. "Unes botes fetes a mida", de la Caliope

4. "Debilidad", de Guiller Pirata (no té blog)

5. "Un dissabte qualsevol" de l' Estripanits

6. "Mandra", de Llum de dona

7. "Cita a cegues", de Trina Milan

8. "Ments-turbacions, de El Gatot

9. Entrevista de feina de l' Skorbuto eròtic

10.Rashia , de Rebeca

11. Bassals, de Clint

12. Tan diferent, de Lady Griselda

13. La taquillera. de El veí de dalt

14. Menjarte'm, de l'Arare

15. Orgasme compartit, de la Iruna

16. El mòbil, de la Mar

17. La febre americana, del Gatot

18. Emdeixes fer-ho a mi? de l'Albanta

19. Vols una catània?, de Violeta

20. Si véns, de El Veí de Dalt

21. Boeing 707, Guspira


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

6 d’abril del 2009

De veïns de l'escala (7): Jep Remull, mariner d'agua dolça


En Jep escura engrunes del fons de la seva pipa. Sembla com si els anys i els vents li han marcat el rostre amb un relleu de fusta vella; ulls com coves de negror perlada; la barba duu restes de fum i salobre; el pit, l'escuma que alça l'oreig; els dits molsuts, escates de lluites perdudes entre les xarxes,; les cames, rems ferms de pas segur.

Realment, quan me'l trobo pel replà, i l'escolto recitar a qui el vol escoltar les seves innombrables aventures pels set mars; semblaque vegi al capità Haddock, o un personatge idealitzat per Josep Pla. Però ell i jo sabem que mai ha navegat més que en les Golondrines del port i que les úniques ones que ha tingut a l'abast han estat les bombolles que fan el seu jacuzzi quan convida a alguna veïna despistada, meravellada pel seus tatuatges de belles sirenes, a compartir dins el bany, les seves aventures impossibles: "I després, els pirates del Mar de la Xina em volgueren llençar als taurons"...

Per això el deixo entonar, mentre estén al roba al terrat la seva cançó preeferida: "Nau del temps, el pal ben ferm, la vela issada, les nits humides, l'escuma blanca, lluna creixent...brama de llop que espera l'alba". I en el seu esguard de boig orat veig la lluïssor del veí que mai ha trencat un plat. "Viu i deixa viure", és el seu lema.

Els altres veïns de l'escala;

1. Manolo Carmona, alias Vanessa, travesti; porter
2. Vincent Machin, chafarrinador; entresol primera
3. Pròsper Cesid, espia; primer quarta
4. Benigno Galindo, matador, segon tercera
5. Thierry de la Melangière; restaurador, tercer tercera
6. Melquíades Carallop, econaturalista, cinquè cuarta
7. Jep Remull, mariner d'aigua dolça, quart primera

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

5 d’abril del 2009

Del Museu del Disseny Friki (33): El bicicony


Més que friki és de mal gust. Però hi ha gent que se les empesca totes perquè se'n parli d'ells. O potser és un sistema per no mullar-se quan plou i vas en bici... Aquesta ciclista deuria convidar al seu pas a "penetrar" a dins seu tot aquell que volgués a compartir amb ella els pedals... Perquè entenc que és una figamòbil, el que va sobre rodes..., no?

Potser li faltaria una mica de pèl al capdamunt per fer-lo més versemblant, no? Un objecte gentilesa del Robertinhos (nano: al teu poble els ciclistes van tots així pel carrer?)
Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

4 d’abril del 2009

De posts veïnals recomanats(3): seguim amb la sel.lecció

De tant en tant, "repesco" alguns dels posts que salvaria en una possible antologia de la catosfera veïnal. Són de temàtica diversa i variada. Com tot el que es mou pel replà...

1. L'altra de la Llum de Dona.No us descubreixo res si dic que la majoria dels posts d'aquest blog amaguen una tendresa a flor de pell. Ara que ens diu que estarà una temporadeta en stand by, és bo de recordar-ho.

2. Gabies, carros i pianos, Un divertmento original d'uns dels blogs més "frescos" i peculia rs de la catosfera; el de l' Anna Tarambana. Fa sovint honor al seu nom.

3. Jota eme, de Busca qui t'ha pegat, un blocaire valencià, advocat homosexual, que escriure descarnadament sobre les seves experiències de feina, de llit i amoroses. Sense més morbo que el necessari; i amb una coherència i sentit de l'humor envejables.

4. El carrer Sant Miquel i Miquel Pedrola; d'Altres Barcelones. Un blocaire barceloní per excel.lència, implicat en la recuperació i divulgació històrica del nostre passat. Com que es tracta d'un tema candent, que mereix ser conegut, us el recomano.

Altres recomancions veïnals:
1,
2

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

3 d’abril del 2009

Shii vs. Wii

Els homes no som tan complicats... ;-)



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

1 d’abril del 2009

Solució al Joc 100 del Tibau...



Ja ha sortit les solucions al Joc literari 100 de Tens un racó dalt el món.
Vaig participar-ho i crec que n'he encertades una quarentena llarga. Pas mal du tout

El meu inici, que havíeu d'endevinar, era aquest.

«Ja els altres, tots els que havien fugit d’una mort espadada,

eren a casa per fi, escapats de la guerra i de l’ona,

i ell tot sol, freturós de tornà i de l’esposa, el tenia

una augusta nimfa, Calipso, divina entre dees,

dins de coves balmades, glatint perquè fos marit d’ella.»


Fàcil, oi? Era L'Odissea, d'Homer; en la versió que va fer al català Carles Riba. Un homenatge al llibre de tots els llibres. Si mai teniu temps i ganes, paga la pena llegir-lo. És el llibre que més cops m'ha fet consultar un diccionari...


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

30 de març del 2009

Arrenca la Sisena Tongada de les HV! Puges al carro?

Val. Ja hem acabat fa uns dies la Cinquena tongada (dedicada als pecats del Malerianisme) de les Històries veïnals (HV). Durant aquest temps, fins i tot vam sortir al Diari! Vam fer nou relats entre 35 veïns/nes. I un nou cadàver exquisit. Cal dir que no us heu matat a comentaris; però el fet és que, sense fer gaire enrenou, portem ja uns 53 relats entre pit i esquena. Algun dia haurem de publicar tot això…no sé com encara no han vingut a proposar-nos-ho.
Cal que us demani si hi voleu tornar? Val, us ho demano. Hi voleu tornar?
(a) si
(b) no
(c) vés a cagar!
Doncs si encara teniu ganes de fer-ne una sisena tongada, us aneu apuntat a sota amb un comentari, m’envieu un emiliu a elveidedalt@hotmail.com, em deixeu una nota a la bústia o foteu un crit pel celobert que segur que us sentiré. En fi, QUE QUEDA OBERTA LA CONVOCATÒRIA PER A LES 6//HV FINS a les 24 h del 17 D’ABRIL.
Doneu-me el vostre nom; el nom i l’adreça del vostre blog i un correu electrònic (si no teniu blog, doncs el correu almenys). Hi podeu participar tos els blocaires que vulgueu i en la llengua que més us agradi (el francès no el toca ningú?)
Ja aniré informant de quanta penya arrepleguem aquest cop. I quan us tingui a tots/es, farem el sorteig dels grups de quatre corresponents (accepto suborns) i us dic el tema de sortida –aquest cop espero una sorpresa agradable– i quin el calendari haureu de seguir. A veure si sou ben formals! I endavant i trins!
Com que veig que per sort, en aquesta escala entra i surt gent como pedro por su casa i alguns no coneixen ben bé de què va això de les HV, us he fet aquí us sumari de tots els relats i cadàvers elaborats fons a data d’avui. No us empatxeu.

Històries veïnals

Introducció
1. Primera tongada (octubre-desembre 2007)

1.3. Els relats
(Uriberty, Marinetix, Carme Fortià i Anna Tarambana)
HV1/2 Mai més
(Barbollarire, Elur, Hypatia i Arare)
(Duschgel, Antígona, Gaby i Palito)
HV1/4 La visita
(Anna, Trilina, Euria i Jordi González)
(Zincpiritiones, Agnés, Raquel i Jo Mateixa)
HV1/6 Merda!
(Té la Mà Maria, Musa, Rosa i Carme Rosanas)
(Boira, Cargoliroqués, Violette Moulin, Gatot)
HV1/8 El viatge
(Sol Solet, L’Avi, Vullunfestuc i Llum de dona)
(Lluna, Jesús M. Tibau, Alatrencada i Zel)
(Cafè amb llet, Petit far, The silver blue sea i Carles Mulet)
HV1/11 Sense títol
(Babèlia, Palimp, Déjà Vie i Sir Villet)
HV1/12 Destins
(Metamorfosi, Clint, Tals, Puji i El veí de dalt)

2. Segona tongada (desembre 2007-febrer 2008)

2.3. Els relats
(Jo Mateixa, Uribetty, Petit far i Hypatia)
(Sir Villet, Palito, Xurri i Gabi)
HV2/3 The end
(Zel, Té la mà Maria, Clint i Raquel)
(Arare, Dsuchgel, Café amb llet i Musa)
(Carme Fortià, Carme Rosanas, Sol Solet i Jesús M. Tibau)
(Joana, Anna, Rosa i Robertinhos)
HV2/7 Sexy beast
(Carles Mulet, Lluna, Trillina i Déjà Vie)
(Anna Tarambana, Laura Arantegui, Josep Manel i Euria)
(Gatot, Alepsi, L’Avi i Alatrencada)
HV2/10 Floïd
(Puji, Zincpiritione, Marinetix i Violette Moulin)
(El veí de dalt, Cruella, Metamorfosi i The silver sea blue)

3. Tercera tongada (febrer-juny 2008)

3.3. Els relats
(Núria Aupi, Zel, Anna i Elizq)
(Marientix, Jo Mateixa, Alepsi i Cint)
HV3/3 El penjoll
(Alatrencada, Carles Mulet i Te la Mà Maria)
HV3/4 El seu mar
(Júlia Costa, Carme Rosanas, Laura Arantegui. i Metamorfosi)
(Petit far, Euria, Sol Solet i Palito)
(Carme Fortià, The Silver Blue Sea, Arare i L'Avi)
HV3/7 9 mm
(Roberthinos, Violette Moulin, Uribetty i Cau de llunes)
(Rosa, Raquel, Puji i Carles Mulet)
(Gaby, Andrea, Palimp, Sir Villet)
(Musa, Caliope, Cruella i Xurri)
(Jesús M. Tibau, Joana, El veí de dalt i Duschgel)

4. Quarta tongada (abril-octubre 2008)

4.4. Els relats
(Cèlia, Alatrencada, Cau de llunes i Lady Griselda)
HV4/2 Confessió
(Carles Mulet, Euria, Gatot i Té la Mà Maria)
HV4/3 Princesa
(Palito, Xurri, Gaby, Andrea i Antígona)
HV4/4 Let i be
(L’Avi, Robertinhos, Zel i The silver blue sea)
(Elizq, Puji, Duschgel i Júlia Costa)
(Striper, Metamorfosi, Raquel i Jesús M. Tibau)
HV4/7 Mirades
(Violette Moulin, La Rateta Miquey, El veí de dalt i Anna)
(Clint, Carme Fortià, Joana i Cruella)
HV4/9 Somnis
(Sol Solet, Arare, Trina Milán i Núria Aupí)
(Déjà Vie, Anna Tarambana, Carme Rosanes i El veí de dalt)

5. Cinquena tongada (novembre 2008-març 2009)

5.3. Els relats
(Té la Mà Maria, Roi Marphile, La rateta Miquey i Arare)
(Roberthinos, Cèlia, Grum i Khalina)
(Lady Griselda, Jesús M. Tibau, Déja Vie i Trina Milan
(Joana, Gatot, Metamorfosi i Jordi Casanova)
(Zel, Carles Mulet, Sani Girona i Violette)
(Anna, Puji, Carme Rosanas i The silver blue sea)
(Avi, Anna Taramba, Clint i Euria)
(Duschgel, Striper, El veí de dalt i Sol Solet)
(Gaby, Xurri i El veí de dalt)

6. Tots els veïns i veïnes participants

(entre parèntesi, el nombre de cops que han participat en alguna de les cinc tongades)
3. Alepsi (2)
4. Andrea (2)
5. Anna (5)
7. Antígona (2)
8. Arare (5)
9. Babèlia (2)
10. Barbollaire (1)
11. Boira (1)
13. Caliope (1)
19. Cèlia (2)
20. Clint (5)
21. Cruella (3)
22. Déjà Vie (4)
23. Duschgel (5)
24. El petit far (3)
25. El veide dalt (5)
27. Elur (1)
28. Euria (5)
29. Gaby (5)
30. Gatot (4)
31. Grum (1)
32. Hypatia (2)
34. Jo mateixa (3)
37. Josep Manel (1)
39. Khalina (1)
43. L'Avi (5)
45. Lluna (2)
46.Marinetix (3)
47. Metamorfosi (5)
48. Musa (3)
50. Palimp (2)
51. Palito (4)
52. Puji (5)
54. Robertinhos (4)
56. Sani Girona (1)
58. Sol solet (5)
59.Stripper (2)
60. Tals (1)
63. Trillina (2)
65. Uribetty (3)
68. Xurri (4)
69. Zel (5)

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!